La llibreria de Llatinoamèrica

A Barcelona, al Raval, al petit carreró de la Verge, en un local de dos pisos i escaleta amb cantonada que els comunica, té lloc la celebració del llatinoamericà en general i del literari llatinoamericà en particular: la llibreria Lata Peinada, recentment oberta si és que en el recent caben els mesos, quatre exactament, a l’abril amb meridiana precisió és quan va obrir aquesta llibreria a Verge, al Raval, a Barcelona. Si ja és notícia que en aquest avui de lectura minvant algú es prengui la molèstia d’omplir de llibres un local, més caràcter té que l’ompli ambuna geografia literària en particular. Que visqui Llatinoamèrica i que visqui la seva literatura, proclamen les lleixes de Lata Peinada, poblats menys pels llatinoamericans consagrats, els que tot lector d’aquest país coneix, i més pelsque no han fet el salt transatlàntic, els publicats només als seus països, noms desconeguts aquí que aquesta “ambaixadeta llatinoamericana”, com diuen els seus propietaris, vol posar al mapa.

Són argentins els propietaris,Ezequiel Naya i Paula Vázquez, i argentins els llibreters,Sofía Balbuena i Juan Sapia, cosa que d’entrada ha marcat un biaix a les prestatgeries, però només d’entrada. “Ara estem potenciant les compres en països com elPerú, Xile, Colòmbia i Mèxic”,diu Naya, «però sempre apuntant cap a les editorials independents. És el que ens interessa,les independents que no arriben aquí. La gent no ve a buscar tant Borges o Cortázar com els escriptors que no han sigut publicats a Espanya”. Batega el cor deLata Peinadaen el seu nom mateix, pres de la novel·la homònima, mítica i més aviat desconeguda –aquí– del desconegut –aquí, sempre aquí–Ricardo Zelarayán,i batega així mateix a l’aparador, com mana el cànon dels aparadors. La finestra cap a l’interior.

Les joietes

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

'Conjunto vacío', de Verónica Gerber; 'Continuadísimo', de Naty Menstrual; 'Habitación blanca', de Erika Zepeda; 'En la montaña', de Sara Gallardo; 'Una vida en presente', de Paula Puebla; 'El gusto', de Leticia Martín. Entre d’altres. Ni un Borges, ni un Cortázar ni un García Márquez. “És una aposta arriscada, sí, però confiem molt en la idea. No és només que no hi hagi cap llibreria amb aquesta especialitat a Barcelona, sinó que no n’hi ha cap, fins on sabem, a cap lloc d’Europa. Ila idea ha agradat molt: els escriptors ens demanen fer les seves presentacions aquí, les editorials mostren interès, s’ha corregut la veu i ve la gent a la recerca dellibres que saben que no poden aconseguir en una altra part”. No deixa de recordar Naya el que és evident, que aquesta és la ciutat del boom,la d’aquella explosió tremenda i literària i llatinoamericana, però tampoc deixa de recordar que actualment no són pocsels escriptors llatinoamericans que estan escrivint aquí i publicant allà. Així que Barcelona, el Raval i el carrer de la Verge, més carreró que carrer, semblen l’escenari idoni per a una “ambaixadeta” com aquesta.

Lata Peinada és, doncs, en si mateixa una raresa, però a méshi ha raresa en la raresa: les “joietes”, com les anomenen els llibreters,primeres o segones edicions o edicions úniques o llibres descatalogats, a la dreta segons s’entra per la porta; les reconeixeran, lectors, cercadors de tresors, per la brillantor de les bosses de plàstic que les contenen, perquè certament són joietes i necessiten protecció. Una primera edició de 'La invasión', de Ricardo Piglia, per exemple; una primera edició de 'La condesa sangrienta’, d’Alejandra Pizarnik, per exemple; una primera edició d’'Adán Buenosayres', de Leopoldo Marechal, per exemple. “Són llibres de col·lecció; molts els hem aconseguit passejant per les llibreries del carrer de Corrientes i els intentem vendre a un preu assequible”, explica Sofía Balbuena. En un món de llibreries on l’oferta tendeix a l’homogeneïtat, Lata Peinada té l’esperit de l’altre, del rar. Cosa que s’ha de celebrar.