La ciutat d'ahir

Tinc el passaport caducat des de fa tres anys i mai trobat el moment (ni les ganes) de renovar-lo. Crec que he perdut aquella il·lusió juvenil de pujar a qualsevol avió en direcció a qualsevol lloc. Potser perquè he arribat a la conclusió que no hi ha manera de deixar-se enrere a un mateix, o perquè els aeroports s’han convertit en l’avantsala d’Auschwitz: Buidi’s les butxaques, passi el mòbil i l’ordinador per l’escàner, descalci’s, tregui’s el cinturó... Només falta que et preguntin per quin dels guàrdies prefereixes ser sodomitzat. El cas és que, últimament, les meves vacances favorites consisteixen a gorrejar a les segones residències dels amics amb possibles, sobretot si inclouen piscina i jardí més o menys frondós.

Deambular per la meva pròpia ciutat tampoc m’aporta el plaer d’abans. Potser és que ja me la sé de memòria. O que m’estic convertint en un reclús que cada dia es troba més perillosament a gust al seu apartament, que cada vegada recorda més el de la versió intel·lectual d’un afectat per la síndrome de Diògenes. I és que els viatges que de veritat em venen de gust són impossibles de fer. Em refereixo als viatges en el temps: res m’agradaria més que sortir de casa i trobar-me a la Barcelona dels anys 30 o dels 50, encaixant les mirades lleument estranyades de la gent, que no identifica els pantalons texans, les vambes i les dessuadores amb caputxa que constitueixen aquesta disfressa de jove que em resisteixo a arxivar i substituir per peces més adequades a la meva edat.

Lamentablement, 'The time machine', de H.G. Wells, continua sent una novel·la formidable, però la comunitat científica de la qual no ha sabut què treure. Així doncs, em veig obligat a viatjar en el temps a través dels llibres. Llibres com 'Un país en crisis. Cròniques espanyoles dels anys 30' (Edhasa), una antologia de textos periodístics a càrrec d’un obsés del passat barceloní, Sergi Doria, autor, entre altres obres de mèrit, d’una excel·lent biografiad’Ignacio Agustí  –un home l’adhesió al règim franquista del qual no li va estalviar les depressions ni l’addicció a l’alcohol– i dues novel·les –'No digas que me conoces’ i 'La verdad no termina nunca'– situades a la Barcelona de dècades enrere.

A 'Un país en crisis’ abunden les cròniques barcelonines ambientades en l’exposició del 1929 –iniciativa ruïnosa que va buidar les arques de la ciutat–, gràcies a les quals un ha pogut descobrir personatges com Francisco Madrid –impressionant descripció del Barri Xino: res a veure amb l’afrancesada visió romàntica a l’estil Merimée–, Irene Polo –que es va portar a Sitges Buster Keaton, que estava de tournée europea–, Rosa Maria Arquimbau –passant revista a la població gitana de Barcelona i els seus centres de reunió–, Braulio Solsona –a qui li va tocar carregar amb una decrèpita Mistinguett que no tenia res a envejar a Las Gemelas del programa de Toni Rovira– o Gabriel Trillas per partida doble –els xinesos del Barri Xino i els tuguris per a drogoaddictes–: en aquella època, per cert, la cocaïna corria que feia goig per la ciutat, distribuïda bàsicament pels enllustradors.

Notícies relacionades

És només rock & roll (però li agrada)

Recordant Filstrup

Entre els autors àmpliament coneguts, es pot citar Carlos Sentís –hilarant reportatge en primera persona sobre el Transmiseriano, servei semiclandestí d’autobusos que transportava murcians a Barcelona en només 28 hores–, Gaziel –un missatge als catalans del demà– i Josep Pla, l’article 'Temps difícils. Bakunin i la pluja' del qual llança un cínic veredicte sobre la república que no crec que agradi aAlmudena Grandes i altres de nostàlgics d’èpoques no viscudes.

Em posaré amb la resta de textos ‘ipso facto’, però els de Barcelona tenien prioritat: són el més semblant a un viatge en el temps que es pot dur a terme en un cap de setmana i sense aixecar-se de la butaca, si no és per canviar el disc. I pel mateix preu, vaig recordar el relat de la meva àvia sobre la seva assistència infantil al circ de Buffalo Bill: he de trobar algun article sobre això, ja que m’interessa més que el Cirque du Soleil.