Rafael González-Quirós, director del Centre Oceanogràfic de Gijón: "Necessitem un sistema d’observació del mar"

L’esborrany de la declaració final ja reconeix la importància de la ciència per identificar solucions eficaces, però això s’ha de traslladar a compromisos tangibles: inversió, continuïtat en els programes i sistemes d’observació de l’oceà que funcionin a escala global, com els que ja tenim per al clima i la meteorologia. Hi ha la necessitat d’enfortir la connexió entre el coneixement científic i la presa de decisions.

¿Què falta per aconseguir-ho?

Avui dia, molts projectes de recerca oceànica se centren en hipòtesis a curt termini, sense cap mena de continuïtat. No tenim un sistema d’observació de l’oceà semblant al meteorològic, i això limita seriosament la nostra capacitat per gestionar recursos i serveis. Necessitem avançar cap a aquest monitoratge global, sostingut i accessible.

L’economia blava guanya espai a l’agenda. ¿Quina és la seva rellevància?

Molta. Encara més que no es reconeix oficialment. Per exemple, el turisme costaner té com a motivació principal el mar. No obstant, no s’hi inclouen dades específiques sobre el paper de l’oceà en les estadístiques turístiques. Això invisibilitza el valor real dels ecosistemes marins per a l’economia, a més del grau en què necessitem conservar-los.

¿Quines són les amenaces més immediates per a l’oceà?

La combinació de pressions és alarmant: canvi climàtic, sobrepesca, contaminació que arriba a través de rius i aigües residuals. Especialment plàstics i nutrients procedents de l’activitat en terra com fosfats i nitrats. Aquests nutrients, si no es gestionen, alteren els equilibris naturals. La gestió efectiva exigeix ciència, però també voluntat política per aplicar-la.

¿Com s’avança?

Persisteixen grans bretxes entre el nord i el sud. La manca de capacitats científiques a molts països del sud es tradueix en un dèficit de dades clau. L’oceà és un sistema interconnectat: el que passa al sud afecta el nord. Els corrents transporten calor, nutrients i espècies a escala planetària. Els canvis en el clima o en la biodiversitat de l’hemisferi sud alteren l’equilibri global. Per això també ens interessa que s’inverteixi en ciència oceànica al sud. Beneficia tot el planeta.

¿Com se situa Espanya en aquest context?

Espanya ha avançat notablement en planificació marina, seguint directrius europees. Ja disposem d’una zonificació de l’espai marí per a activitats humanes, similar a l’ordenació del territori terrestre. També hi ha una bona connexió entre ministeris, el CSIC i entitats com Intermares o la Fundació Biodiversitat, cosa que no passa a gaires països més.

Notícies relacionades

El lladre ‘Niño Juan’ apareix viu després d’un breu segrest

‘Invasió’ d’habitatges modulars

¿Què pot aportar Espanya a la recerca global?

Una aposta concreta: el nou vaixell oceanogràfic Odón de Buen, dissenyat i preparat per a missions també en les zones polars. Atracarà a Mònaco els dies previs a la cimera, salparà el 9 de juny i d’aquesta manera simbolitzarà aquest compromís amb la ciència oceànica global.