Festers de terres llunyanes a Gràcia

Renato Souza, brasiler establert a Barcelona des de fa sis anys; Andrea Pelizzari, italià, a la ciutat des del 2001, i Bettina Schaefer, austríaca arribada fa més de dues dècades, tenen una cosa important en comú, a més a més de ser veïns de Gràcia. És més que probable que en aquests moments –sigui l’hora del dia que sigui– tots tres estiguin als seus respectius carrers treballant durament perquè el 15 d’agost, el dia D, tot estigui a punt. 

  

 Bettina es va instal·lar a Gràcia fa 19 anys, tres anys després d’aterrar a Catalunya, on segueix no només vivint, sinó sent un dels membres més actius de la comissió de festes de Joan Blanques de Baix de Tot, un carrer que en pocs dies es convertirà en un «corredor verd». 

    

«L’hem anomenat 'Fot-li verd' i la idea és transformar-lo en un espai del futur; en com ens imaginem que seran els carrers d’aquí uns anys, amb molts arbres i jardins verticals», explica aquesta gracienca d’origen austríac.       

    

Arquitecta i urbanista –professions molt buscades a qualsevol carrer–, Bettina és festera des del 2011, any en què el seu tram de carrer, Joan Blanques de Baix de Tot, es va reincorporar a la tradició després d’anys de parada. Confessa que la seva implicació en la festa és deguda a dos motius. «El primer és que vaig participar en la redacció del pla de mobilitat de Gràcia i havia de ser conseqüent. Si recuperes l’espai dels cotxes és per aprofitar-lo, per omplir-lo de vida», assenyala. El segon, també de pes, va ser la seva filla. «Ens deia que molt discurs teòric de com és d’important participar, i la vida de barri, i que després no fèiem res, i tenia raó; així que, quan el 2011 un grup de veïns es va animar a recuperar els decorats ens hi vam apuntar tots tres, la meva parella, la meva filla i jo», prossegueix la dona al local de la comissió de festes, ple d’ampolles d’aigua a punt de ser convertides en estilitzades fulles d’un immens desmai. 

  

 «Amb la decoració d’aquest any, que és molt fantasiosa, hem volgut rendir homenatge al carrer de Joan Blanques de Dalt, que aquest any no participa en el concurs, i sempre havien sigut molt fantasiosos. Nosaltres, que intentàvem ser sempre molt realistes, aquesta vegada ens hem deixat anar», diu la dona, a qui, ja des del primer dia, d’experiència, no n’hi faltava. A la universitat de Stuttgart, on Bettina va estudiar arquitectura, el projecte per als alumnes de primer era organitzar una gran festa major amb ambiciosos decorats. Una festa major de Gràcia a l’alemanya.

Nascut a Sao Paulo fa 34 anys, Renato es va instal·lar al carrer del Perill, a Gràcia, per iniciar una nova vida. «Soc enginyer i havia treballat des dels 14 anys. Volia dedicar-me a l’art, a la música. Aquí em vaig tatuar, em vaig deixar créixer els cabells i vaig crear una associació d’art sonor», explica. Van anar a la Fundació Festa Major perquè volien fer un festival al carrer, obert a tots els veïns, i volien formar part de la programació oficial de la festa. No va ser fàcil. Després de la primera negativa, van fer el festival a l’associació –al carrer del Perill–, però amb les portes obertes, i convidant els veïns. El segon any van tallar el carrer i van programar concerts a fora, però al marge de la programació oficial. «Venien veïnes de tota la vida i ens preguntaven que per què no decoràvem el carrer, que elles s’hi animarien, que era molt bonic quan ho feien», recorda. 

    

Llavors van anar literalment porta a porta a recollir suports per convèncer la fundació. Van reunir 20 firmes de veïns del tram directament afectat i ho van aconseguir. El 2015, finalment, van participar per primera vegada de forma oficial en el concurs de carrers. Van quedar últims, això sí. No els va importar. «Em va picar el cuquet de la festa major, i fins avui», explica. «Des que decorem el carrer som gairebé una família. Sento que el barri és casa meva», assegura emocionat. 

 

Aquest any convertiran el tram de carrer en un circ. No per falta d’imaginació, sinó com a homenatge als veïns veterans. «Vam trobar una foto dels anys 50 del Circ Perill, i, amb motiu del bicentenari, vam decidir tornar als orígens. Reproduirem un pòrtic idèntic al de la foto», assenyala el jove brasiler entre els pallassos de paper maixé que ja comencen a omplir el local que comparteixen amb algunes altres comissions, al carrer de Milà i Fontanals.

De Pink Floyd a Barón Rojo

Si hi ha un carrer que es caracteritza per la diversitat d’orígens dels seus festers, aquest és Mozart. Quan Andrea va descobrir la festa major de Gràcia se li va obrir un món. Arquitecte i àrbitre de bàsquet, així es presenta, Andrea no havia vist mai a Itàlia res d’igual. Ho explica assegut en una terrassa de la plaça de la Vila, en un recés, assegut al costat de Lorenzo D’Attanasio, l’actual president de la comissió, també italià. «L’antiga comissió ho deixava i un irlandès que era client del meu exbar volia mantenir-la i em va convèncer. Tant, que així vaig acabar, convertit en president», assenyala. 

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

  

 El tema d’aquest any, 'Rock in Mozart', els fa una especial il·lusió. «Estem preparant fins i tot un cementiri, en què hem hagut de ser selectius, perquè no hi cabien tots», diu fent broma Andrea, molt il·lusionat amb la immensa reproducció de la portada de 'The division bell', de Pink Floyd, a base de llaunes de cervesa reciclades. «Hem intentat fer un repàs per la història del rock molt ampli. Recordem també grups com Barón Rojo, que jo no sabia ni que existia», confessa Andrea.Una festa sense fronteres.