RECTA FINAL DEL TRASLLAT

El nou Sant Antoni aposta per ser sobretot mercat de barri i intenta no sucumbir al turisme

El comerç està il·lusionat amb guanyar visitants, però sense perdre la seva identitat

Els botiguers han promogut un fullet on s'apel·la al civisme i a primar la seva essència comercial

zentauroepp43063093 sant antoni180425171308

zentauroepp43063093 sant antoni180425171308 / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
Patricia Castán

Hi ha emoció, nervis, il·lusió i moltes expectatives entre els comerciants de Sant Antoni per entusiasmar la seva clientela. El 19 de maig s’acomiadaran d’una carpa provisional on han passat vuit llargs anys i ultimaran els detalls per obrir el nou mercat –el dia 23–, paradigma de la modernització d’un equipament municipal centenari.

Desembarcaran amb la vocació de mantenir el seu esperit de gran servei de barri però amb la certesa que, per l’arquitectura i dimensió del nou mercat, serà una gran atracció de ciutat i previsiblement per al turisme. Un equilibri complex, que aborden per endavant promovent un fullet que es distribuirà (en català, castellà i anglès) entre els visitants, apel·lant a aquell ADN de 136 anys de trajectòria, a la seva funció comercial i demanant civisme i respecte.

El document s’està ultimant, però inclou des de donar la benvinguda a qualsevol visitant fins a demanar-li cortesament que no s’amuntegui als passadissos, que no dificulti la tasca comercial de les parades, o que –en el cas de turistes– descartin passejar-s’hi sense samarreta com qui recorre una atracció vacacional. En resum, l’aspiració és desenvolupar «un mercat únic, però amb tota la seva identitat», segons defensa Maria Masclans, presidenta del sector alimentari del mercat.

MÉS VISITANT QUE CLIENTS / I és que, sense criticar les estratègies d’altres recintes, Sant Antoni no vol morir d’èxit ni assemblar-se a la Boqueria, que per la seva ubicació atrau més visitants que compradors que vulguin proveir la seva nevera. En la voluntat de molts comerciants hi ha l’objectiu de preservar la seva funció essencial al carismàtic barri de l’Eixample on, de fet, el trasllat a la carpa ja ha generat nous perfils de client.

El fullet que s’està consensuant amb l’ajuntament al·ludeix a bones pràctiques: ser cívic, no tocar el producte fresc, no col·lapsar passadissos per fer fotos... Perquè seria negar l’evidència no preveure que el renovat mercat atraurà milers de barcelonins amb ganes de veure el resultat d’una mutació de més de 60 milions d’euros. Una rehabilitació que ha recuperat i ha potenciat la seva espectacular arquitectura i que afegeix un component cultural amb les zones d’exposició de les troballes arqueològiques del subsol.

Des de la junta sortint dels Encants –el mercat de moda, complements i altres articles no alimentaris– que ha representat aquest sector durant la llarguíssima obra, opinen que qualsevol macrointervenció urbanística genera expectatives de negoci en l’entorn, però defensen el paper dinamitzador d’aquesta posada al dia al barri, recordant els temps en què hi va haver comerç tancat en l’entorn i parades molt degradades. El nou pla d’usos –que arriba tard– haurà de frenar l’oferta monotemàtica al barri, on s’ha multiplicat la restauració sota la cançó del «barri de moda».

EQUIPAMENT DE CIUTAT / Les mateixes fonts defensen que, per la magnitud de l’obra, és lògic que malgrat el seu paper de proveïment del barri, es converteixi també en un equipament de ciutat.

La nova junta d’aquest àmbit –fa només uns quants dies–, liderada per Joan Mestre, està prenent posicions i prefereix establir-se abans de pronunciar-se.

En els últims mesos, part del veïnat ha donat l’alarma sobre el procés de gentrificació que expulsa veïns per la pujada dels lloguers. Alguns comerciants recorden que molts sumen generacions darrere el taulell, en les coses bones i en les dolentes. «No han vingut operadors nous, som els d’abans», comerciants de sempre, clamen. I han viscut una mudança dura, mil vegades prorrogada.

Notícies relacionades

Fer un pas endavant, però sense passar-se de llarg, implica haver deixat només tres bars (antigament 10) i haver autoritzat sis parades a comptar amb degustació. Alguns afegiran productes de quarta gamma (preparats) en petita proporció, per adaptar-se a noves demandes, afirmen.

Donar pas a un mercat tan del segle XXI ha implicat reajustar l’oferta. Menys parades, però més vistoses i funcionals.