No és delicte i no hi ha prova suficient

Tot i que obren camí a Álvaro García Ortiz cap al judici oral, els dos magistrats que formen la majoria censuren l’instructor Ángel Hurtado per insistir, sense indicis, que el fiscal general de l’Estat va filtrar el correu de la discòrdia.

No és delicte i no hi ha prova suficient

Carlos Luján - Europa Press - Archivo

3
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

El magistrat ponent en els recursos d’apel·lació del fiscal general de l’Estat (FGE), Álvaro García Ortiz, i de la fiscal en cap de Madrid, Pilar Rodríguez, era Andrés Palomo. I Palomo va portar una proposta de ponència en la qual s’arxivaven les actuacions del jutge Ángel Hurtado. Per dos grans blocs de motius: falta de tipicitat –parlant clar: absència de delicte– i insuficient prova que el fiscal general de l’Estat va filtrar el correu de la discòrdia del 2 de febrer del 2024.

Aquell correu en el qual Carlos Neira, assessor fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, reconeixia al fiscal Julián Salto haver comès dos delictes fiscals (350.951 euros sobre gairebé dos milions d’euros guanyats per intermediar la venda de mascaretes el 2020 i el 2021, durant la pandèmia).

Resulta que Palomo ja havia discrepat dels seus iguals Julián Sánchez Melgar (president de la Sala i ponent) quan es va tractar el recurs del FGE contra l’ordre d’entrada i registre del jutge Hurtado a la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) al seu despatx i al de la fiscal en cap de Madrid, el 30 d’octubre del 2024. Dotze hores per clonar ordinadors i telèfons inicialment durant un període de vuit mesos reduït després a quatre dies tenint en compte la desproporció de la instrucció inicial.

Arguments soviètics

Però davant els arguments soviètics que no convenia presentar vot particular i donar aparença d’unanimitat –cosa que alguns dels seus iguals neguen– Palomo no va presentar vot discrepant ni es va fer constar en la interlocutòria que votava en contra de la posició de Sánchez Melgar i Eduardo de Porres. Però el 15 de juliol, data de la deliberació i votació del recurs d’apel·lació contra l’ordre de processament dictada per Hurtado, el magistrat Palomo va causar cert sentiment d’inquietud a la Sala. Perquè fins aleshores la Sala de Recursos havia recolzat la major part de les resolucions d’Hurtado.

El fet que després d’una exhaustiva reconstrucció de les diligències d’Hurtado va proposar l’arxiu de les diligències contra Pilar Rodríguez simplement per una manifesta ignorància exhibida per l’instructor sobre el funcionament jeràrquic del Ministeri Fiscal. El magistrat Sánchez Melgar, que va ser fiscal general de l’Estat amb el govern de Mariano Rajoy (desembre 2017 – juny 2018), va expressar el seu acord, igual que Porres.

Però en el cas del FGE van donar algunes voltes a partir de la reunió deliberant del 15 de juliol fins que les discrepàncies, com ha assenyalat Palomo en el seu vot particular, es van assumir com a "radicalment divergents" i "totalment incompatibles".

Vaja, no era una mera "qüestió de matís", segons Palomo.

Dues setmanes més tard EL PERIÓDICO va informar dilluns passat, 28 de juliol, en exclusiva, que la decisió abocava el fiscal general al judici oral al desestimar-se el seu recurs d’apel·lació.

Vot particular

Notícies relacionades

Amb el vot particular de Palomo, la instrucció d’Hurtado arriba ferida al pròxim judici oral. El tribunal d’enjudiciament serà presidit per Andrés Martínez Arrieta, que assumirà la presidència de la Sala Penal a primers de setembre. La ponent serà Susana Polo, que era reticent a admetre l’exposició raonada del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) l’octubre del 2024 i que finalment es va plegar a Manuel Marchena, llavors president de la Sala Penal i de la Sala d’Admissió, segons ella mateixa ha relatat a magistrats amics.

El surrealisme del que serà el judici queda patent quan s’adverteix que la Fiscalia lògicament no acusarà i que els acusadors populars seran el processat per dos delictes fiscals i per a l’aquell moment, acusat, Alberto González Amador, per a qui es demana tres anys i nou mesos de presó i una multa de 448.000 euros; el sindicat Manos Limpias; el Col·legi d’Advocats de Madrid i l’Associació de Fiscals (AF) a través d’una segona marca.