Història escrita d'un carrer de Barcelona, de videoclub a botiga de records

A l’alt sostre de l’espaiós local dona voltes un ventilador d’aspes que dona, si és possible, més autenticitat al lloc. Les parets, llargues, estan folrades de pel·lícules. En els metres i metres de prestatgeries d’aquest santuari del cine independent, joies com ‘Gummo’, l’òpera prima d’Harmony Korine, el director de ‘Spring Breakers’,o ‘El huevo de la serpiente’,on Ingmar Bergman narra la gestació del nazisme, de visionament obligat en els temps que corren. O tot –"tot", subratlla sense amagar el seu orgull David Cabrera– ‘Star Trek’:des de la sèrie original de l’any 1966, amb tots els documentals i ‘spin-offs’. A més del valuós fons documental, el patrimoni del Cíclic, el 7 del carrer del Rec Comtal, en el nucli antic de Barcelona, són les relacions veïnals que allà es generen. “En el Cíclic es teixeix comunitat. Mentre recorres les prestatgeries sempre hi ha una veïna que et recomana una pel·lícula, que t’explica una història; és un dels pocs espais que queden on els veïns no som uns estranys”,explicava una veïna i sòcia del videoclub el 12 de juliol del 2017, atrinxerada davant la porta per aturar per segona vegada el seu desnonament.

Aquell dia ho van fer. Van evitar que la comitiva executés l’ordre judicial, dictada després de l’impagament del lloguer, que es va produir després de l’important increment del lloguer després de la venda de l’edifici. Tot un clàssic. I ho van tornar fer en dues ocasions més. L’última, el 23 de setembre del 2017. Al cap de poc i malgratla resistència i solidaritat veïnal, el desenllaç previst. La nova propietat va canviar el pany consumant la mort anunciada.

Record de la Costa del Sol

L’espai descrit en el primer paràgraf d’aquest text, en el qual durant gairebé 14 anys podien trobar-se perles com ‘Buñuel y la mesa del rey Salomón’, de Carlos Saura, és avui una igual de gran –el local és el mateix– botiga de souvenirs. Els temors de David Cabrera, ànima i cervell del videoclub, abans de veure’s obligat a abaixar la persiana –"el que volen és fer-nos fora d’aquí i muntar un altre lloc per a guiris o per a rics"– es van fer realitat. Les seves llargues parets estan igual d’atapeïdes o més, però on abans hi havia cultura avui hi ha una eclèctica barreja de productes per al públic visitant. Imants de nevera "record de Barcelona", "record d’Espanya", "record de la Costa Brava" o fins i totrecord de la Costa del Sol. De botes de vi a càntirs amb tota mena de missatges. De toros amb pell de trencadís a ninots mida ‘Nancy’ de jugadors del Barça i del Madrid.

La substitució d’un comerç per l’altre es fa molt evident –i per a molts dolorós– al carrer. L’establiment actual exhibeix el seu poder portes cap enfora. L’entrada està folrada de poc o gens discretes samarretes. Una de 'La casa de papel' és l’únic que queda del passat del lloc.   

Al local del costat, el 7 B, fins fa poc resistiaEl balcón del Tietar, 'El Balcón', un bar de barri, que encara servia de punt de trobada i esbarjo per als veïns. On baixar a fer un tallat o una cervesa, segons l’hora del dia. On fer vida veïnal. Resistia. Ja va tancar. També va tancar. Actualment es troba en obres i ja té penjat un cartell de pròxima obertura.

“Un hotel, una història, una ciutat”

Uns metres més enllà,el 19 del mateix carrer, el gener del 2018, Núñez i Navarro obria l’hotel Rec Barcelona. A la seva web, un eslògan: “Un hotel, una història, una ciutat” No menteixen. La seva obertura va ser un altre revés per alteixit veïnal del nucli antic i de tot Ciutat Vella. Els veïns van intentar durant anys frustrar l’operació. Però Núñez i Navarro va tornar a guanyar. 

La plataforma Aturem l’Hotel Rec Comtal va aconseguir portar el cas fins a la fiscalia. El fiscal de delictes urbanístics, Antoni Pelegrín, va admetre "irregularitats administratives rellevants" en l’operació urbanística que en va permetre la construcció. Segons l’opinió del fiscal, l’aprovació definitiva del pla especial que va fer possible el nou hotel en una de les portes d’entrada a Ciutat Vella "es va fer amb infracció d’una sèrie de preceptes" que comportarien "vicis de nul·litat de ple dret" d’aquest. Malgrat això –una altra victòria moral per als veïns– va arxivar el cas.

"Aquest barri s’ha convertit en un xou"

El mes d’octubre passat, l’hotel va formar part del 48 H Open House Barcelona, el festival d’arquitectura que convida els veïns a visitar l’interior d’edificis rellevants de la ciutat. L’activista Maria Mas, de la plataforma contrària a l’hotel, va acudir a les jornades, no per visitar l’edifici, sinó per recordar la seva història: "Em sembla escandalós, vergonyós. Aquest barri s’està convertint en un xou. La lluita va ser llarga i dura i no vam aconseguir res". Al mur davant el solar del costat de l’hotel, sota mesos de pintades, encara es veuen les restes d’un dels murals pintats pels veïns en una de les jornades reivindicatives contra l’hotel. "Aquí hi volem equipaments!deia.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

A pocs metres, però en l’altra direcció, barri endins, al Pou de la Figuera, una altra batalla en defensa d’un model de barri, de ciutat. L’Espai Mescladís es resisteix a abandonar la gestió de la terrassa que dona vida a la plaça, oasi de vida de comunitària des del qual es defensa diàriament –i amb fets– el dret a migrar.

L’activista veïnal Daniel Pardo, recorda un article publicat a la revista Masala el març del 2016. El van titular 'Sant Pere Més Baix: reforma d’un carrer, reforma d’un barri'. Hi feien un retrat pessimista del futur del carrer, la continuació del del Rec Comtal. "Tres anys més tard veiem que encara ens quedem curts", conclou.