Una riera que assenyala el 'pla Cerdà' d'August

A més a més del recinte funerari, al jaciment de Sant Antoni té importància per si mateixa la localització de 50 metres del ramal de la Via Augusta que es desviava a Martorell (Baix Llobregat) i portava fins a la porta de Barcelona que se situaria a prop de l’actual carrer de la Boqueria.

Després de documentar el tram, amb un terra de pedres piconades, no de lloses, se n’han conservat 25 metres. Encara més significativa és la localització d’una riera canalitzada, el tram final de la riera de la Magòria, que coincideix exactament amb el traçat de la centuriació del territori de Barcelona, la seva parcel·lació amb una quadrícula orientada en un sentit gairebé idèntic al de Cerdà, amb mòduls equivalents a set per cinc illes de cases segons la hipòtesi de Josep Maria Palet.

«I coincideix mil·limètricament amb l’estudi de Palet. No és habitual trobar un límit d’aquest tipus, és contemporani a la centuriació de l’època d’August, quan normalment es troben traces fossilitzades en camins o parcel·les de terra», celebra la cap del Servei d’Arqueologia de Barcelona, Carme Miró.

La reconstrucció del paisatge no només es fa a partir de canals, parcel·les i camins. La paleobotànica és una disciplina en auge, que en el cas de Barcelona està donant grans resultats en el marc del projecte d’investigació Paleobarcino i en l’excavació de l’antic fossat de Bàrcino, desvelantt dades sobre la dieta dels antics barcelonins i sobre les explotacions agrícoles del pla de Barcelona.

El popular vi laietà

El popular vi laietàEn el cas de Sant Antoni, han aparegut llavors de rosers i de vinya. La necròpolis era, també, un jardí. «I mirem on mirem, la vinya ens surt per les orelles», afegeix Miró. El pla de Bàrcino, productor del popular vi laietà, era el Penedès del segle I.

Les zones de necròpolis s’han anat localitzant al llarg de tots els camins de sortida de la ciutat romana. A més a més de les associades a la via Marina, de les Drassanes al Born, i al tram sud de la Via Augusta, a Sant Antoni i el carrer de l’Hospital, tenim també els enterraments de la plaça de la Vila de Madrid, a l’inici del camí que es dirigia a l’actual Sarrià, i els dels entorns dels carrers dels Carders i de Francesc Cambó, en els camins que es dirigien al nord.

Mentre es comencen a interpretar els resultats de les excavacions de Sant Antoni, continuen apareixent retalls de les necròpolis romanes a l’altre extrem de Ciutat Vella, corresponents a enterraments que s’haurien d’alinear al voltant de la via Marina.

Notícies relacionades

El mercat de Sant Antoni ocultava un ric catàleg dels ritus funeraris romans

La restitució del Tramvia Blau viu l’enèsim retard

La intervenció arqueològica iniciada el 6 de novembre del 2017 amb motiu de la construcció de la nova xarxa de clavegueres a l’Antic de Sant Joan, entre el passeig del Born i el carrer de la Ribera, ha tret a la llum fins a 16 enterraments d’època romana. Els treballs dirigits per l’arqueòleg Walter Alegria Tejedo han identificat també una sepultura islàmica: l’àrea d’enterraments es va utilitzar de manera seguida, acumulant sepultures de rituals pagans i cristians, des de l’època romana fins a la medieval.

A diferència de la necròpolis d’alt nivell alineada als dos costats de la Via Augusta, la de la Ribera es compon de fosses simples excavades directament sobre les arenes de la costa, moltes amb indicis de taüts (claus de ferro, en general 13 per tomba). Encara que els claus de ferro formaven part també d’un ritual de protecció, una manera de lligar el difunt a la terra. L’aixovar funerari desenterrat, des de recipients ceràmics fins a dues làmpares i restes de dos caligaes, sandàlies amb sola clavetejada, permetrà datar els enterraments romans del carrer Antic de Sant Joan, encara que la seva cronologia sembla que estaria entre els segles II i IV després de Crist.