El Zoo de Barcelona prescindirà d'un centenar d'espècies i es consagrarà a la fauna mediterrània

El Zoo de Barcelona vol especialitzar-se en la fauna dels ecosistemes mediterranis i en animals en perill d’extinció, garantint en els dos casos unes bones condicions de benestar, i per això prescindirà en les pròximes dècades d’un centenar d’espècies que no són autòctones, algunes tan vistoses com els tigres, els dofins i els camells. En canvi, hi podrien arribar linxs ibèrics. «La gent ha d’assumir que un fartet, el petit peix mediterrani, pot ser tan atractiu com un albatros», confia el director del Zoo, Antoni Alarcón.

Alarcón ha proposat al Patronat de la Fundació Barcelona Zoo un pla estratègic de reforma que requerirà una inversió total de 64,4 milions en el període 2018-2031. Descartat definitivament el trasllat o l’ampliació al Fòrum, el recinte històric de la Ciutadella sobreviurà amb les seves 13 hectàrees actuals però amb una revolució en la distribució d’algunes espècies i de les instal·lacions auxiliars. Les obres es realitzarien per fases i no obligarien mai a tancar el recinte.

Alarcón insisteix a dir que el pla presentat és tan sols un esbós amb les línies estratègiques i que per tirar endavant es necessitarà el vistiplau de la fundació del Zoo, en la qual estan representats els partits de l’ajuntament, la societat civil i la comunitat científica, entre altres. «No és el projecte executiu. Esperem aportacions», diu.

Per continuar a Barcelona, prossegueix Alarcón, els animals hauran de ser o autòctons o trobar-se amenaçats o formar part de programes internacionals ex situ en els quals participa el Zoo. «Els guanacs no compleixen cap dels tres requisits», posa com a exemple Alarcón per justificar la seva futura absència. Les espècies que segueixin seran unes 200, davant les actuals 300.

OSSOS I ELEFANTES

Atenent als tres criteris, el primer objectiu és que les espècies de fauna autòctona acabin representant un terç del total del Zoo, davant l’actual 15%, a més d’estar concentrades en un mateix àmbit, al costat del carrer de Wellington. En segon lloc, les espècies amb un alt nivell d’amenaça passaran a curt termini del 22% al 40%. Finalment, es prioritzaran les espècies amb plans de conservació en els quals participi el Zoo barceloní. «En el cas dels ossos bruns, crec que és millor destinar una inversió a programes que ajudin a la seva consolidació al Pirineu que no pas tenir-los aquí», admet Alarcón.

Altres casos són de difícil solució. Segons el director, si les tres elefantes i el rinoceront blanc segueixen a Barcelona és perquè el Zoo fa les funcions de santuari per a exemplars ancians. «El que fem és cuidar-les al màxim, però no pretenem tenir nous exemplars», ha precisat.

ESPÈCIES MEDITERRÀNIES

Dins de l’aposta per les espècies mediterrànies, Alarcón explica que s’està negociant amb la Junta d’Andalusia la possibilitat de portar a Barcelona exemplars de linx ibèric per a un programa d’educació ambiental, tal com ja succeeix al Zoo de Jerez de la Frontera.

 El pla estratègic proposat vol consolidar la transformació del Zoo com a referent en l’àmbit de fauna pròxima. En aquest sentit, Alarcón destaca diversos projectes de conservació que ja es realitzen en col·laboració amb entitats i centres d’investigació, com els consagrats al tritó del Montseny, les tortugues, el fartet, la llúdriga a la conca del Besòs i els prats de Posidonia oceanica al Mediterrani. Encara que el 69% de la dotació econòmica a projectes de conservació in situ –al mateix parc– ja es destina aquest any a fauna autòctona, es pretén aprofundir encara més en aquest tipus d’acords.

METAMORFOSI DE L’ESPAI

Els canvis més notables seran el bioma mediterrani, que comptarà amb una nova instal·lació per a llops i una altra per a linxs. En aquest àmbit pròxim a Wellington desapareixeran tots els felins (guepards, tigres, lleopards) tret dels lleons, que seran recol·locats en el nou bioma dedicat al Sahel i la sabana africana. Un tercer bioma, de dimensions més reduïdes, es consagrarà a Madagascar, amb lèmurs, tortugues i amfibis.

Finalment també hi haurà dos edificis nous, el Centre de Biodiversitat Marina, que combinarà investigació i divulgació, i el Pavelló d’Invertebrats.

Notícies relacionades

BCN dona llum verda a les obres de la Biblioteca Provincial

Retirats un 30% dels anuncis de pisos de lloguer

Al marge dels nous espais i edificis, les primeres obres afectaran les 70 instal·lacions que es mantindran però que una auditoria interna ha considerat «millorables» i necessiten una capa de pintura, la renovació de les canonades de conducció o la modernització dels dormitoris.

Un dels últims objectius és que l’edifici de l’Hivernacle de la Ciutadella, fora del recinte del Zoo, aculli un papilionari, en col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals i el departament municipal de Verd Urbano. «L’espai s’ha de rehabilitar. Seria una bona ocasió de combinar plantes i papallones. Totes dues necessiten ambient càlid. Aniria de meravella», acaba dient.