Collboni promet 1.000 agents més de la Guàrdia Urbana per acabar amb la inseguretat

La campanya electoral per a les eleccions municipals de Barcelona del pròxim maig no ha començat encara, però la cursa per l’alcaldia va arrencar fa setmanes. El candidat del PSC, Jaume Collboni, ha presentat aquest dissabte la que probablement serà una de les apostes més destacades del seu programa: la millora de la seguretat de la ciutat, que passa, segons el socialista, per convocar 1.000 places noves d’agents de la Guàrdia Urbana en cinc anys.

Aquesta mesura estarà dins el 'Nou Model de Seguretat per Barcelona des de l’esquerra' que impulsarà el seu partit i hi invertirà 46,5 milions d’euros. Actualment hi ha 2.978 agents però, amb l’entrada en vigor el pròxim any del decret de jubilació per a policies als 59 anys, el 2023 seran uns 2.500 si no es convoquen places noves. Collboni s’ha compromès a arribar als 3.500 efectius per donar resposta a la "crisi de seguretat" que viu Barcelona, de la qual ha responsabilitzat l’alcaldessa, Ada Colau.

En el col·loqui 'Barcelona, ciutat segura', celebrat a la seu del PSC, Collboni ha assegurat que per al seu partit "la seguretat pública és un instrument per protegir les llibertats, drets i convivència" de la ciutadania i que sempre són els barris més vulnerables i les famílies sense recursos els qui més pateixen la inseguretat. Segons ell, a Barcelona el "principi d’autoritat democràtica està tocat des de fa anys", però des del 2015, directament, "no s’assumeix". L’alcaldable ha acusat l’ajuntament de Barcelona en Comú d’"inacció" i de "menysprear" l’opinió professional de la Guàrdia Urbana. "La manca evident de l’actual dotació de la policia municipal, acompanyada de la falta crònica de Mossos d’Esquadra, té efectes clars a la ciutat", ha dit.

Collboni, que també s’ha compromès a crear una agència de prevenció en matèria de seguretat, ha criticat que a Barcelona l’índex de victimització hagi retrocedit a nivells dels 80, quan la primera onada de l’heroïna (actualment hi ha la segona) va afectar amb força la capital catalana i, en especial, el districte de Ciutat Vella. Després aquesta onada es va barrejar amb l’aparició de la sida i amb un augment del’atur  entre les classes populars. En aquest sentit, el socialista ha apel·lat a l’"experiència històrica" del seu partit per revertir aquesta situació i per això aquest dissabte ha estat acompanyat dels exalcaldes Joan Clos (1997-2006) i Jordi Hereu (2007-2011).

Anys 80: morts per sobredosi

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Clos, que va entrar a l’ajuntament el 79, amb les primeres eleccions democràtiques, va citar dos assassinats de taxistes i dos més de farmacèutics que es van cometre en aquella època per il·lustrar la inseguretat que es vivia a Barcelona. "Tot això, afegit a les moltes morts per sobredosi, va generar una reacció de pànic a la ciutat", ha explicat i ha afegit que per això el PSC, que llavors era ql govern municipal, va decidir crear el Consell de Seguretat de Barcelona. En aquella època també es va crear l’Enquesta de Victimització. Clos també ha reconegut que "des de l’esquerra el tema de la seguretat sempre genera una mica d’incomoditat".

Per la seva banda, Hereu, que va entrar a l’ajuntament el 2003 com a regidor, ha explicat que ell va haver d’enfrontar-se a problemes diferents. "Barcelona començava a ser una ciutat global. Tothom venia a Ciutat Vella: immigrants, però també la nova ciutadania. A això s’hi va afegir el turisme i l’aparició de noves desigualtats", ha dit. Va ser així com van néixer nous reptes, com la convivència i el civisme. "Ara ens governen els que van votar 'no' a l’ordenança de civisme. La gent veu que actualment no hi ha un govern que es prengui seriosament Ciutat Vella", ha dit per acabar..