Fondistes i 'runners' sota l'aiguat de la cursa d'El Corte Inglés

Mentre els 50.000 corredors inscrits a la Cursa El Corte Inglés-Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona s’acostaven a la línia de sortida, els núvols negres creixien sobre seu. Faltaven pocs minuts per a les nou del matí i van acabar coincidint les dues coses: el tret de sortida i l’inici de l’aiguat. La mateixa pluja per amarar dos tipus de participants antagònics que coincideixen en la carrera popular més concorreguda d’Europa: els atletes que corren contra el temps i els amateurs que es prenen el seu temps per córrer. Per segon any consecutiu, amb més corredores que corredors.

EL JAAFARI VENÇ UNA ALTRA VEGADA

La muntanya de Montjuïc, equador d’una ruta que es desplega pel centre de Barcelona, esperava els participants amb pujades d’asfalt que regalimaven aigua marró. Per als més veloços, després de coronar la muntanya trepitjant la pista de l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el més perillós començava llavors, durant la baixada, controlant la por a les relliscades.

    

Abderrahim El Jaafari va tornar a la plaça de Catalunya, lloc d’inici i final de la carrera, abans que ningú. Sota una cortina d’aigua, va parar el crono en 33:38, més de mig minut abans que el segon atleta, el jove letó Dmitrijs Serjogins, l’únic al qual córrer sobre mullat li agrada més que fer-ho sobre sec. «Sota la pluja, respiro millor», va justificar-se en un castellà incipient.

    

El Jaafari guanya aquesta prova cada vegada que la corre (2012, 2014 i 2018) i ningú, en els 40 anys d’història que ha complert el certamen, ha sigut capaç de fer-ho en menys temps que ell. Veí de Lleida i de 33 anys, aquest corredor d’origen marroquí és el propietari de la millor marca, 32:38, registrada el 2014.

    

Miriam Ortiz va ser la primera dona a travessar la meta (38:23), un temps que li permetia revalidar sense problemes el títol. Com El Jaafari, ha guanyat tres cops la carrera, encara que ella ho ha aconseguit consecutivament. Si la pluja no li va ser un problema per vèncer, sí que ho va ser per atendre la premsa i recollir el premi. Estava amarada i tremolava de fred mentre complia el protocol de podis que es reserva als guanyadors. «L’aigua em molesta només perquè dificulta la visió, però no per córrer», va tartamudejar mentre intentava domesticar un jersei que se li resistia més que les competidores.

    

En segon lloc va travessar Janeth Becerra, amb 38:48. «Ho he passat molt malament durant els últims mesos, la pitjor etapa de la meva vida», va explicar. Diagnosticada el novembre d’una colitis que implica un tractament que ha torpedinat la seva preparació, Becerra ahir va somriure a l’obtenir inesperadament el seu millor resultat. En els tres anys anteriors va obtenir dos quarts llocs i un tercer.

EL PILOT OCUPA ELS CARRERS

Després de les victòries d’El Jaafari i Ortiz, va ser el torn de glòria per al pilot de runners. Els corredors amateurs, esforçats i curvilinis sense la fibra dels campions, van conquistar a poc a poc la plaça de Catalunya. Cares de cansament, auriculars a l’orella i telèfon adossat al braç. El mòbil sempre a prop, per a les cançons de motivació que animen a resistir els 10,76 quilòmetres de la ruta i per a l’autoreconeixement d’un selfie. 

    

L’aigua va descafeïnar el folklore d’una carrera acostumada a comptar amb participants disfressats per amenitzar el recorregut. Però ahir van faltar gairebé tots, precisament el dia en què es recollien donatius per a l’organització Pallapupas, una associació de pallassos que visita nens ingressats als hospitals. 

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

    

La pluja no va allunyar en canvi corredors com Josep Maria Farré. Entre els 50.000 participants n’hi havia molt pocs amb més edicions que ell a les cames. Als seus 73 anys ja va córrer la primera cursa, el 1978, i des d’aleshores ha faltat només quan l’hi ha impedit algun imponderable familiar. L’any passat va aportar membres de tres generacions diferents de la carrera. Ell va arribar en primer lloc.