Trobades a Sant Martí set ceràmiques noucentistes de Josep Aragay

Han trobat set ceràmiques noucentistes de Josep Aragay, de les quals s'havia perdut la pista des dels anys 60, i mira com són les coses que s'han trobat a la vista del públic, en un passadís d'accés als lavabos de la que era la guarderia infantil Pere Calafell, al districte de Sant Martí. Això no és l'aventura de Heinrich Schliemann a la recerca de Troia, d'acord, però el descobriment té el seu què, sobretot des del punt de vista patrimonial. Fins i tot hi ha hagut una temptativa de disputa per la seva propietat.

Aragay no és avui un capítol preferent als manuals de la història de l'art català, però va ser un artista respectat i un intel·lectual apassionat, molt tossut en la defensa que era el noucentisme, i no el modernisme, el corrent que millor encaixava amb la cultura catalana. És un ceramista poc recordat pel gran públic, encara que una de les seves obres forma part del paisatge urbà de Barcelona més entranyable. És la decoració de la font de Santa Anna, al carrer de Cucurulla, allà on el Portal de l'Àngel es bifurca en dues vies.

Un encàrrec de 1931

Les ceràmiques ara redescobertes van ser encarregades a Aragay per la Caixa de Pensions per la Vellesa i d'Estalvi el 1931. La seva destinació inicial va ser la secció infantil d'un institut antituberculós que la caixa de pensions va inaugurar al número 20 del passeig de Sant Joan, llavors anomenat passeig de la República. Les peces mostren set escenes de jocs infantils (salt de la corda, un estel, un cèrcol, futbol...), potser com a incentiu per accelerar la curació dels malalts del centre. El cas és que als anys 60, aquella entitat financera antecessora de l'actual La Caixa va traslladar les ceràmiques a un altre dels seus projectes socials, al número 184 del carrer d'Andrade. Va ser així, sense donar-li importància a aquesta mudança, com es va perdre la pista d'aquesta col·lecció, sobretot per a disgust del Museu Josep Aragay de Breda, el poble en què es va refugiar l'artista quan el clima de la dictadura de Primo de Rivera li va aconsellar sortir de la primera línia del debat públic.

Al museu s'hi conserven els esbossos que Aragay va realitzar per compondre aquestes set ceràmiques, de 12 rajoles cada una, però aquesta no ha estat la pista fonamental per lligar caps. Ha sigut tot més simple. Ha sigut, sense ànim d'ofendre, una mica com un cèlebre gag de Faemino y Cansado, que en una de les seves obres representen grans moments de la humanitat, però d'una manera antitètica a la de Stefan Zweig.

Javier Cansado anuncia que el seu company teatralitzarà el descobriment de l'oceà Pacífic per part de Vasco Núñez de Balboa. Entra Carlos Faemino com qui va a fer un tomb. Aixeca la vista. Diu: «Oh!». Acaba el gag.

Firmades

Més o menys va ser així. L'any 2016, l'Ajuntament de Barcelona va comprar l'edifici del carrer d'Andrade a La Caixa, per 1,6 milions d'euros. Era una guarderia privada. Està pendent d'obres. Renaixerà també com a guarderia infantil, però aquesta vegada pública. La qüestió és que algú va prestar atenció a les ceràmiques. A la cantonada inferior dreta de cada una d'elles es llegeix perfectament el nom de l'autor. Aragay. Probablement, va dir oh!.

Notícies relacionades

Diego Arcos, president del Casal Argentí de Barcelona: "Una família necessita 20.000 euros per venir de Buenos Aires a Barcelona"

El Maremàgnum fa 30 anys

Com expliquen el regidor Josep Maria Montaner i el president de l'associació de veïns de Sant Martí, Toni Santos, va ser necessari almenys confirmar que es tractava de peces originals i, per descomptat, comunicar la notícia al museu, que ha donat peu que es prepari ja una petita mostra, en la qual s'exhibiran tant les ceràmiques com els esbossos originals de l'artista. Però pel camí va caldre superar un intent de La Caixa de recuperar les peces. No li va ser possible perquè el contracte de venda de l'immoble deixava ben clar que l'ajuntament adquiria l'edifici i tot el seu contingut.

Resolt el misteri de les ceràmiques d'Aragay, al mateix edifici Pere Calafell queda pendent una altra incògnita per aclarir. Tot just creuar el llindar de la porta, el vestíbul el presideix un mural també amb motius infantils, l'autoria del qual tampoc es coneix. És, sens dubte, una obra per encàrrec directe de La Caixa, ja que els nens que ocupen el primer pla de l'escena tenen com a teló de fons l'antiga seu d'aquesta caixa de pensions a la Via Laietana, l'inconfusible i desconcertant edifici d'estil neogòtic firmat per Enric Sagnier.