Jaime Fanjul Iglesias, metge i estudiant de màster: "S’ha subestimat l’efecte de la precarietat en la salut mental"

(Jaime Fanjul Iglesias, dimecres, en l’entrega de les beques per estudiar un postgrau a l’estranger de la Fundació La Caixa.)

Quan sembla que tot està explorat, hi ha persones que es proposen recórrer camins nous. Jaime Fanjul Iglesias estudia un màster d’Epidemiologia a l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de la Universitat de Londres gràcies a una de les beques de postgrau a l’estranger de la Fundació La Caixa, entregades dimecres. El seu objectiu és aplicar els mètodes epidemiològics a la salut mental.

¿Com casen l’epidemiologia amb els trastorns mentals?

El màster que curso se centra en la recerca epidemiològica, una branca de la medicina que estudia la salut des del punt de vista col·lectiu. El meu enfocament de la salut mental hi està relacionat: vull observar, recollir dades, dissenyar programes i desenvolupar recerques des d’una perspectiva poblacional. He estudiat la carrera de Medicina, però em faltaven coneixements metodològics per poder aplicar-los a aquest camp.

Recorre, per tant, una via que és poc transitada.

Ja hi ha programes poblacionals centrats en salut mental que han aconseguit bons resultats, com un de centrat en la prevenció del suïcidi i la depressió en persones grans de Zimbàbue, que precisament va liderar un dels meus professors. No obstant, es tracta d’un camp relativament nou, perquè la salut mental no ha sigut una prioritat a l’agenda sanitària fins fa un parell de dècades. I tampoc es concebia que es pogués abordar des del punt de vista de la prevenció col·lectiva, sinó sempre d’una manera individual.

¿Tractar la salut mental des del punt de vista col·lectiu implica haver de traspassar l’àmbit mèdic per abordar també aspectes socials i econòmics?

Sí, l’epidemiologia està connectada amb tot el que ens afecta com a societat. Durant molt de temps s’ha subestimat l’efecte de la precarietat laboral, l’accés a l’habitatge o la violència de gènere en la salut mental. També hi influeixen aspectes com ara l’atomització social, l’individualisme, la pèrdua del sentit de la comunitat, l’ansietat climàtica... Comencem a entendre que el tractament mèdic es pot combinar amb polítiques socials.

Durant una temporada va treballar a Moçambic. ¿Hi ha diferències entre els factors que afecten la salut mental en països rics i en països en desenvolupament?

N’hi ha que consideren que la salut mental no hauria de ser una prioritat en països on no hi ha accés a les vacunes o on la mortalitat infantil és molt alta, però per a mi la medicina no només consisteix a salvar vides, sinó també a aconseguir que aquestes vides tinguin la màxima qualitat. La salut mental afecta tots els contextos, malgrat que s’entengui de manera diferent. No cal dir que hi ha diferències entre països de rendes diferents, però un estudi ben dissenyat i una anàlisi estadística rigorosa són eines molt potents, sempre que s’adaptin a cada context i s’hi involucri les comunitats locals.

Notícies relacionades

Els experts alerten de l’avenç de les malalties del fetge

Nou països s’afegeixen al pla per protegir els menors del porno digital

¿Què li ha cridat l’atenció d’estudiar a Londres?

El sistema universitari és més adult, independent i amb més recursos disponibles. També hi ha una relació molt més pròxima entre professors i estudiants, cosa que facilita l’aprenentatge. Estic molt content amb la meva formació a la Universitat Autònoma de Madrid, però eren estudis clínics, no centrats en recerca, un àmbit que al Regne Unit és més fort. Gràcies a la beca de la Fundació La Caixa tinc una oportunitat increïble, perquè puc estudiar el que crec que és el millor màster de l’especialitat i centrar-me només en la formació, sense haver de patir per la pressió econòmica.