El 'top manta' baixa a les andanes de plaça de Catalunya després de conquistar el gran intercanviador

Plou al centre de Barcelona i la gentada s'amuntega al vestíbul de l'estació de Catalunya, entre el tràfec de viatgers i els que busquen resguardar-se del xàfec. Entre aquests últims sembla figurar una legió de venedors del top manta, que han estès els seus aparadors de posar i treure al voltant d'escales, torniquets d'accés i panells informatius. Però acaba de ploure i ells continuen allà, amb els seus mostraris clandestins, deixant clar que la seva presència allà no és fugaç i que té poc a veure amb les inclemències meteorològiques, encara que hi estiguin instal·lats de manera permanent des de finals de l'any passat, amb l'arribada del fred. "És una mena de refugi perquè la policia els deixa més tranquils que a la superfície", assegura un cambrer que treballa a la zona.

Al voltant de 70 parades ambulants es distribueixen per l'intercanviador de la xarxa de metro, Rodalies i Ferrocarrils, la majoria concentrats en dos grans grups. També hi ha presència de manters als nombrosos accessos que hi ha a la confluència de la plaça de Catalunya amb les vies del voltant. El canvi d'hàbitat està tan assumit que els manters han expandit el seu radi d'acció fins a les andanes de les línies que s'entrecreuen al subsol, i ja no només quan hi ha batudes de la Guàrdia Urbana.

La paradoxa és que la seguretat és l'evident motiu que impedeix que la Urbana i els Mossos persegueixin els venedors ambulants més enllà dels torniquets, fins a peu de comboi. Però la seguretat també és l'argument que exposen algunes veus que alerten de situacions d'imprevisibles conseqüències. "Són a tres metres de la via, sense tanques. Venim d'un episodi terrorista. ¿Què pot passar si hi ha una reacció massiva per una alerta amb tot això al mig? ¿O si passa un metro mentre hi ha una baralla com algunes en què s'han vist implicats manters?", qüestiona un comerciant.

Pressió

Abdul, un dels subsaharians que es busquen la vida a l'estació, confirma la "pressió enorme" que hi ha a la superfície des de la tardor. "Aquí ens deixen més tranquils, almenys al principi. Ens obliguen a buscar espais per vendre sense tenir la policia tan a sobre", es lamenta. Explica que l'última gran batuda al subsol va ser diumenge passat: "S'ho emporten tot; quan van per tu estàs fotut".

Les botigues de la zona confirmen la presència "diària" de les parades als voltants, i evidencien que l'andana ha deixat de ser l'últim reducte dels venedors il·legals davant les batudes policials per convertir-se en una extensió del gran basar del vestíbul de l'estació. Un dels comerciants assegura que no ha venut "ni una bossa els últims dos mesos". Un altre xifra les pèrdues registrades en aquest període "entre el 40% i el 50%", i mostra el seu disgust "per la falta de control policial".

Economia subterrània en l'ampli sentit del terme i detalls quotidians que corroboren la normalització del fenomen. "Una noia senegalesa arriba cada dia cap a les tres de la tarda amb una olla per vendre'ls menjar. T'atipes de trucar al 112 perquè et derivin a la policia i que no et facin cas", es lamenta un comerciant.

Seguretat

Des de Renfe es confirma la presència permanent dels manters a l'estació multimodal des de finals del 2017, moment des del qual ha contactat amb els cossos de seguretat per alertar dels "possibles riscos per a la seguretat, sense que s'hagi obtingut una solució". Hi ha un dispositiu conjunt de Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana en aquesta parada, si bé aquesta última és la responsable de les infraccions relacionades amb la venda ambulant. "Quan la Urbana desplega un operatiu, els venedors ambulants recullen els trastos i tornen així que no hi ha presència policial", expliquen fonts municipals i corroboren des de Renfe.

La necessitat de garantir la seguretat ciutadana després de l'atemptat de l'agost i amb motiu de les mobilitzacions multitudinàries dels últims mesos ha marcat les prioritats policials i relegat aspectes com el top manta, coincideixen diverses fonts de l'entorn policial. Així, Fermín Villar, president de la Plataforma d'Afectats pel Top Manta, atribueix la nova ubicació dels venedors ambulants a l'"augment de la presència policial a la Rambla i els voltants de la plaça de Catalunya com a conseqüència de l'atemptat de l'agost". "Se segueixen posant al parc Güell o el Port Vell, on hi ha menys vigilància, i això demostra que la problemàtica no desapareix, a penes es trasllada", explica Villar.

"Esperem que es faci servir la mateixa contundència en aquest cas que contra els pisos turístics il·legals. I tant de bo es garanteixi el compliment de la llei sense oblidar solucions socials per a aquest col·lectiu, al qual l'han enganyat fent-li creure que és una manera digna de guanyar-se la vida", afegeix.

Necessitats

Notícies relacionades

Crítiques a Colau per l'enfrontament entre manters i urbans

Aparcaments i mobilitat

Lamine Sarr, representant del Sindicat de Manters, justifica la nova ubicació dels seus companys per la sensació d'"acorralament" que tenen. "En els últims tres mesos està augmentant la presència policial a la zona centre, entre secretes i agents uniformats. Abans anaven i venien i et deixaven treballar, però ara a penes passa", esgrimeix. D'aquí ve la necessitat de buscar espais on eludir aquesta pressió, encara que això impliqui posar-se a les andanes. "No hi ha més remei. Som persones amb moltíssimes necessitats, la majoria sense papers. Ens costa molt sobreviure amb el poc que venem, tot surt de la manta. Si a sobre et prenen la mercaderia...", exposa Sarr.

El portaveu denuncia que la policia fa servir "molta violència" i apel·la a les administracions per trobar una solució. "No depèn de nosaltres, sinó de polítics i policia, disposar d'un espai segur, on guanyar-nos la vida sense risc per a ningú", afegeix. "Fa 15 anys que soc aquí, 10 amb papers, i mira què em veig obligat a fer. M'encantaria tenir feina, però si no me'n donen ni a mi, imagina't la situació de qui no té ni papers".