A bord del 'Marqués de Comillas'

Marquès de Comillas. Vaixell i personatge. El personatge que va donar nom a un dels seus vaixells. El títol el va crear Alfons XII, el juliol del 1878, per atorgar-l’hi a Antonio López i López, empresari i banquer espanyol per a uns; esclavista d’infausta memòria per a d’altres. Indiano negrer o home de pro (dilucidar l’assumpte no és aquí l’objectiu), el cas és que de la seva ambició i butxaca va sortir la naviliera espanyola més gran de l’època, la Trasatlántica, també coneguda com aCompañía Trasatlántica Española o Spanish Line. La naviliera tenia la concessió de les línies regulars marítimes entre Espanya i les seves excolònies, i un munt de vaixells, entre ells, l’esmentat 'Marqués de Comillas', botat el 17 de març de 1927, a Ferrol, amb padrina reial, la infanta Isabel de Borbó. 

El paquebot, que així és com defineixen el transatlàntic en qüestió, va ser el tercer d’un part trigemin ('Juan Sebastián Elcano' i 'Magallanes' eren els seus bessons) i el seu encàrrec va obeir a la necessitat de cobrir la ruta entre Barcelona (o Bilbao) i Nova York, i també les Antilles. Sis cobertes, nou mampares estanques i quatre cellers. A més de luxe adequat segons la classe: molt per a la primera i poc per als immigrants, que també n’hi havia a la nau. De tot això en sap un niu el Museu Marítim, custodi del seu fons documental, del de la companyia, i d’una minuciosa maqueta, en aquest cas, del vaixell. I ara, també, dipositari d’un «petit tresor», segons el parer de Silvia Dahl, conservadora de fotografia del centre. 

554 fotogrames 

La joia en qüestió porta la firma de Josep Coté. «Nascut el 1894, durant els anys 30, 40 i 50 vaig formar part de la tripulació del 'Marqués de Comillas' com a violinista de l’orquestra i fotògraf», segons diu en la seva presentació a Instagram. A la xarxa va debutar el juliol de l’any passat. Malgrat la primera persona de la cita, la pàgina no la gestiona ell, per descomptat, sinó el seu net polític, Antoni Millán. Coté va morir el 1960, només un any abans que el transatlàntic que va retratar (el tresor) fos pastura de les flames i, en conseqüència, del desballestament. Va deixar una maleta. Millán la va descobrir després de dècades d’abandonament i en va treure 21 tires de negatius i 544 fotogrames. 

¿La gràcia? Les imatges mostren la tripulació, no els passatgers (el més habitual en aquests casos). I ensenyen, a més, com oficials, cambrers, cuiners, mariners i altres membres del vaixell passaven l’estona lliure que, en cas de les travessies d’abans, no era poc. Coté era un d’ells, així que tenia l’entrada franquejada a tots els racons dels 145,23 metres d’eslora i 17,07 de màniga que ocupava el ‘Marqués de Comillas’. I en va treure profit. 

Un puzle

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

«No és habitual que arribi el fons del fotògraf oficial d’un vaixell», apunta Dahl. Així que les imatges del personal menjant abillat amb samarreta imperi no són el que més abunda als papers conservats sobre l’època daurada del transport marítim. «Completen la documentació gràfica que tenim sobre els interiors d’aquests vaixells, espais buis d’imatges publicitàries destinades a la venda de viatges». Completen perquè Millán, a més de donar a conèixer les imatges de Coté a Instagram, les ha donat al Museu Marítim. I aquest les mostra al públic en una petita exposició. Una llàstima, allò de la mida reduïda, però el pressupost, també reduït, hi obliga. 

Les fotografies han sobreviscut però no la seva identificació, però per a això hi ha les xarxes, per ajudar a posar noms, cognoms i ubicació als retrats. Millán, amb el perfil del seu avi a Instagram, ha aconseguit teixir complicitats amb altres nets de la tripulació (i del passatge) i reconstruir, com si fos un puzle, la història de Coté. Se sap poc d’aquest fotògraf aficionat que va acabar fent de la seva afició professió. Músic d’orquestra, va entrar en el ‘Marqués de Comillas’ el 2 de febrer de 1930, al cap de poc va passar a tocar de nit i retratar de dia. I ara s'exhibeix a les Drassanes.