Les barraques s'estenen al costat de Glòries a Barcelona

"El problema és que vull rentar-me i aquí no puc. Tampoc hi ha llum i he d’anar a carregar el mòbil al bar", explica Achraf (33 anys, Marroc). Ell i Morad (35 anys, Marroc) estan construint una barraca que pensen compartir. Però és hora de la pausa i han comprat entrepans de fetge de toro per menjar. Mentre els engoleixen, asseguts dins d’una barraca que encara té per sostre una tela de plàstic i en la qual encara falten palets per acabar el terra, avisen, assenyalant l’herba que trepitgen, que "aquí hi ha rates gegants" que se senten durant la nit. "Però no fan res, van al seu rotllo", conclou Achraf. "¿Pluja? ¿Fred? No, tampoc són un inconvenient", medita; "el problema és la falta d’aigua". La seva parcel·la és dins d’un solar ple de matolls des del qual els observen tres edificis gegantins de Barcelona: la Torre Glòries, el nou Mercat dels Encants i el Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

Barraques en construcció

Tot i que Achraf i Morad ara només conversen, els cops de martell no paren, perquè la construcció de barraques en aquest espai abandonat no s’atura. "Cada dia n’apareix una de nova", aclareixen. Els que colpegen ara són dos joves, també marroquins, que tenen més pressa perquè semblen saber que aquesta nit plourà. Aquestes cabanes no tenen parets de maó, estan fetes de trossos de portes velles i de fustes de mobles abandonats.

Abubakar (33 anys, Nigèria) ha estat dels últims d’arribar. Fa només un mes que és a Espanya i assegura que no té amics. Ell explica que treballa carregant mobles als Encants. Els quatre marroquins són venedors ambulants, però "no de material falsificat", aclareixen de seguida. Ells venen, també als voltants dels Encants, objectes de segona mà que troben pel carrer: sobretot peces de roba usada. No els resulta senzill perquè la Guàrdia Urbana fa tot el que pot per impedir-ho, ja que es tracta d’una activitat il·legal.

Venedors i ferrovellers 

Els habitants més antics d’aquest campament estan a l’extrem més allunyat del carrer de Tànger. Van ser expulsats d’un espai annex fa un mes, expliquen Abdel (31 anys, Marroc) i Hamid (66 anys, Marroc). Els convé estar a prop de la plaça de les Glòries per dos motius: els Encants atreuen compradors de segona mà i en aquesta zona hi ha diversos negocis que compren ferralla, l’altra via principal d’ingressos de tots ells. "Per un carro ple de llautó, coure, ferro... et donen de sis a vuit euros", explica Hamid. Els inquilins d’aquest assentament també són els que es deixen veure cada vegada més per tot Barcelona arrossegant carros de supermercat i buscant als contenidors municipals.

A més de marroquins, aquí hi ha sobretot romanesos, amos de les barraques de la cantonada. A diferència dels primers, els segons viuen en família. Hi ha dones i nens amb ells. Els romanesos es dediquen gairebé exclusivament a la ferralla. Florin explica que agents de la Guàrdia Urbana els visiten sovint. I també que ho fan assíduament els serveis socials del’Ajuntament de Barcelona. "Els nens van a classe i tenim assistència", assegura.

Un sostre sense renunciar a la ferralla

Notícies relacionades

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

Tant Florin, com Hamid, Abdel, Achraf o Morad fa molt temps que resideixen a Espanya. Més de 10 o 15 anys, en alguns casos. Però parlen castellà amb dificultat, sobretot Hamid i Florin, i coincideixen que, malgrat tenir els papers en regla, no aconsegueixen trobar una altra feina. Sobreviure en un campament de barraques els permet emmagatzemar i vigilar la ferralla i els objectes que recullen pel carrer. En canvi, dormir als llits que l’ajuntament ofereix als sense sostre implica renunciar a les 'seves pertinences’, l’única manera que tenen de guanyar-se la vida.

Cap d’ells no accepta una fotografia per sortir en aquest diari. Correrien el risc que la vegin les seves famílies i aquestes desconeixen que viuen en barraques. No volen que això canviï.