El Maremàgnum fa 30 anys

Amb una ubicació immillorable, al Port Vell, als peus del Mediterrani i al final de la Rambla, el Maremàgnum es va inaugurar el 1995 i va marcar l’obertura de Barcelona al mar a la ciutat postolímpica. Va ser, de fet, el primer centre comercial d’aquestes característiques a la vora del mar de tot Espanya. Va tenir un èxit meteòric però problemes amb l’oci nocturn que va marcar aquella primera etapa i va obligar a reconduir progressivament la seva oferta. Trenta anys després, el recinte acaba de culminar una renovació de 18 milions d’euros que l’ha modernitzat i encarrilat cap al seu nou concepte: un espai experiencial que uneix botigues, gastronomia i activitats culturals i d’oci, obert els 365 dies de l’any. En l’actualitat compta amb el 96% de l’espai comercial contractat i negocia els últims locals. El seu repte, després d’omplir-lo d’operadors, serà reconnectar-lo amb els barcelonins que han deixat de baixar al centre de la ciutat.

Des de fa uns mesos, el recinte que va adquirir Klépierre (empresa immobiliària francesa especialitzada en centres comercials) el 2015 ha acabat de rematar un seguit d’obres que van començar el 2022 per obrir més els locals comercials, fer-los més lluminosos, renovar el terra de tot el complex, la façana nord i la coberta (que ara acull el mercat gastronòmic Time Out Market i les seves terrasses), afegir accessos –com una escala mecànica exterior– i instal·lar plaques solars que generen el 25% de l’energia que consumeix el Maremàgnum. Aquesta reconversió ha anat acompanyada de novetats en l’oferta, reactivada en els dos últims anys, després de l’èxode temporal d’operadors que va provocar el tancament per la pandèmia.

Amb una nova gerent des de principis d’any, Eva Adroguer, i un disseny molt més atractiu, el centre aspira a consolidar aquest any la seva recuperació comercial i d’afluència. Estimen que els 11,5 milions de visitants anuals que té es componen d’un 60% de públic local i un 40% de turistes, tot i que aquests últims són majoria durant l’estiu i dates punta. Mentre ensenya els canvis a aquest diari, assenyala que ara el comerç i la gastronomia tenen un pes semblant. Actualment hi ha 34 botigues i una trentena de marques de restauració, incloent-hi les de Time Out Market a la planta superior.

Des de l’any passat s’han incorporant les firmes Koala Bay, JD Sports, els gelats Dino, Lovisa, Hawkers, Natura, Adidas i Udon; aquest any, en canvi, ha desembarcat Levi’s i durant les pròximes setmanes ho faran Juguetos + Lego, Misako, La Casa de las Carcasas (amb una estètica afí al centre) i una botiga del Reial Madrid, emplaçada amb tota la intenció just davant de la del Barça. Hi ha tres operadors més que estan negociant els últims locals, detalla.

Transformació d’espais

Però també és important que les firmes presents abans de la crisi sanitària hagin aprofitat la transformació del centre per ampliar metres i millorar els seus espais, com han fet Décimas, Belros, Starbucks, Mango, Courir i Pandora, per exemple. També és el cas d’Inditex, amb una forta aposta en el centre, que ha donat més aire a Pull&Bear, Stradivarius, Bershka i Lefties. Algunes altres firmes que hi ha presents són Victoria’s Secret, Lacoste, Macson, AW Lab, Desigual, Druni, Primor, Kiko make up Milano, Calzedonia i Sunglass Hut, entre d’altres.

En relació amb la gastronomia, s’han mantingut antics operadors com El Chipirón, Tapa Tapa, El Racó, Taco Bell, Pans and Company i McDonald’s, mentre que el fitxatge principal han sigut les 14 cuines del mercat de Time Out, de 5.250 metres quadrats, a punt de complir un any. En aquest temps, aquest nou espai ha viscut una bona afluència en cap de setmana i més discreta entre setmana. Dos operadors amb estrella Michelin, BaLó i Jordi Artal, han deixat el recinte perquè no s’ajustava a les seves expectatives, i el seu espai està vacant mentre els gestors decideixen la millor opció. En aquesta zona amb grans taules i més de 1.100 cadires per menjar informalment, hi ha l’únic restaurant d’estructura pròpia del mercat, Casa Amàlia, amb bones vistes i la mateixa cuina amb què han triomfat al costat del mercat de la Concepció.

Per sota, 826 places de pàrquing hi faciliten l’accés. La previsió, però, és que l’arribada de visitants serà més còmoda i fluida amb les connexions ràpides del futur transbordador entre el Moll d’Espanya i el de Pescadors. Adroguer pretén reforçar el Maremàgnum (obert de les 10.00 a les 22.00 a l’estiu, a les 21.00 a l’hivern i a la 1.00 en el cas de la restauració) com una destinació d’"experiències" per a qualsevol edat, "on passen coses" a més de fer compres i menjar bé, diu. El considera un centre comercial "únic" partint de la seva ubicació marinera i les seves vistes, un "espai privilegiat".

Notícies relacionades

Diego Arcos, president del Casal Argentí de Barcelona: "Una família necessita 20.000 euros per venir de Buenos Aires a Barcelona"

La Diputació de Barcelona mostra tresors desconeguts dels seus arxius

Per això, més enllà dels locals i dels estands que es reparteixen per tot l’interior del recinte, la direcció s’esforça a mantenir una agenda d’activitats com, per exemple, la programació regular de música en viu, exposicions d’artistes, presentacions de llibres i fires en contacte amb l’actualitat, com el recent estand de marxandatge que va funcionar durant els dies del Gran Premi de Fórmula 1. Els caps de setmana es nodreixen de plans per fer en família amb nens, tot i que a l’estiu es redueixen perquè augmenta l’afluència forana.

La gerent també destaca la tendència "alcista" de visitants, que aquest any segurament recuperaran les quotes d’abans de la pandèmia –que no precisa quines són–, però reinvindica que el Maremàgnum tingui més visibilitat, perquè creu que des de Colom el complex no es distingeix bé per algunes barreres visuals. Alhora assenyala que les obres de la Rambla i de la Via Laietana no juguen ara a favor seu perquè han complicat l’accessibilitat temporalment.