Anar al contingut

ARQUITECTURA

La història del Poblenou, en una paret

Una promoció de vivendes al carrer Fernando Poo, dissenyat pel despatx de Carles Ferrater, mostra en 200 paraules pintades a la façana la història del barri

Ernest Alós

La història del Poblenou, en una paret

DANNY CAMINAL

Un parell d’avis es paren davant d’unes casetes acabades de construir i comencen a llegir alguns dels noms escrits a les seves façanes blanques. Senyora Quimeta. Aquesta se la saben. La directora d’aquella acadèmia per a nenes. El Gladiador. Sí, el Gladi, el club de futbol. El gasòmetre. Si, era just al costat. El Petó de la Mort. ¿Serà aquella escultura amb un esquelet al cementiri? Una promoció de vivendes a la cantonada dels carrers de Fernando Poo i Sant Francesc, decorada amb 200 inscripcions, una intervenció batejada com Els Noms de Poble Nou, és un test, un Trivial, una enquesta a peu de carrer de poblenovisme que en els seus primers dies va atraient l’atenció dels passejants més veterans (i esperem que no la dels grafiters que puguin arruïnar-la).

La zona de casetes baixes del Taulat, al Poblenou, entre el carrer del mateix nom (antic carrer Major) i la platja, entorn de la plaça Prim, és, al costat del carrer Marià Aguiló (l’antic camí del Clot), el nucli original del barri. Alguna cosa hi queda, tot i que noves promocions de vivenda en altura l’hagin deixat escurat.  No és el cas de la dotzena de vivendes unifamiliars dissenyades per l’estudi de Carles Ferrater, OAB. S’emmotllen en el teixit tradicional dels carrers (que no possiblement al social, atesa la seva superfície, nivell d’acabats i preu). Un encaix que han volgut subratllar amb aquestes inscripcions els arquitectes (firmen el projecte Carles Ferrater, Xavier Martí, Borja Ferrater, Lucía Ferrater i Alberto Peñín).

Hi ha noms que reconeixeran els que recordin el teixit empresarial del barri (Olis Basseda, Can Girona, Catex, Hispano Olivetti, Juncadella, Letona, Rivière, Escofet), que estiguin al dia de les novetats dels últims 25 anys (Palo Alt, 22@, MediaTic), els artistes del barri (Ramon Calsina, Xavier Benguerel), els antecedents rurals i preindustrials (el Taulat d’en Llimona, la Granota, les cases de la quarantena), els malnoms d’alguns blocs de vivenda (els Tupolev), els que coneguin anècdotes familiars (Mossèn Pius Bosch, que va treure del calabós aquell jove agosarat que va cridar “‘todos por la tapia’” davant de la caserna de la Guàrdia Civil), les acadèmies de pis (Miró, Domingo, San Luis). Algunes són difícils: ¿García Olier i Durruti? Sí, el primer era veí, i el segon, juntament amb la resta de la cúpula de la FAI, es va tancar la matinada del 18 de juliol en una casa del carrer Pujades esperant a sortir al carrer armes en mà.

Tot i que fins i tot el millor coneixedor de la història del barri trobarà un grapat de paraules que no reconeixerà i que li impedirà aconseguir una puntuació de 200 sobre 200. “Hi ha els noms de les persones que han participat en la construcció, l’industrial que ha fet l’encofrat, el propietari, el de la grua, el pintor... és una manera de firmar l’obra”, explica Peñín.

Peñín explica les claus del disseny d’aquestes cases, que tenen interès més enllà de la retolació. Amb una façana llarga, tant les inscripcions com el disseny de les portes fan que el que podia ser un mur de contenció llarg, baix i estèril “tingui una relació amb el carrer adequat d’escala” al carrer Fernando Poo. A Sant Francesc, s’opta per dos pisos amb la tipologia d’escala “a una mà”. A més que la façana doni material de lectura al passejant, els patis d’entrada, amb vegetació, també “són un espai coixí de transició entre el privat i el públic”. Privat, privat, és el jardí interior.

“El projecte reconstrueix el teixit urbà de la zona, i explicitem encara més el projecte entroncant-lo amb la història del barri i fent participar la gent de l’arquitectura”, argumenta l’arquitecte, que apunta que s’han inspirat en un projecte de l’arquitecte portuguès Álvaro Siza Vieira a Berlín. L’estudi s’està plantejant fer el mateix amb una altra promoció, ara al Clot.

La nova promoció de vivendes / danny caminal

El solar on ara s’aixequen les cases era d’ús industrial. Una part es va convertir en un hort popular, desallotjat després de l’inici de la promoció immobiliària. L’Ajuntament va pactar el reallotjament dels agricultors urbans: una part en una parcel·la municipal pendent d’ús al solar que ocupaven unes velles rotatives de premsa i una altra part estan pendents d’anar al solar aclarit per l’empresa d’autobusos Padrós. Tot i que s’ha d’anar amb compte: a l’antic sòl industrial del Poblenou, amb partides de contaminació als llocs més insospitats, a la mínima que et descuides, les pastanagues plantades més ecològicament et poden sortir fosforescents.