Els mercats de Barcelona guanyen clients però la compra mitjana és de 16 euros
Amb la despesa encara per sota dels 17,8 . registrats el 2009, Mercats de Barcelona invertirà aquest any 33 milions en obres en sis recintes
El debat de fons que alguns veïns volen obrir des de Gràcia és si el model de reformes que emprèn des de fa lustres l’ajuntament de Barcelona (heretat entre mandats) continua vigent o ja ha caducat. El col·lectiu Gràcia Cap a On Vas manté que els equipaments del segle XXI han de tenir més vocació de barri, més enfocament de sostenibilitat i proximitat, i menys brillantors. I des de l’Abaceria, Jeroni Magrans no amaga com n’està, d’emprenyat, davant de la tergiversació d’aquests principis. «La meva família fa tres generacions que ven fruita i verdura, i sempre ha sigut de proximitat encara que no en diguéssim així», explica el botiguer, que a més a més veu inviable la proposta alternativa del col·lectiu i lamenta que «una cosa que beneficiarà a tothom» es vegi enterbolida.
Era el 1993 quan es va executar la primera reforma moderna amb criteris que encara s’abanderen, a la Sagrada Família. És a dir, amb un supermercat per complementar la compra integral i amb aparcament per ser competitius i facilitar la gran compra setmanal. A Mercats de Barcelona han encadenat remodelacions, de més o menys profunditat, amb l’objectiu d’evitar l’ocàs dels 39 mercats alimentaris de barri, generar activitat en l’entorn i atraure el comprador jove, que sol buscar la compra ràpida i única del súper.
L'objectiu de tantes inversions és L'objectiu de tantes inversions és atraure compradors més joves i preservar el comerç de barri
En aquesta posada al dia, defensen que s’han anat incorporant des de millores energètiques (tractament de residus integrat als mercats, criteris sostenibles en la logística...) a noves tecnologies per a la compra (pagament online amb repartiment, aplicacions...), espais associatius integrats i activitats de pedagogia alimentària. Les parades de pagès i de cooperatives s’hi han anat afegint.
¿Cost excessiu?
¿A un cost econòmic excessiu per al volum de parades de venda? Per a la plataforma que ara demana una altra fórmula més modesta de reformes, sí. Per als botiguers i molts clients, s’està preservant un model de consum de producte fresc que si no, es distribuiria només des de les grans cadenes de supermercats.
En aquest intent de rejoveniment, els mercats busquen la seva nova veta de mercat en el producte preparat (de la seva especialitat). I en alguns casos, com en el del Ninot, encara que amb peus de plom per no desvirtuar l’oferta, també en les parades amb degustació, que a la Boqueria, desbocada, es limitaran.
Notícies relacionadesL’ajuntament aporta xifres i afirma que des del 2010 els mercats municipals han guanyat més de cinc milions anuals d’usuaris, fins als 66,8 milions de l’any passat, remuntant després de la caiguda del 2012 i el 2013. Una recuperació que vinculen a les fortes inversions. El 2016 es van destinar 22 milions a reformes, que aquest any seran 33 i inclouen la joia de la corona, Sant Antoni (que absorbirà aquest any la meitat del pressupost), i els de Sant Andreu, Bon Pastor, la Vall d’Hebron, la Boqueria (treballs menors) i l’Abaceria, explica la regidora de Comerç, Montse Ballarín.
Una afluència que no es tradueix en gaires alegries per a la compra, amb el tiquet mitjà de despesa rondant els 16 euros, més que fa dos anys, però per sota dels 17,8 del 2009. El consistori també esgrimeix les 250 activitats de dinamització comercial en mercats del 2016, els 6.300 escolars de visita, les accions ambientals i les fires per reconquistar compradors.
