Un jove a Ciutat Vella té vuit vegades més risc de fracàs escolar que un de Sarrià

Tot i la millora de resultats que han registrat en els últims anys els estudiants que acaben l'educació obligatòria a Barcelona, el risc de fracàs escolar d'un alumne a Ciutat Vella multiplica per vuit el d'un jove de Sarrià-Sant Gervasi. O el que és el mateix: mentre que un 35,5% dels alumnes de quart d'ESO del districte del centre de la ciutat suspenen les proves de competències bàsiques que organitza la Generalitat, a Sarrià el percentatge baixa al 4,5%. La mitjana en el conjunt de la capital catalana és de l'11,5%.  

Barcelona és, en termes generals, un municipi amb una acceptable oferta d'oportunitats educatives, però els recursos estan mal repartits. Com passa amb la desigual distribució de la riquesa, també des del punt de vista educatiu, Barcelona és una ciutat amb un greu dèficit d'equitat, segons recull l'Informe d'Oportunitats Educatives presentat aquest dimecres per l'ajuntament.

La mala distribució territorial i les condicions socioeconòmiques de les famílies que viuen en cada districte són les principals causants, segons l'informe, de la inequitat. "Hi ha zones on es registra una escolarització més baixa dels nens d'entre zero i dos anys, on es produeix més segregació escolar [i la consegüent aparició de guetos] i on es donen pitjors resultats educatius", constata l'estudi, el primer d'aquestes característiques que es fa a la ciutat. Entre els desafavorits destaquen la ja citada Ciutat Vella i el districte de Nou Barris, però "una mirada més detallada" també permetria detectar barris en què la realitat "queda amagada darrere de les grans xifres del districte".

A LA GUARDERIA I LES EXTRAESCOLARS

¿En quins aspectes es noten més les diferències entre rics i pobres? Primer, en l'ús que es fa de les guarderies o la denominada educació de la primera infància. Encara que des del 2006, el percentatge d'alumnes de jardins d'infància de la ciutat ha passat del 32,5% al 42,5%, Ciutat Vella és el districte, segons assenyala l'informe, "amb la taxa d'escolarització de nens de zero a dos anys més baixa (26,7%)". El principal argument que donen les famílies que prefereixen quedar-se amb el nen a casa és, en aquest cas, el del preu.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

"També és considerablement inferior al conjunt de la ciutat a Nou Barris (37,4%) i a Horta-Guinardó (35,5%). A l'altre extrem, a Sarrià-Sant Gervasi i a les Corts, al voltant del 58% dels nens són escolaritzats abans dels 3 anys", diu.

La tinenta d'alcalde de Drets Socials del consistori, Laia Ortiz, ha admès que una de les assignatures pendents d'anàlisi serà la utilització i l'impacte que tenen les activitats de reforç escolar que es fan a les zones més desafavorides. Tot i que els districtes que concentren el nombre més elevat de centres educatius d'alta complexitat socioeconòmica també són els que tenen més recursos de suport escolar, es dona la circumstància que també són els que tenen més dificultats per superar les proves de competències bàsiques, segons recull l'estudi.