«Fem tot el possible per abandonar la manta»

Lamine Bathily va conèixerAda Colau la tarda del 14 de maig en el debat convocat per la plataforma ciutadana Casa Nostra Casa Vostra durant l’última campanya electoral. Es tractava d’asseure cara a cara, a la mateixa altura, els candidats a les eleccions municipals de la capital catalana i venedors ambulants. Parlar sobre el top manta amb els protagonistes del top manta. A aquest jove senegalès de 28 anys, 10 d’ells amb la manta a l’esquena, no li va tremolar la veu, malgrat el públic, micros i càmeres, per dir-li a l’alcaldessa el que pensava: "Parla molt dels seus plans d’ocupació per a nosaltres, però jo mai havia parlat amb vostè, aquesta és la primera vegada que la veig. Ni tan sols ha vingut a conèixer la nostra botiga", li va retreure Bathily, un dels portaveus del Sindicat Popular de Venedors Ambulants. Aquest dimecres al matí el jove estava rere el taulell d’aquesta botiga, en el qual venen els aplaudits dissenys de la marca Top Manta, estampats a mà per ells mateixos amb un resultat professional a la rebotiga d’aquest local del Raval; obert fruit de l’"esforç enorme" del singular 'sindicat’ per, a més de ser la veu d’aquells sense veu, "construir les seves pròpies alternatives" i deixar la manta. 

Lamine Sarr, un altre dels portaveus del col·lectiu, en principi hauria de ser a la botiga, però no hi és. És a la Barceloneta, "parlant amb els companys per calmar els ànims, intervenir i decidir de forma conjunta una resposta", assenyala Bathily, una altra de les funcions del sindicat és cuidar-se. El jove assegura que no l’ha sorprès el macrooperatiu policial contra la venda ambulant desplegat a la ciutat. "És un clàssic. Cada vegada que arriba l’estiu els polítics mediatitzen el top manta, però hem viscut situacions pitjors", assegura preguntant-se que si la ciutat dedica tants agents a perseguir els manters, "¿qui s’encarregarà de la seguretat?". 

Les fronteres després de travessar la frontera

"Hi ha molts companys que estan decebuts. Van votar amb il·lusió per Colau a través de la campanya #CedeTuVoto, en la qual abstencionistes anaven a votar amb persones sense aquest dret per brindar-los l’oportunitat i ara es troben amb això", afirma Aziz Faye, un dels pares del Sindicat i de la marca Top Manta, qui planteja una altra pregunta: "¿Si ens fan fora del carrer, què volen que fem? ¿Pidolar a la porta del supermercat? Som persones, hem de viure". "Nosaltres, com a Sindicat, treballem per trobar alternatives, malgrat les grans dificultats a causa de les lleis racistes. A més de la botiga, tenim dos tallers, el de costura, amb dues persones treballant, i el de serigrafia, amb tres –narra Aziz–, i oferim servei de mudances i  càterings de menjar africà, i estem formant companys per a tasques de manteniment i petites reformes; però som molts i hi ha molts companys que no tenen més alternativa, no els poden fer fora sense oferir-los res». 

Com li va dir a l’alcaldessa en l’esmentat debat, Bathily considera que els plans ocupacions impulsats pel consistori en paral·lel als dispositius policials han sigut un fracàs. "Molts companys han estat un any en un pla d’ocupació, però, a l’acabar, han tornat al carrer, una altra vegada al punt de partida", denuncia. 

El comissionat d’Economia Social de l’Ajuntament de Barcelona, Álvaro Porro, ho nega i reivindica els esforços municipals per oferir respostes socials al col·lectiu. "Per primera vegada aquest govern va crear plans d’ocupació per a persones en situació irregular, una cosa que no s’havia fet mai. 115 persones van firmar un contracte d’un any malgrat no tenir papers, contracte que els ha permès regularitzar la seva situació. D’aquestes, com a mínim 66 provenen de la manta, i un 73% d’aquestes persones han aconseguit entrar en el mercat laboral ordinari, molt per sobre de la mitjana d’aquest tipus de programes", destaca el comissionat, que també reivindica la cooperativa de Diomcoop, a través de la qual s’han pogut regularitzar 17 persones (i que també han tret Diambaar, una marca de roba). Per regularitzar la seva situació a Espanya aquestes persones necessiten, entre altres requisits, un contracte de treball d’un any, una cosa a la qual els és pràcticament impossible accedir sense papers, cercle viciós que aquestes experiències pretenen trencar.

Oficina específica

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Porro assenyala també que ben aviat obriran a Barcelona Activa una oficina específica per atendre persones en situació irregular, conscients que amb l’operatiu de Joan de Borbó, que tenen intenció de mantenir, farà incrementar el nombre de persones sense alternatives per atendre. 

A ulls de l’Espai de l’Immigrant, amb aquest operatiu policial el que s’està fent és criminalitzar la pobresa. "El seu objectiu és eliminar del carrer els pobres, que als seus ulls fan malbé la imatge de la ciutat", apunta un portaveu del col·lectiu, qui exposa que "amb aquest tipus de polítiques repressives el que s’aconsegueix és perpetuar la pobresa i vorejar-los encara més", conclou la mateixa veu.