65 Nadals nedant

Un total de 420 nedadors saludaran el Nadal des de les aigües del Port Vell. La tradicional Copa de Nadal creix en participants (l’any passat van ser 298). Organitzada pel Club de Natació de Barcelona és la primera competició de natació que es va disputar a Espanya i compleix 109 edicions. Déu-n’hi-do. Una carrera popular que reuneix participants de totes les edats (el nedador més jove té 14 anys i el degà, 85) a 200 metres d’aigües obertes. Alguns amenitzen la prova amb collarets nadalencs mentre que d’altres se cenyeixen al banyador i la gorra. Res de neoprens, la Copa de Nadal es nada sense res. La temperatura del mar es troba al voltant de 14 graus.

 

Jordi Casas és el nedador que té el rècord de participacions. Competeix per 65è any consecutiu. La seva primera cursa va ser als 12 anys i als 77 confia a seguir "fins que sigui més gran". A la pregunta de quan arribarà aquell moment, respon entre rialles: "Quan ja no tingui ganes de participar-hi. Sento que desafio el pas del temps amb aquesta cursa". El seu millor any va quedar tercer de l’absoluta.

 

Sílvia Vives suma 20 carreres. Els seus 44 anys i els embarassos justifiquen la diferència amb Casas. Vives ha sigut una de les pioneres de la prova. Es va capbussar per primera vegada amb 19 anys. "Em feia il·lusió", recorda. Així que es va inscriure sense avisar a l’organització que tenia una discapacitat. L’any següent el club va obrir la categoria. Un any abans s’havia convertit en la primera nedadora paralímpica del centre al competir a Barcelona, 92.

 Escudella, torrons i Copa de Nadal

La Copa de Nadal és una tradició per a Jordi Casas. "Ve la meva família a animar-me. Després em dutxo i anem al dinar de Nadal", explica. Va aprendre a nedar en el club quan era nen i amb 12 anys va fer les seves primeres braçades nadalenques. "El meu pare també hi havia participat", rememora. Va canviar la natació pel waterpolo d’adolescent però mai va fallar a la carrera d’aigües obertes.

 

Fa uns anys va estar a punt de perdre-se-la. "Em van operar de la pròstata al novembre i el metge em va prohibir nedar perquè podria sortir-me una hèrnia. No li vaig fer cas però ell tampoc tenia raó: vaig nedar amb una malla de compressió i no va passar res", explica satisfet. El degà de la carrera ha intentat inculcar la tradició als seus fills: "Van nedar un any però no els va agradar que l’aigua fos tan freda".

 

"També és tradició que arribes tard al menjar de Nadal", explica Silvia Vives. El seu marit ha nedat en 25 edicions i les seves filles també s’han capbussat en el Port Vell. Aquest any competeix juntament amb la petita de 14 anys que "està encantada", afirma l’exparalímpica. 

 

Vives va començar a nedar amb 4 anys. Als 12 va tenir un accident: "Vaig caure per un barranc i vaig perdre la mobilitat del braç esquerre", explica. Després d’anys d’operacions, amb 17 anys va tornar a la natació per a discapacitats. "El club es va federar perquè jo pogués competir", recorda emocionada. I la van fitxar a l’equip paralímpic que competiria a la seva ciutat natal. "Va ser brutal. Estàvem concentrats a la Vila Olímpica, trucava a casa i no em creia on era", explica. També va competir a Atlanta. Va batre un rècord mundial en la seva categoria i tres d’Espanya que encara no han sigut superats. 

El desafiament del fred

El recorregut d’aquesta edició envoltarà una boia situada a 100 metres de la sortida. Altres anys els nedadors eren traslladats sobre una barcassa cap al punt de sortida, a 200 metres de la vora. Vociferaven 'No fa fred' mentre tremolaven. El fred és el principal enemic dels nedadors. "En els últims anys ha pujat algun grau, però sempre trobes l’aigua molt freda", comenta Casas que ha nedat sota pluja, vent i fins i tot després de la nevada del 62. "Hi havia mig metre de neu als carrers i l’aigua estava a 8 ºC. Van posar la meta davant el club perquè entréssim directament a les dutxes", recorda.

 

Per a Vives les baixes temperatures són un repte. "Al principi costa respirar i sents punxades a les cames, però passa aviat", reconeix. "Abans de saltar em pregunto què faig aquí però al pujar les escales penses que l’any que ve hi tornaràs. És el millor moment de la Copa", explica. Casas hi està d’acord. Malgrat les baixes temperatures, mai s’han constipat, és més, "ningú ha emmalaltit", assegura Jordi Casas.

 

Molts espectadors se sorprenen al veure el color tèrbol de l’aigua. Però la contaminació és un desafiament menor. "Els primers anys l’aigua era molt bruta, hi havia rates mortes. Però ha millorat molt", recorda Casas. "Més que la brutícia, molesta l’olor de petroli", explica Vives que reconeix que no agrada a tothom. "Un any vaig enganyar el meu pare. Es va preparar a la piscina exterior per al fred però no s’esperava la brutícia i no ha repetit", afegeix.

El temps indispensable a l’aigua

Els més ràpids neden els 200 metres en a penes tres minuts. Vives i Casas la completen en cinc, alternant el crol amb l’esquena "que cansa menys". Les aigües gèlides no conviden a endarrerir-se. "Una vegada vaig caure a l’aigua abans de començar. L’àrbitre esperava que sortís per xiular la sortida però li vaig dir que si pujava ja no em tirava", recorda Casas. Vives va aguantar 15 minuts un any. "Em van demanar que acompanyés una discapacitada intel·lectual a la sortida però vaig nedar amb ella tot el trajecte", recorda.

Notícies relacionades

La setmana de les tres festasses

"Ens deixen a l’estacada 16 mesos"

 

La Copa de Nadal premiarà amb 500 euros els guanyadors absoluts masculí i femení. Els matiners que vulguin animar els estoics nedadors poden acostar-se al Moll de la Fusta a les 11 del matí. Corren el risc d’animar-se a nedar-la l’any que ve, en la 110a edició de la Copa de Nadal que inclourà una gran festa.