Històries de la Pista Negra (allà on el Raval se la juga i de vegades guanya)

Allò d’anomenar-la Pista Negra va partir d’un record dels més veterans que va atraure els més petits. Als més grans, el lloc, durant el dia el pati de l’escola Cintra, els recordavala pista que van improvisar en el que acabaria sent la rambla del Raval quan encara no ho era, i eren només les restes dels carrers de Cadena i de Sant Jeroni en la que va serl’operació urbanística més ambiciosa en les últimes dècades al barri. La rambla del Raval, inaugurada el setembre del 2000 i a només a uns passos de les actuals pistes, és també el lloc, o almenys un dels llocs, on va començar tot. Els nens, petits i no tan petits -tots homes-, que jugaven a criquet al passeig eren multats i perseguits per la policia i cada dia es feia més evident la necessitat de buscar un lloc on poguessin practicar el seu esport favorit tranquils, de forma segura per a tothom, també per a la resta del veïnat (les pilotes de criquet són massisses i ben tirades, i aquests xavals li donen bons cops, assoleixen velocitat).

La nostàlgica anècdota sobre l’origen del nom l’explica Karim Bennaser, educador en medi obert (de carrer) delsserveis socials del Raval sud; un dels més grans coneixedors de la realitat dels nois del barri, amb qui treballa des del 2002, i referent del jove Usman gairebé des que va aterrar al barri des del seu Pakistan natal amb 12 anys, en fa set. En parlen un assegut davant de l’altre, als esglaons que donen als barracons instal·lats a les pistes a petició dels xavals per guardar el material de criquet. És divendres a la tarda i les tres pistes estan plenes. Usman acaba d’arribar. Avui arriba més tard perquè els divendres juga a beisbol. Va arribar aquí pel criquet però ara practica també beisbol, futbol...

"El meu lloc és aquí"

El van plantar al Raval sense que ningú li preguntés si volia canviar d’amics, de vida i de continent i ara -aquell cap de setmana tornaria per primera vegada al seu país des que va migrar, a passar l’estiu al costat de la seva germana i el seu cunyat- no té gaires ganes de tornar. "Jo aquí ja conec a tothom. Aquest [es refereix a les pistes, però podia perfectament fer-ho al barri] és el meu lloc, tota la meva gent ara és aquí", relata el noi, que aquest curs ha estudiat un grau mitjà de Mecànica.

El que ve vol fer el curs de monitor per poder treballar en equipaments esportius com aquest. Curs organitzat per la comissió esportiva de la Taula Jove del Raval que ha donat oportunitats a desenes de xavals del barri com ell, amants de l’esport i que als 18 anys, quan acabaven la seva etapa als casals, se sentien una mica perduts i que, després de formar-se, s’han convertit en referents per a les noves generacions, com alguns dels monitors que treballen a la Pista Negra. Aquesta és una altra de les senyes d’identitat del projecte, emmarcat en el pla de barris del Raval sud.

El relat d’Usman  -batallador, a qui li hagués agradat que la pista de criquet fos més gran- és un reflex de la feina invisible però imprescindible dels educadors de carrer com Karim, i de la importància de l’existènciad’espais comunitaris com aquests a les entranyes del Raval. De fons, els característics balcons del Xino que al seu dia donaven a un pati interior i que després de l’obertura dels solars van quedar al descobert.  

Divendres de celebració

El cas d’Usman  no és aïllat. Aswad comparteix edat, origen, barri i aficions amb Usman. Aquest divendres està de celebració. S’ha tret el carnet de conduir i no pot amagar el seu somriure de felicitat. Fa 10 anys -ja més de mitja vida- que és al Raval, on va venir amb el seu pare i els seus germans. Va estudiar al Salvat Papasseit, a la Barceloneta i ara treballa en un restaurant d’ajudant de cuiner. Com tants d’altres, es va acostar a la Pista Negra pelcriquet,  però ara juga també o gairebé més a futbol.

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

L’espai, que els veïns entenen com un de sol, en realitat està format per tres pistes. Una és la Pista Negra, al pati de l’escola Cintra (infrautilitzat per les tardes fins al moment), gestionada pelCasal dels Infants i habilitada per jugar a criquet "per donar resposta a una reivindicació dels joves, a més de per posar de relleu aquest esport identitari per a la comunitat migrada més gran del Raval", destaca la cap de projecte del pla barris, Elisa Vela. Al solar del costat,un camp de futbol sala; i una tercera pista on hi ha dues taules de ping-pong, uns bancs i un lavabo, "l’espai més utilitzat pels més petits", explica Karla Arranque, coordinadora de la Pista Negra, que dona molta importància a la barreja intergeneracional que l’espai propicia i al’autogestió per part dels usuaris, molt implicats en el dia a dia de l’equipament. "Els vam voler vincular des del primer dia. Jo els portava ja a veure les obres, perquè els sentissin seu des d’abans de néixer," afegeix Bennaser. 

Creació positiva

Un dels reptes ara -de la Pista Negra i de l’espai públic en general- és que se'l sentin seu també les nenes i adolescents, una cosa que actualment continua sent difícil, malgrat que s’han fet petits passos endavant (aquí entrenen les jugadores del’equip de criquet femení del barri, un dels quatre de la primera lliga femenina d’aquest esport a Espanya, que es juga a Barcelona). "Per afrontar aquest repte hem contactat amb Creació Positiva -explica Arranque-, perquè ens ajudin a detectar i visibilitzar les restriccions que es troben les noies, així com a potenciar la seva participació, integració i apoderament dins d’aquests espais, facilitant al seu torn la seva percepció com espais segurs i propis."