barcelonejant

Benvinguts a Banderàlia, on l'estelada no vola sola

Un llibre estrany censa, amb una racionalitat ornitològica, fins a 54 banderes diferents que nien als balcons de la ciutat

Benvinguts a Banderàlia, on l'estelada no vola sola
6
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

Sobre Barcelona es publiquen cada any desenes de llibres (arquitectura, curiositats, picaportes, passatges, històries antigues, maçoneria, art urbà...), però són molt pocs els que mereixen per endavant el qualificatiu honorífic de ‘llibre estrany’, no només perquè sigui difícil aconseguir-ne un exemplar, sinó també pel seu contingut excèntric. Fa un any i mig ja va ser un plaer ressenyar aquí, en ‘barcelonejant’, una d’aquestes extravagàncies,‘Cloaca de Babel’,un llibre canalla de Benjamín Mouresobre Barcelona que només es ven a Bogotà, però ara li toca a un número u editorial, ‘Estudio ornitológico de la ciudad de Barcelona’, un llibre meravellosament enquadernat, del que només han sortit 65 exemplars d’impremta. El títol, és clar, és una enganyifa. Eren Saracevic, el seu autor, com un Linné modern, ha censat, amb el seu corresponent nom científic en llatí i nom comú al costat, i una breu però incisiva descripció després, la varietat de banderes que nien als balcons de la ciutat. Diu que la pulsió vexilològica de Barcelona no té rival al món. És un cas digne d’estudi i, com són les coses, fins ara no n’hi havia hagut cap. Ja no és així. El llibre, queden advertits, és més que un simple divertiment o una ocurrència original. És Barcelona estirada al divan de Freud.

Eren Saracevic, després de dos anys de treball de camp, conclou que l’empatx simbòlic de Barcelona és únic al món

El primer volum d’‘Estudio ornitológico...’ recull 54 banderes diferents. El que dèiem, la biodiversitat de l’ecosistema barceloní és com la d’un bosc de Papua. Banderàlia. Així anomena Saracevic aquesta ciutat insòlita. Exposa, a la introducció, el camí recorregut fins a arribar aquí. «Hem vist diferents espècies volar d’un balcó a l’altre, estenent-se com una plaga transversal fins a encomanar-se a tot el país, balcons obrers i balcons burgesos, cosmopolites i casolans, modernistes i de maó, de classe mitjana i alta. Tots en més o menys mesura s’han encomanat d’aquest furor simbòlic». Aquest director d’art i professor de fotografia documental, nascut a l’extinta Iugoslàvia, de mare bosniana i pare serbocroat, fins i tot escriu de meravella.

Foto i fitxa de la Sidiciosa comuna, que sol viure en simbiosi amb l’‘Esteladus communis’ / EREN SARACEVIC

«Si ens fixem bé, Barcelona té un paper molt rellevant i alhora contradictori en l’eclosió de l’independentisme, ha ajudat a amplificar el sobiranisme i alhora l’ha frenat. Barcelona és el gran altaveu de Catalunya al món i la gran complexitat de Barcelona impedeix l’existència d’una Catalunya rotundament independentista». Són fragments de la introducció, però el lector potser desitjarà que comenci el ball. Doncs que soni la música.

Obre la llista, com no podia ser d’una manera, l’‘Esteladus communis’. Pels seus orígens meitat caribenys, Saracevic explica que se la coneix també com la Cubana comuna, i afegeix sobre ella: «És l’espècie amb més densitat a l’àrea metropolitana degut, sobretot, a la reproducció descontrolada que ha anat experimentant els últims anys. No obstant, una vegada arribat al seu zenit simbòlic amb la declaració simbòlica d’una república simbòlica, comença el decreixement simbòlic de la seva taxa de reproducció simbòlica».

A l’esquerra i de cap per avall, una ‘Steladus satanicum’, i al seu costat, una ‘Nigrum kranium’ / EREN SARACEVIC

L’‘Esteladus communis’ és una espècie de la família de les ‘separistae’. Hi ha, és clar, dues famílies principals més, la ‘constitutionis’, amb la ‘rojigualda’ comuna com l’au més representativa, i l’‘equidistae’, amb ocells de plomatges de colors variadíssims, com la ‘Hispanicus republicae’ («una espècie molt amenaçada a la península per un cop d’Estat, fins a portar-la gairebé a l’extinció») o la ‘Barcinonis communis’, vaja l’oficial de la ciutat, en migració permanent d’un balcó a altre, víctima de la pujada dels lloguers.

La senyera és l’ornitorrinc de les banderes

Resulten interessants algunes aproximacions científiques de Saracevic a la qüestió. Per exemple, la quadribarrada comuna, ‘Senyerus communis’, l’oficial de Catalunya, l’estatutària, ha acabat per ser l’ornitorrinc de les banderes, com se sap, un animal simultàniament ovípar i mamífer. «No hi ha un consens clar dins la comunitat ornitològica sobre a quina família pertany». ¿És de la branca evolutiva de les ‘separistae’ o de les ‘constitutionis’? Tot depèn, de vegades, de amb quina parella nia. Se les veu de vegades, molt promíscues elles, amb ensenyes d’altres vols, de vegades ‘indepes’, de vegades no.

Contraportada de l’exquisida edició del llibre, amb la llista completa d’espècies / eren saracevic

Dos anys d’observació pacient per part de Saracevichan donat uns resultats sorprenents. Als balcons hi ha banderes de l’URSS (‘Tyrannus sovieticus’), de la Xina (‘Tyrannus mandarinus’) i fins i tot de Corea del Nord, ¡dues!, per a més senyals. Més insòlita encara és la ‘Borbonicus borbonicus’, a peu de carrer anomenada Juanca o Caçadora d’elefants, que «practica l’endogàmia per perpetuar l’espècie». La seva taxonomia o hàbits no són la sorpresa. Ho és que llueixi en un balcó del Gòtic.

Menció obligada mereix l’‘Homo esteladus’, o sigui, l’arc de Sant Martí amb un triangle estrellat, que representa alhora dues nacions, la LGTBI i la inexistent república catalana. Però el llibre editat pel mateix Saracevic i potser encara localitzable a través del seu web, eren.es, és d’una profunditat analítica digna d’aplaudiment.  Ha reparat en les espècies exòtiques, com la ‘Frati caledonis’, és a dir la de l’Escòcia que aspira a la independència, la ‘Frati kurdistanus’, sota la qual s’agrupa la nació kurda dispersa en diferents països, i la ‘Frati sahrauís’. La seva presència als balcons no resulta estranya. La majoria entén el seu propòsit. El que passa és que Saracevic, molt punyeter, recorda les dues ocasions en què en seu parlamentària CiU va votar contra el dret a l’autodeterminació dels sahrauís i els kurds.

‘Frati kurdistanus’, de la nació kurda a la qual CiU va negar el seu dret a l’autodeterminació / eren saracevic

El 2005 (permetin vostès una breu excursió a Londres), el còmic Danny Wallace va provar de convertir el seu pis de l’East End en un país independent, com aquestes micronacions que per desenes arreu del món proven de certificar la seva existència. L’exemple recurrent és Sealand, una plataforma marina amb una moneda pròpia, un equip de futbol, una fiscalitat atractiva i fins a un cop d’Estat en la seva història, però Wallace pretenia el més difícil encara, un simple pis. Del balcó, és clar, va penjar la bandera de Lovely, la seva nació, una creu obliqua vermella i blava sobre un fons blanc. La BBC es va emportar diversos premis per aquell experiment polític, però va fracassar en totes les altres coses. Té tan poc reconeixement com, posem per cas, la ‘Nigrum kranium’ o Pirata separatista, que va onejar en alguna muralla el 1714 i que Saracevic, sempre irònic, convida a no confondre amb una ofrena al torero José Padilla.

Un niu compartit a Gràcia amb més semiòtica que la que cap en una línia de text / Eren saracevic

Notícies relacionades

L’‘Estudio ornitológico de la ciudad de Barcelona’ és, sens dubte, una ‘rara avis’. Cada pàgina, cada fitxa, és una filigrana narrativa. Impossible apuntar-les totes aquí. Posats a triar-ne una, la de l’‘Esteladus gigantem’ o Kraken separatista. Són les banderes més grans que el niu del balcó i que tapen les vistes del veí de sota. Diu Saracevic: «Els ornitòlegs expliquen la llegenda que quan emergeixen d’un balcó, gràcies a la seva mida, tenen la capacitat de devorar els balcons veïns i arrossegar-los cap al fons del procés. Als ornitòlegs els agrada dir que ‘el Kraken es pot alliberar, però no domesticar’».

Una ‘Hispanicus amore’, segons l’ornitòleg, també coneguda com a Cunyat comú / eren saracevic

Doncs això. Llibres estranys. N’hi ha. Un altre dia, queda promès, ‘La Barcelona de la dinamita, el plomo y el petróleo’, un compendi de l’ànima anarquista d’aquesta ciutat, amb un subtítol que fa caure de cul, «apunts per a un recompte final de cadàvers». Fins aviat.