TMB canvia el flux del vent en el metro

Hi ha ocasions en què a l’entrar a les instal·lacions del metro l’usuari té la impressió que en algun lloc allà a baix hi ha l’Èol en persona llançant rajos de vent per la boca. No hi ha gomina que valgui i els millors pentinats se’n van en orris. Volen els papers i alguna senyora gran s’inclina amb esforç per poder avançar. Si és hivern i una onada d’aire siberià ha importat l’apocalipsi tèrmica des de l’estepa, la cosa assumeix caires dramàtics, i no es descarta que algun refredat hagi acabat d’arrelar al contacte amb una tromba de vent de les que brollen de les entranyes de la terra. L’usuari sap que és una cosa amb la qual ha de viure.

Per a desgràcia d’una improbable mitologia del suburbà, no és Èol al seu refugi subterrani l’origen dels vents, sinó la interacció entre els trens i els corrents que genera la mateixa infraestructura. L’efecte pistó, que coneixen de sobres els que en saben de metros. Com és ben sabut, a totes les estacions hi ha pous de ventilació que introdueixen als túnels aire de l’exterior. També, com és ben sabut, hi entra aire pels accessos. Altres pous, entre estació i estació, s’encarreguen d’expulsar l’aire a l’exterior. Hi entra aire fred, surt aire calent, es forma un corrent continu i d’aquesta forma es manté refrigerat el sistema –i, per descomptat, net l’aire–. Però llavors arriba el metro i té lloc alguna cosa de l’ordre del grandiloqüent, perquè Èol el bufador entra en acció. El comboi desplaça la seva pròpia massa d’aire i aquesta massa d’aire busca desesperadament una sortida. Recorre passadissos, puja escales, s’evadeix pels accessos. Volen els papers, la senyora gran s’encorba, claudica la gomina.

El Senyor dels Vents

És un món, el del vent al metro, i el seu senyor és l’Iván Altaba, director del Servei de Sistemes Elèctrics i Electromecànics de TMB. El Senyor dels Vents. L’home que diu que la potència del vendaval depèn de la geometria de les estacions, en últimes«del difícil que ho tingui el vent per sortir» (les grans galeries, com les de la línia 2, són amables amb el vent, el proveeixen de camins fàcils de recórrer; les línies més antigues, com la 4, estretes, enrevessades, li produeixen estrès). L’home que explica, també, que l’ajuntament marca un estricte límit a la velocitat de l’aire que és expulsat al carrer pels conductes de ventilació (perquè una cosa, s’entén, és un efecte de faldilla ventada a l’estil Marilyn, i una altra cosa és que Marilyn surti volant pels aires). El Senyor dels Vents diu: «El cabal d’aire es distorsiona quan el tren entra a l’estació. Quan el tren desplaça l’aire, suma o resta cabal. Suma quan va a favor del flux, i viceversa». Al seu despatx del carrer d’Hondures, als despatxos de TMB, diu que «està tot calculat», sentència divina que l’emparenta amb el déu de la mitologia grega. Tot està calculat, diu El Senyor dels Vents.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

El règim dels ventiladors instal·lats als pous de ventilació funciona d’acord amb un model precís. La sentència divina en part es refereix a això. Però és un règim que pot canviar en funció de les necessitats. Els ventiladors dels pous d’estació introdueixen aire i els dels pous entre estacions l’expulsen, però poden funcionar al revés. «Són reversibles», explica Altaba. De nit, quan circulen les tractores de manteniment, s’inverteix el sentit del flux a fi d’introduir aire fresc als túnels. Fa anys que el model funciona així. Vents que entren per aquí, surten per allà, combois que arriben i ho converteixen tot en una gegantina xeringa que expulsa l’aire. Doncs bé: els vents del metro estan en procés de canvi. TMB està estrenant un nou model. La raó, que entendran i agrairan els que tenen per principal molèstia no el vent, sinó la calor a les estacions, és que el metro està decidit a baixar la temperatura. L’està abaixant. I té a veure amb la gestió dels vents. Té a veure amb Èol.

Un grau menys

Hi ha un projecte en marxa, el Sistema de Regulació Intel·ligent del Sistema de Ventilació, que busca refrigerar les andanes del metro per la via de refrigerar els túnels, en concret les seves parets. «El túnel del metro –diu Altaba– és entre altres coses una cova que genera calor tot l’any. Les parets del túnel estan sempre a una temperatura elevada». Uns sensors que van acabar d’instal·lar-se l’any passat al llarg de tota la línia 1 i que mesuren temperatura, vent i humitat, més la corresponent anàlisi d’El Senyor dels Vents i qui sap quants enginyers més, ha fet la següent conclusió: «Hem descobert que generant un mateix i constant flux podem rebaixar la temperatura de la pedra». El nou model, que passa per no modificar els fluxos a la nit, es va posar en marxa a la primavera i ja ha aconseguit baixar un grau la temperatura. «I això es nota a les andanes. I es notarà més a l’hivern», diu Altaba. ¿Tindrà efecte en els ciclònics vents? No. Els trens continuaran desplaçant aire i aquest aire continuarà pugnant per sortir. Però, ep!: farà menys calor a dins.