Mor Manel Andreu, històric líder veïnal del Poblenou

Si passava alguna cosa al Poblenou, Manel Andreu ho sabia. I a més era molt probable que hi tingués alguna cosa a veure. Nascut al Manchester català el 1944, quan el barri feia honor a aquest nom, Andreu s'hi va passar tota la vida. Lluitant pel barri. Després de dos mesos batallant a l'UCI contra una reacció a la vacuna de la grip, l'activista amable, discret i constant, sempre present, ha mort aquest dilluns als 72 anys. Deixa un gran buit en el moviment veïnal del barri i de la ciutat. A més de ser un dels fundadors de l'Associació de Veïns del Poblenou el 1972, en la qual sempre va militar, Andreu va ser president de la FAVB entre el 1998 i el 2004.

Sona a lloc comú dir que els barris de Barcelona els han construït els seus veïns, però en el cas de la capital catalana és una realitat que encara és necessari reivindicar. Al darrere d'aquest 'els seus veïns' sempre hi ha una legió de dones i homes tan anònims com imprescindibles. Persones com Manel Andreu, gràcies a qui el Poblenou, el seu barri, va aconseguir l'Institut Icària, després de la campanya 'Wad-Ras per al barri'. Persones que van aconseguir que el bell edifici que acollia l'empresa d'estampats Catex no acabés enderrocada com estava escrit que havia de passar, sinó que es va salvar i es va acabar convertint en el equipament de referència que avui és el Centre Cívic Can Felipa. 

LLUITADOR SOLIDARI

Format en la Joventut Obrera Catòlica (JOC), la idea de solidaritat va marcar sempre la trajectòria vital, sindical i activista d'Andreu, delineant de professió. En l'última dècada es va bolcar en l'associació Apropem-nos i en la xarxa de solidaritat amb els assentaments del Poblenou. Va ser una de les persones que més van treballar per millorar les condicions de vida dels joves subsaharians que malvivien a les naus abandonades del barri. Un treball col·lectiu i sempre basat en la tan arrelada idea de solidaritat i de justícia social. No solament repartien menjar i mantes, sinó que estaven al costat d'aquests joves per reivindicar els seus drets: papers, sostre i feina. 

Notícies relacionades

El pla de les Tres Xemeneies deixa fora la descontaminació de l’entorn

El Taller Masriera reviurà net d’afegits com a biblioteca i teatre

Una de les seves últimes victòries després d'anys de reivindicacions va ser l'acord per al desmantellament definitiu de la subestació elèctrica al carrer de Joan de Malta, just davant de l'escola pública Sant Martí. Un èxit que celebrava a més com a avi; dedicació a la qual també posava tota la seva passió.

La cerimònia de comiat d'Andreu serà aquest dimecres, 28 de desembre, a les 12 del migdia a la parròquia de Santa Maria del Taulat, al Poblenou, no podia ser en un altre lloc.