sector econòmic

Barcelona Global proposa reformular la gestió turística i la promoció de la ciutat

En un informe plantegen despolititzar el turisme, crear eines per descentralitzar-lo i posar el punt de mira en la cultura

L'associació adverteix que un augment de la taxa hauria d'implicar els excursionistes i no penalitzar més els allotjats

zentauroepp48339078 turismo barcelona190722194620

zentauroepp48339078 turismo barcelona190722194620 / FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Patricia Castán

El turisme ha deixat de ser al podi de les grans preocupacions ciutadanes a Barcelona, superada amb escreix per la inseguretat, la vivenda, la política o l’economia. No obstant, ja ningú qüestiona que sent un dels sectors econòmics clau a la ciutat necessita una gestió més integral i afinada perquè beneficiï la capital catalana sense generar conflictes de convivència. L’associació independent Barcelona Global, que uneix un miler d’empreses, entitats i professionals que promouen la captació de talent i l’activitat econòmica a la metròpolis, ha presentat avui un informe exhaustiu amb sis eixos de treball per “millorar la relació entre turisme i ciutat” de cara al nou mandat. El seu receptari inclou rearmar la col·laboració publicoprivada, desconcentrar i desestacionalitzar el turisme, solucionar els problemes de seguretat amb coordinació policial i de la justícia, potenciar l’oferta cultural com a reclam de viatgers de qualitat i aconseguir un marc legal que doni més seguretat al sector, alhora que reformular l’òrgan de promoció Turisme de Barcelona.

GESTIÓRepensar el model de consorci

L’informe fet per Barcelona Global, a partir del Summit que va organitzar l’any passat, parteix de les dades locals, que constaten la caiguda del viatger de la resta de la Península (l’any passat només van representar el 26,9%), malgrat el creixement de l’activitat, així com de les opinions dels barcelonins. Pau Guardans, president del col·lectiu, afirma que, després d’un mandat (d’Ada Colau) marcat per prohibicions i vedats, és el moment de centrar els esforços en la gestió, aprofitant “un context més favorable que el del 2017 i el 2018” i amb la vista posada en el fet que el sector reporti més beneficis a l’ocupació i a barris no cèntrics.En aquest sentit, el motor promocional fins a la data, Turisme de Barcelona, “ha de reformular-se perquè el que servia per al 1993 ara no serveix”. El consorci creat per l’ajuntament i la Cambra de Comerç, entre altres actors, hauria d’estar al marge d’ideologies i partits, opina Guardans, preocupat perquè la cambra –que ara presideix Joan Canadell– hagi “afirmat que volen fer política des de Turisme de Barcelona”. 

L’associació suggereix un pacte públic i privat per recuperar la confiança entre els actors turístics i l’ajuntament, prioritzant cooperació i cogestió. El consorci (on l’ajuntament vol més pes) ara està considerat “ineficaç”, amb poc finançament “realment privat” i necessita altres armes de promoció, no per créixer sinó per millorar. Si no hi ha acord, Barcelona Global defensa un nou organisme de promoció privada, alhora que ells mateixos (ja treballen en la captació d’activitat econòmica) sol·liciten fer-ho.   

POLÍTICA TURÍSTICAUna prioritat per a l’ajuntament

La importància i xifres del turisme mereixen que sigui “una prioritat per a l’ajuntament”, apunta, amb la coordinació al respecte de les polítiques d’urbanisme, seguretat, mobilitat i cultura, entre d’altres. Se citen exemples de falta de sintonia, com les ubicacions de nous equipaments culturals (com l’Hermitage) a zones ja saturades i la planificació insuficient de la futura Rambla. Es proposa un únic interlocutor municipal per a grans esdeveniments, la creació d’un alcalde de nit per millorar la convivència i l’erradicació de la venda ambulant il·legal.    

PLA D’ALLOTJAMENTCanvis horaris i en el PEUAT 

Guardans manté que el sector necessita un marc legal més estable, en lloc de concatenar moratòries que generen incertesa. Es reivindica més diàleg amb l’àmbit dels pisos turístics (plantegen utilitzar el ‘big data’ per ajustar la disponibilitat a la demanda),retocar el pla urbanístic d’allotjament turístic (PEUAT) per afavorir la renovació i modernització d’hotels existents, no dificultar l’oferta gastronòmica i de lleure i atendre les peticions del comerç d’eixos turístics sobre nous horaris comercials. A més de buscar un consens entre el taxi i els VTC, i regular els nous vehicles elèctrics en voga.

ESTRATÈGIACrear nous focus d’interès turístic 

Al turisme no se’l recondueix sense més ni més, cal encoratjar les seves rutes per treure'l del saturadíssim centre de Barcelona. A l’informe se suggereix desenvolupar tot el potencial de Montjuïc, promocionar millor el Fòrum, executar la reforma del Paral·lel i promoure’n l’activitat cultural i de restauració, així com recuperar la idea d’un trasllat del Zoo a l’àrea metropolitana. 

TAXA I AFLUÈNCIARepartir els fluxos les quatre estacions 

Notícies relacionades

Per a Guardans, el turisme de qualitat “no és el que més gasta” sinó que el defineix els seus interessos en la ciutat. En aquest sentit, insisteix a promoure la vida cultural com a reclam i amb especial èmfasi en els mesos amb menys afluència. S’aposta per propostes nadalenques, musicals o esdeveniments esportius. I tot i que no es defensa augmentar la taxa turística, sí que es contempla la possibilitat d’“ampliar-la de base”, de manera que no paguin només els que pernocten, sinó també els creixents excursionistes d’un dia.

  ESPAI PÚBLICMés seguretat i millor imatge local 

L’increment de la delinqüència condiciona la qualitat de l’espai públic i la imatge que es projecta al món. Se sol·licita més coordinació entre policia, fiscalia i la justícia per evitar la “decadència” i es qüestionen les polítiques locals dels últims anys. L’anàlisi de dades dels últims anys també alerta del “risc” que la capital catalana es converteixi –si no s’actua– en una destinació barata. I s’agafa l’exemple de 15 urbs més perquè Barcelona aprofiti “oportunitats”.H

Temes:

Turisme