Anar al contingut

ACCIÓ CONTRA LA POBRESA

BCN presenta un pla de consens per reduir les desigualtats a 10 anys vista

L'estratègia persegueix reduir els problemes d'accés a la vivenda i la bretxa entre barris

Compta amb el suport de 700 entitats de la ciutat i tots els grups polítics municipals

Helena López / Barcelona

BCN presenta un pla de consens per reduir les desigualtats a 10 anys vista

FERRAN NADEU

La imatge xoca per infreqüent. Tots els grups municipals, del PP a la CUP, en una mateixa foto. Firmant un mateix document. El miracle el va aconseguir ahir la presentació de l’Estratègia d’Inclusió i Reducció de les Desigualtats 2017-2027, o, per ajustar-se més a la realitat, les 700 entitats que formen part de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva estan darrere –davant i al costat– del document, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona.

El text inclou 12 fites «mesurables» encapçalades per l’objectiu de reduir en 40.000 –cada fita presenta xifres concretes– el nombre de llars que destinen més del 40% dels seus ingressos a despeses de vivenda.  El segon és rebaixar un 10% la distància de renda entre els cinc barris de més i menys renda familiar disponible per càpita -passar de la diferència actual de 34.391 a 31.000- i, el tercer, reduir la taxa de pobresa laboral per sota del 7% (avui dia calculen que el nombre de persones que tenen feina però que disposen d'una renda per sota del llindar de la pobresa és del 9,8%).

Entre els objectius concrets hi ha també reduir en un 60% les persones que no poden mantenir la seva llar a una temperatura adequada (la lluita contra la pobresa energètica); reduir en nou punts percentuals la diferència d’èxit escolar entre districtes (en el curs 2014-2015 la diferència era de 18,47) i garantir que ningú –cap dona, com passa en la majoria dels casos– hagi d’ocupar-se en solitari d’una persona dependent. La ciutat busca també augmentar l’esperança de vida i reduir a la meitat la diferència en l’esperança de vida entre barris; i augmentar un 50% els discapacitats en programes d’autonomia personal.

L’alcaldessa Ada Colau va dir que aquesta estratègia constata el fracàs de la societat. «El que anomenen crisi» –no,  no va dir «en realitat una estafa»–,«és un reflex d’un sistema econòmic profundament injust, desi-gual i mal organitzat que permet que hi hagi gent escandalosament i pornogràficament rica a costa d’empobrir l’altra part del planeta».

«La falta de pressupost o de competències dels ajuntaments no ha de ser excusa per no combatre les desigualtats, motiu pel qual s’ha promogut aquesta estratègia, que no ha de ser d’un govern municipal, sinó de ciutat», va assenyalar Colau, que va sostenir que la Barcelona del 2027 ha de ser molt més justa que l’actual, habitable, acollidora, feminista, saludable, sostenible, amb «les cures al centre de les polítiques» i en què tots els ciutadans tinguin dret a la vivenda «sense córrer el risc de ser expulsats perquè un fons voltor hagi vingut a especular».

900 PROJECTES

La tinenta d’alcalde Laia Ortiz va destacar que aquesta estratègia «va molt més enllà d’un compendi de bones intencions» i inclou 900 projectes i accions concretes per aconseguir els objectius, alguns dels quals ja estan en funcionament.

La presidenta del Consell Municipal de Benestar Social, Teresa Crespo, va demanar superar l’«acció pal·liativa d’ajuda als pobres» i promoure accions que ataquin les causes de la pobresa, «en un nou model de ciutat en què els drets socials estiguin reconeguts i la ciutadania pugui participar».

La presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, va insistir en com se segueixen cronificant les situacions de pobresa i desigualtat. Va posar l’exemple que la renda del barri més ric –Pedralbes– multiplica per set la del més pobre –Ciutat Meridiana– i que l’atur registrat a Nou Barris triplica el de Sarrià-Sant Gervasi.