Acaben les obres de la vivenda col·lectiva La Borda, l'edifici de fusta més alt d'Espanya

La cooperativa de vivendes de propietat col·lectiva La Borda ha celebrat aquest divendres amb una visita institucional l’acabament de les obres de l’edifici, construït amb fusta, del carrer Constitució 83-89, al barri de la Bordeta. Es tracta del’edifici de fusta més alt d’Espanya, amb més de 25 metres d’altura. 

El nou edifici, que els cooperativistes començaran a habitar en les properes setmanes, té 28 vivendes d’entre 45 i 75 metres quadrats, amb la singularitat que hi ha tot un conjuntd’espais comuns d’ús col·lectiu que ells mateixos han dissenyat segons les seves necessitats amb la idea de compartir-los: bugaderia, sala de convidats, espais polivalents, un menjador col·lectiu, terrasses i un pati interior. Tots aquests espais estan dissenyats per fomentar la vida comunitària, un dels principals objectius del projecte.  

 

Terreny cedit

La Borda està ubicat en un terreny que l’Ajuntament de Barcelona ha cedit a la cooperativa durant 75 anys a canvi d’un cànon anual. El model de cessió d’ús està molt estès en països com Dinamarca i l’Uruguai. El projecte específic de La Borda posa en pràctica que la propietat de l’immoble és col·lectiva i recau en la cooperativa. Els habitants tenen la condició de socis i poden viure-hi per tota la vida. La presa de decisions passa per l’assemblea general, el seu principal òrgan sobirà.

Notícies relacionades

Diego Arcos, president del Casal Argentí de Barcelona: "Una família necessita 20.000 euros per venir de Buenos Aires a Barcelona"

El Maremàgnum fa 30 anys

L’Ajuntament de Barcelona celebra una iniciativa que “és una mostra de com la ciutat pot ser més habitable i sostenible, on una llar és un dret i no un bé d’especulació”. També destaca que La Borda és una “edificació d’alta qualitat, baix cost, sostenible i amb la màxima qualificació energètica, que s’ha finançat amb recursos socials i de banca ètica”.  

El consistori, així mateix, emfatitza els avantatges d’aquest sistema de vivenda col·laborativa. “Evita l’especulació immobiliària, fomenta el cooperativisme i l’economia solidària, enforteix el teixit social i l’arrelament al barri i subratlla el concepte de vivenda com un dret, i no com un bé de mercat”, detalla.