El crim, al maig

L'assassinat del carrer d'Urgell de Barcelona va ser una venjança entre criminals suecs

La víctima, Robin Talani, s'ocultava a Barcelona d'una colla rival de Göteborg i de la policia escandinava

Les autoritats el perseguien per la seva possible implicació en un cotxe bomba que va matar quatre persones a Torslanda

video 3501840 / periodico

3
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La policia de Suècia ha arrestat en aquell país un home per l’assassinat comès al carrer d’Urgell Urgell  de Barcelona el 17 de maig passat. Aquell divendres, a les dues del migdia, set trets van ressonar per l’escala comunitària d’una finca del districte de l’Eixample. No hi va haver crits ni cops que precedissin la ràfega de foc. El veí de l’àtic va obrir la porta i va topar amb un sicari que havia vingut a matar-lo, el qual es va assegurar de fer-ho abans de fer mitja volta i emprendre la fugida. Va ser una execució que connectava amb una història de violència de Suècia

Robin Talani, el veí de l’àtic de la finca número 125 del carrer d’Urgell, s’amagava a Barcelona dels seus enemics... i de la policia sueca. El van trobar abans els primers. 

Pertanyent a una banda de Göteborg

Les autoritats sueques, segons la premsa local, havien arrestat en diverses ocasions Talani, membre d’una de les colles que s’havien fet fortes en un suburbi de Göteborg, la segona ciutat més gran del país escandinau. Talani formava part de la banda d’Eddie Jobe, enfrontada amb la que liderava la família Kastrati. Quan fa quatre mesos va ser assassinat a Barcelona, es trobava amb un familiar de Jobe, segons la premsa sueca. L’agència Associated Press recollia el març del 2015 la preocupació del cap de la policia de la ciutat, Klas Friberg, sobre el fenomen de bandes que estava fent eclosió en alguns veïnats: «Existeixen diverses colles criminals que utilitzen la violència entre elles per controlar els mercats». «Molts s’identifiquen amb un estil de vida de gueto que es troba als llocs pobres dels Estats Units», resumia en la mateixa informació d’AP l’expert del Consell Nacional per a la Prevenció de la Delinqüència a Suècia, Sven Granath.

Durant aquell mes i el següent, l’abril del 2015, es van produir a Göteborg i a Torslanda dos greus episodis vinculats a les colles: un tiroteig en un restaurant saldat amb dos morts i l’explosió d’una bomba instal·lada en un cotxe en el qual viatjaven quatre persones que van morir en el sinistre, entre les quals, un pare de 26 anys i la seva filla. Algun dels finats en aquest segon atac era originari de l’extinta Iugoslàvia. L’arrestat pel crim del carrer d’Urgell és originari de Kosovo.

La policia sueca buscava Talani per la seva possible vinculació amb l’atemptat amb cotxe bomba del 2015. Una implicació que encara no havia sigut provada. Els motius pels quals aquest suec d’un suburbi de Göteborg va haver d’amagar-se a Barcelona poden deure’s tant a la seva presumpta participació en aquell atac com a la rivalitat que la seva colla mantenia amb la dels Kastrati. L’enfrontament entre totes dues compta amb un històric de sang inflat al llarg dels últims anys. La fiscal Stina Lundqvist va confirmar pocs dies després del crim del carrer d’Urgell que Talani es movia en «cercles criminals» i va lamentar, tal com publicava ’SVT Nyheter’, que la seva mort compliqués la resolució de l’atemptat de Torslanda. 

Identificat pels Mossos

El grup d’homicidis delsMossos d’Esquadra es va fer càrrec del crim del carrer d’Urgell i no va tardar a sospitar que es tractava d’una execució. Quan van aconseguir identificar la víctima i el presumpte autor que l’havia trobat i assassinat a Barcelona desplaçant-se des de Suècia per complir el seu encàrrec, van informar la policia escandinava. Aquest cos de seguretat ha procedit a detenir-lo aquest dimarts a primera hora del matí. Les investigacions continuen obertes i el jutjat d’instrucció número 3 de Barcelona, des d’on s’han dut a terme les indagacions, sol·licitarà la seva extradició a Espanya perquè se’l jutgi per l’assassinat de Talani, que malgrat tractar-se d’un assumpte suec es va cometre a Barcelona.  

Notícies relacionades

A Barcelona han sigut assassinades 13 persones des que va començar el 2019. Podrien ser 15 ja que encara no està clar què els va passar als dos avis de 75 anys que van aparèixer morts, amb ferides causades per arma blanca, en el 6è 2n del carrer de Mossèn Amadeu Oller del barri de la Bordeta. Segons fonts policials, sis d’aquests crims ja han sigut resolts.

Per als Mossos, malgrat el repunt de morts violentes registrat a la capital catalana al llarg d’aquest últim estiu (nou víctimes, més que en qualsevol altre estiu des que consten dades públiques de la policia catalana el 2011), aquests assassinats no haurien de causar un gran impacte en la sensació d’inseguretat ciutadana perquè es deuen, tret d’algunes excepcions com el de la perruqueria de Sarrià, a xocs entre criminals, esclats de violència circumscrita en entorns que comporten perill, allunyats de la vida corrent. 

Temes:

Assassinats