La comunitat xinesa més gran que ha tingut Barcelona es bolca en el seu Any Nou

Un mes i mig després del Cap d’Any local, arriba l’Any Nou lunar que la cultura xinesa celebra amb tota la pompa a mig món. Convertida des del 2017 en la segona comunitat estrangera més nombrosa de Barcelona (al darrere de la italiana), no és estrany que els seus costums s’obrin pas sense pressa però sense pausa i la seva celebració vagi guanyant brillantor, com es demostrarà avui en els saraus que tindran lloc sobretot entre l’Estació del Nord i l’Arc de Triomf. Gairebé 1.400 persones participaran en la gran desfilada on conviuran en harmonia dracs xinesos i catalans. Una integració que després de dues dècades de lenta expansió a Barcelona se salda amb gairebé 20.000 xinesos residents.

   

 Mentre que en els últims anys la comunitat pakistanesa retrocedia i baixava del segon lloc, la xinesa ha agafat pes i pren la davantera en l’últim recompte del 2017. Aquesta última és molt visible per la seva innata vocació comercial, però també ha multiplicat els vincles de negoci entre països, com va quedar constatat en la gala recent prèvia de l’Any Nou xinès a l’Hotel Palace, on la cònsol Li Nan i el ministre Liu Qi van brindar alegrement amb polítics catalans, representants d’empreses exportadores i membres de més de 30 entitats xineses establertes a la capital catalana.

ESCOLARITZACIÓ

Catalunya ja suma 58.159 persones d’aquesta nacionalitat asiàtica, amb Barcelona al capdavant, seguida per Santa Coloma de Gramenet (4.714), Badalona (3.755) i l’Hospitalet (2.735). De fet, el 40% de les inversions xineses a Espanya s’han concentrat a Catalunya en els últims dos anys.

Aquesta presència ha propiciat la interculturalitat en la mesura en què se salven les distàncies lingüístiques. La catapulta ha sigut l’escolarització dels nens immigrats i l’aprenentatge forçós de la llengua des de centenars de taulells dels seus comerços. Actualment, encara que les franges d’edat més àmplies van dels 40 als 64 (31,3%) i dels 25 als 39, més d’una cinquena part són nens de menys de 14 anys. Un 13,2% del total han nascut a la ciutat.

Gaëlle Patin Laloy, responsable del Programa Diversitat i Interculturalitat de Casa Àsia, destaca que els nascuts aquí o arribats de joves «són molt conscients que la seva participació és molt important per trencar tòpics i estereotips» de cara a «construir una societat diversa i enriquidora». El seu paper, afegeix, també és de pont amb el seu país, al qual donen una imatge «positiva i pròxima de la ciutat». Els comerços més moderns (parament, moda...) i altres negocis solen estar liderats per aquestes noves generacions. En paral·lel, més del 31% ja tenen el batxillerat, la formació professional de segon grau o estudis universitaris, a Barcelona.

EL FORT PIENC AL CAPDAVANT

El Fort Pienc és el barri on la seva presència comercial és més poderosa, amb restaurants, agències de viatges i d’assegurances, immobiliàries, botigues i més serveis, la cohesió dels quals s’ha encoratjat des del programa XEIX de dinamització. Però la seva pista se segueix per barris de gairebé tota la ciutat. L’Eixample en concentra el 29,4% del total, seguit per Sant Martí (3.831 xinesos) i Sants-Montjuïc.

No hi ha dades sobre quants negocis regenten, però sí que és revelador que siguin més nombrosos els xinesos autònoms (13.142 a Catalunya) que en el règim general de la Seguretat Social, tanta és la seva naturalesa emprenedora a l’hora de buscar-se la vida. Entre els assalariats, conviuen els que treballen en negocis familiars o bé en tallers i altres serveis.

Notícies relacionades

El comerç, peça clau de la integració xinesa a Barcelona

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

El germen integrador en aquest barri ha fet que entre les novetats de la desfilada d’avui figuri la incorporació dels alumnes de l’escola del Fort Pienc, que portaran imprès el caràcter xinès que es llegeix com a fu i significa bona sort, bona ventura i felicitat, explica la mediadora que treballa habitualment amb la comunitat, Begoña Ruiz de Infante. Hi haurà cabuda també per a projectes de trobada cultural, musicals, exhibicions d’arts marcials, danses i vestits tradicionals, combinats amb castellers i diables, en un mà a mà cultural, propulsat en aquest acte per la mateixa comunitat xinesa (que fa mesos que assaja, explica la coordinadora de les entitats, Shufen Chen), l’ajuntament, Casa Àsia, el consolat, més de 50 entitats de tot Catalunya i més de 200 voluntaris, sobretot estudiants.

Barcelona també és un imant per a nombrosos universitaris xinesos o per a turistes que opten per viatjar durant aquests dies. En donen  fe a l’hotel de luxe d’origen xinès Mandarin Oriental del passeig de Gràcia, que en el seu dinar de diumenge inclourà una exhibició de dracs, i que tota la setmana –amb fanalets vermells inclosos– ha creat un menú (dia i nit) xinès per viure la celebració a Barcelona.