L’Hospitalet planeja crear una empresa pública per a les polítiques de vivenda

Es tracta d’una de la vintena de mesures recomanades per la Taula Sectorial de la Vivivenda –formada per entitats econòmiques, socials, veïns particulars i altres agents locals– i que van ser aprovades en el ple del Consell de Ciutat, el màxim òrgan de participació ciutadana del municipi, que es va celebrar dimarts. La taula sectorial es va constituir el febrer d’aquest 2025 amb la missió d’analitzar i proposar solucions a la situació d’emergència habitacional que viu l’Hospitalet.

Aquestes indicacions han al seu torn de servir com a marc per a l’elaboració del Pla local de Vivenda, que aspira a veure la llum abans de l’estiu i que, com les mesures presentades, ha d’ajudar a "garantir l’accés una vivenda digna per a tota la ciutadania", tal com va expressar dimarts Antoni Garcia, president de la taula sectorial. El conjunt de suggeriments va quedar aprovat per unanimitat. Preguntat per la proposta de crear una empresa pública de vivenda, Garcia va explicar que es tractaria d’un instrument administratiu similar al d’altres administracions locals o a la mateixa Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) que, entre altres qüestions, permeti agilitzar i "estalviar burocràcia" i que pugui funcionar com una eina per "impulsar polítiques públiques necessàries" vinculades a la rehabilitació o la promoció de vivenda pública, entre d’altres.

La pilota recau ara en la teulada de l’Ajuntament, que ja estudia aquesta i altres propostes. José Antonio Alcaide, regidor d’Agenda Urbana 2030-2050, celebra el treball portat a terme per la taula sectorial i explica que les seves conclusions i propostes van en la mateixa línia que les que el govern local ha "treballat tècnicament" en els últims mesos i que ja valoraven de cara al Pla local de Vivenda. Sobre la futura empresa pública, així com les altres propostes, Alcaide comenta que ara s’estudiaran, però que les fórmules finals hauran de concretar-se amb el Pla de Vivenda, així com els tempos per portar-les a terme i si finalment s’abordaran o no.

El regidor comenta que, de cara a l’aprovació del Pla local de Vivenda, a més del consens social, aspiren a aconseguir també un "consens polític" i assevera que "som sensibles a les propostes dels grups". "Ho estem treballant. Esperem arribar a un consens majoritari", afegeix.

L’escalada de preus

Les denúncies per la no renovació de contractes a veïns de tota la vida per passar al model de lloguer d’habitacions o l’aglomeració en la qual viuen moltes famílies vulnerables que tot just guanyen per arrendar una habitació són cada vegada més freqüents a la ciutat. De fet, associacions i entitats veïnals han convocat ja diferents mobilitzacions per protestar en contra de l’especulació immobiliària i reclamar solucions a les administracions.

Tal com reflecteixen les últimes dades de l’Incasòl, el preu mitjà dels lloguers a l’Hospitalet s’ha disparat un 66% en els últims 10 anys. D’aquesta manera, mentre que el 2014 llogar un pis a la ciutat suposava una renda mensual de poc més de 504 euros, el 2024 el preu mitjà es va ubicar en els 837 euros al mes.

Notícies relacionades

Una fallada elèctrica causa retards i interrupcions a les línies R3, R4 i R7 de Rodalies

La Guàrdia Urbana de Barcelona enxampa dos conductors a 118 i 120 km/h per la Meridiana

Això entre els lloguers registrats per l’Incasòl. Entitats veïnals i pel dret a la vivenda fa temps que adverteixen que en barris com Santa Eulàlia, la Torrassa i Collblanc –tots fronterers amb Barcelona i pròxims a enclavaments turístics com el Camp Nou– hi ha habitacions que s’ofereixen amb preus per sobre de la mitjana dels contractes registrats per l’Incasòl de pisos sencers. Una recerca ràpida a Idealista permet comprovar que a Collblanc hi ha habitacions ofertes per 850 euros al mes. En aquest exemple, el pis compta amb dues habitacions més també disponibles per a lloguers de temporada. Entre altres mesures, la taula sectorial també proposa un observatori per analitzar l’evolució del mercat a la ciutat i que l’executiu hospitalenc estudiï i reguli els pisos turístics per "evitar la seva proliferació descontrolada".

Dimarts també es van aprovar en el ple del Consell de Ciutat les conclusions i propostes elaborades pel grup de treball sobre empadronament de la Taula Sectorial de Drets de la Ciutadania i Cohesió Social. Enric Roldán, president de la taula, va recordar que "totes les persones que viuen a la ciutat tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions i el fet d’estar empadronat és la porta d’entrada a altres drets bàsics, com els recursos sanitaris i educatius". Entre altres temes, aquest grup de treball ha identificat les persones que viuen en habitacions rellogades com el grup quantitativament més rellevant amb problemes d’empadronament, ja que desisteixen d’empadronar-se per por de perdre la vivenda, i proposen que tinguin una consideració especial que els permeti un empadronament alternatiu.