Recordant Filstrup

Filstrup no es deia Filstrup: aquest va ser l'àlies que li va posar el dibuixant Carlos Giménez en la seva sèrie d'historietes Los profesionales, ambientada en l'època que Filstrup dirigia –amb mà de ferro en guant de seda– l'agència Selecciones Ilustradas, per la qual va passar el més granat de la professió (el canònic, és a dir, que el millor de Giménez és la tenebrosa saga de postguerra Paracuellos, però un sempre ha preferit Los profesionales, pesi/gràcies al to autoreferencial). Filstrup es deia Josep Toutain (Barcelona, 1932-1997) i va dedicar tota la seva vida als còmics. Primer com a dibuixant, ofici que va abandonar quan es va adonar que era un artista merament correcte que mai no li arribaria a la sola de les sabates als seus ídols; després com a guionista, durant una etapa més breu que l'anterior; d'allà va passar a agent i editor, i fins i tot va tenir el detall d'oferir suport econòmic i moral a Josep Maria Berenguer, veí seu a la Floresta, quan a aquest li va donar per publicar una revista underground que s’havia de dir Goma 3 i que va acabar titulant-se El Víbora.

Dijous passat, al Cercle Artístic Sant Lluc del carrer dels Mercaders, es va presentar un llibre dedicat a Filstrup, Josep Toutain. Un editor avançat al seu temps, escrit pel jove cineasta Aitor Marcet i editat de manera impecable per Trilita, rere el qual es troba el veterà llibreter Albert Mestres, al qual pot trobar-se cada dia (o gairebé) rere el taulell de la botiga de còmics Continuará, a la Via Laietana. El llibre inclou un documental realitzat pel mateix Marcet –l'home, que va estudiar cinema en la difunta escola que va dirigir Héctor Fáver, va intentar col·locar-lo a la 2 de TVE, però no va trobar gaire bona disposició, i a TV-3 no s'hi ha acostat perquè està en castellà–, que ens va ser projectat als assistents a l'acte i que resumeix molt bé l'enfeinada vida de l'amic Toutain, un home que, com a agent, es va llançar a l'atac de França, Anglaterra i fins i tot als Estats Units amb resultats més que notables per als seus representats.

Amics del difunt

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Van presentar el llibre dos vells amics del difunt, als quals va confiar en el seu moment els seus primers treballs relacionats amb els còmics: Joan Navarro, creador de Cairo el 1982, que es va estrenar com a crític en una revista de Toutain, i Josep Maria Beà, que als 14 anys va ser admès en l'agència de Filstrup, Selecciones Ilustradas. Hem de dir que una gran part de les històries de Los profesionales procedeixen de la sorprenent memòria de Beà, que és, a més, un narrador oral de primera magnitud, com hem pogut comprovar els que ens hem partit de riure amb els seus hilarants relats de la seva època a Selecciones Ilustradas. Pel que explica Beá, enriquit per tota mena de gestos i ganyotes, allò era una barreja de l'escola i la mili: s'organitzaven festes de disfresses, es bevia i es fumava, es gastaven unes bromes pesadíssimes i, de tant en tant, s'encaixava alguna esbroncada de Filstrup, al qual li encantava interpretar el paper del pare sever, però just. A Selecciones Ilustradas calia copiar els ídols del cap, que erenAlex Raymond i Harold Foster, i estava prohibit, sota pena d'expulsió, imitarMilton Cannif oFrank Robbins, massa especials per alsthrillers  i els romanços que el cap venia a Anglaterra a cascoporro.

Quan Filstrup es va avorrir de vigilar el bestiar humà reunit a la seu de la seva agència –quatre pisos units de la planta més alta d'un edifici a la cantonada de la Diagonal amb el passeig de Sant Joan, amb vista al monument a Mossèn Cinto–, es va posar a editar revistes com1984, Comix Internacional o Zona 84. També es va instal·lar als EUA –d'on va treureRichard Corben– amb l'empresa Catalan Communications. Quan va morir, el boom del còmic espanyol dels anys 80 s'esllanguia de mala manera i la situació cada vegada pintava pitjor. No crec que li hagués agradat veure el mercat actual, dominat pels superherois nord-americans i els còmics japonesos. El llibre i el documental d'Aitor Marcet l'immortalitzen com el que va ser: un genuí creient del còmic.