El comerç, peça clau de la integració xinesa a Barcelona

Al contrari que altres grans comunitats, d’immigrants la xinesa està en primera línia i en total contacte diari amb els barcelonins des dels taulells de les seves botigues. La seva tendència a desenvolupar-se econòmicament a través del comerç els ha donat protagonisme en algunes especialitats. Primer van ser restaurants i basars, després moda importada del seu país, més tard bars de barri i actualment, una varietat més gran que va dels serveis estètics fins a les botigues més actuals de parament domèstic. La seva implantació als carrers és tal que l’Ajuntament de Barcelona ha vist en aquest fil comercial el millor cordó umbilical per a la integració. Un pla municipal –gestat fa anys al chinatown del barri del Fort Pienc, a l’Eixample– ja s’ha estès als eixos de Sant Andreu i Sants per fomentar la cohesió entre aquesta comunitat i l’autòctona.

El pla pilot, que es pot ampliar cap a altres barris i comunitats, ha apuntat en principi a la xinesa ja que és la que té més anys de trajectòria en el comerç de proximitat. Molts dels primers xinesos establerts a Barcelona i la seva àrea metropolitana a partir del 2000 ja han tingut fills escolaritzats a la capital, que parlen català i xinès, i que han propiciat l’arrelament d’aquestes famílies. Però enllaçar el comerç local i el forà és una bona recepta perquè es produeixi una integració real i normalitzada, destaca el regidor Agustí Colom, en relació amb aquesta iniciativa de l’àrea de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica.

Sants és escenari ara d’un treball a tres bandes entre el consistori, l’associació Sants Establiments Units i una intèrpret i mediadora. Membres de l’entitat de comerciants i la mediadora Begoña Ruiz de Infante visiten les botigues del barri regentades per xinesos i els expliquen les seves possibilitats per millorar el negoci, aprofitar els avantatges de les noves tecnologies, valer-se de la promoció conjunta i estar amb plenitud a la xarxa comercial del barri.

Interculturalitat

Notícies relacionades

La comunitat xinesa més gran que ha tingut Barcelona es bolca en el seu Any Nou

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

Assegura Ruiz d’Infante, que ha viscut 11 anys a la Xina i en suma 17 dedicats a la immigració i la interculturalitat a Barcelona, Badalona i Santa Coloma, que la iniciativa sol ser molt ben rebuda perquè «arriba en un bon moment, amb negocis consolidats a la ciutat», i amb la circumstància que molts emprenedors també viuen al mateix barri. Posa l’exemple d’una cosidora xinesa que al seu minúscul local del carrer de Sants ha decidit formar part de l’associació de comerciants buscant aquesta interacció, ja que les mateixes botigues de productes tèxtils solen ser clientes seves, col·laboradores quotidianes. La predisposició a unir-se a les xarxes de comerciants de barri depèn, no obstant, del fet que «el negoci funcioni».

Si al Fort Pienc la tasca que segueix directament és la dinamització comercial, aquí la mediació pretén donar-los a conèixer el que l’entorn pot fer per ells. Per això, la resposta sol ser una «gran curiositat per les propostes d’activitats i per conèixer el que fan altres comerços», explica la mediadora. L’objectiu és vincular-los al territori on treballen i resideixen. L’altra pota és cultural, perquè es potencia també el coneixement dels elements culturals que aquesta comunitat pot aportar per enriquir el barri.