SECTOR LUCRATIU
2,5 milions de viatgers dormen en pisos turístics legals a Barcelona
La patronal del sector assenyala que cada pis acull 3,8 visitants de mitjana, que hi passen 4,2 dies
Diuen que les seves condicions laborals són millors que la resta del sector, però per sota de la mitjana
Cada vivenda d’ús turístic legal a Barcelona va sumar l’any passat una mitjana de 1.076 pernoctacions (cada una de les nits que un viatger està allotjat). Una xifra de vertigen per a un negoci que a la ciutat està limitat a les 9.606 llicències autoritzades, però que gràcies a la creixent ocupació dels pisos aconsegueix continus rècords. L’any passat van ser 2,46 milions de viatgers els que van elegir aquesta modalitat d’allotjament, cada vegada més professionalitzada. Van sumar la barbaritat de 10,3 milions de pernoctacions (poc més de la meitat que els hotels), a raó de 3,8 persones per vivenda i d’estades mitjanes de 4,2 dies.
Les noves dades actualitzen el panorama d’aquest subsector turístic tan sols des de la seva cara legal. Però la patronal Apartur (que representa unes 250 empreses que gestionen 7.000 pisos) manté que hi ha 4.000 casos il·legals més –en via de remetre, amb acords com l’assolit per Airbnb i l’ajuntament– que encara engrossirien més les xifres que mou aquesta activitat.
Fins i tot en un any irregular com el 2017 –per efecte de l’atemptat i l’1-O–, la patronal s’atribueix un impacte directe de 250 milions d’euros en allotjament i de 610 en milions indirectes (gairebé a parts iguals en comerç als barris d’ubicació, la resta de comerç, i activitats i transport). I és que l’exercici final va fixar en un 80% l’ocupació mitjana, a l’alça (sense pausa) des del 2014, quan va ser del 62,6%.
Professionalització
Tenir una llicència turística per explotar un pis (fins al 2014 s’obtenien de forma automàtica pagant tot just 200 euros) és actualment gairebé com un 'sou Nescafé' per a tota la vida. Els ingressos que genera –el sector diu no disposar d’aquestes dades– són per sobre que el de molts llocs de treball. La gran incògnita és en quants casos beneficia particulars i en quants empreses, ja que no hi ha anàlisis recents sobre la possible multipropietat sobre això. Sí que se sap que el maneig quotidià dels pisos s’ha professionalitzat en el 70% dels casos, com fan les 250 empreses alineades a Apartur, que concep el fenomen com a "activitat econòmica" i no com a economia col·laborativa.
Aquesta professionalització ha fet que Apartur encarregui un estudi sobre l’impacte laboral dels pisos turístics. Una idea valenta que dona llums i ombres de la lucrativa activitat, però amb l’evident llast metodològic de partir d’una mostra –no aleatòria– de 15 empreses gestores que s’han avingut a mostrar les seves nòmines. Res no se sap, doncs, dels comptes de moltes altres
Les dades, analitzades i presentades per l’economista Miquel Puig (de Puig&Quer), representen més d’un miler de pisos legals. Per a l’autor, la mostra és representativa perquè arriba des de gestores de 9 vivendes fins a alguna que opera amb 180. Algunes dades tabulades constaten ocupacions i volums d’activitat per sobre dels calculats per l’ajuntament en els últims anys. L’estadística parteix d’una ocupació prevista del 76% per al 2017, que finalment va ser més alta, precisen.
4.707 llocs de treball
De les seves xifres, conclouen que cada pis turístic genera 0,49 llocs de treball a temps complet, és a dir, un total de 4.707. ¿I quina és la qualitat d’aquests llocs de treball? Segons Puig, un 80% dels llocs són fixos i el salari mitjà és de 19.151 euros a l’any és un 14% més alt que el del sector turístic i en concret un 2% per sobre del d’hotels i similars. No obstant, assumeix que queda molt camí per recórrer, ja que està un 21% per sota del salari brut mitjà de Catalunya. La competència il·legal, segons Enrique Alcántara, president d’Apartur, suposa una competència deslleial que evita millorar aquestes condicions.
El Gremi d’Hotels de Barcelona, que defensa la concentració dels pisos turístics en edificis complets, qüestiona aquestes xifres per les limitacions de la mostra i la seva poca "representativitat" real.
Les tasques comercials i d’admistració (43%) tenen un sou mitjà brut de 23.492, davant el taló d’Aquil·les del personal de neteja, gairebé sempre externalitzat i que es queda en 15,790 euros.
