Dards amb internet

El bar sembla buit. Són les nou del vespre, un dia qualsevol entre setmana, Santa Coloma. El bar sembla buit fins que travesses fins al fons. «La zona VIP», en diuen ells entre rialletes. Una desena de persones van prenent posicions al voltant de quatre taules i dues dianes. «Hola». «Eiiii», «¿com estàs?». Se saluden, somriuen, es donen copets a l’esquena. «Anem tirant», respon un que acaba d’arribar. Aquí ningú l’hi pot discutir. Tots van tirant literalment: exactament, dards.

    Aquesta és una partida de lliga. A l’equip local li toca avui rebre un visitant: l’Hospitalet. Tots van amb la seva equipació: samarretes amb dards dibuixats i sobrenoms a l’esquena. Són quatre titulars, poden tenir fins a tres reserves. Desenfunden les darderes (fundes amb tres dards) i comencen a escalfar intercalant a la mà un dard i una mitjana de cervesa. Hi ha equips que arriben una hora abans. Hi ha jugadors que fins i tot van a veure el local el dia abans. Cada capità comença a fer la seva alineació. «¡4-4-1!», explica fent broma a l’estil futboler una jugadora local. Treuen l’acta de joc i, si algú el demana, el reglament: un llibret de ¡12 pàgines! ¿Que algú vol veure una repetició de la jugada? I tant. En aquesta màquina de dards les partides queden gravades. Té dues càmeres: amb una es veu el tirador; amb l’altra, la diana. Aquí no hi ha manera de fer trampes. Les tirades fins i tot es poden seguir pel mòbil. Sí, les màquines de dards ara es connecten a internet. Un pot llançar dards aquí i guanyar algú altre que és a l’altra punta del món.

    Si es tecleja a Google «lliga», «dards» i «Barcelona», apareixeran del no-res més de 300.000 entrades. Eliminant els dards de Mourinho al Barça que s’esmunyiran sense voler en la recerca, queden competicions amb diana suficients per entretenir Jordi Hurtado durant la resta de la seva vida. Sí, a Barcelona es llancen diàriament tants dards com en la gestora del PSOE.

    Calculen que hi ha uns 200.000 aficionats a tot Espanya, això sense comptar els federats. Hi ha Federació Catalana de Dards: té 300 fitxes federades i 20 clubs de dards, informa el seu president. Catalunya, de fet, és una de les dues úniques comunitats que reconeixen els dards com a esport: els de punta d’acer. Després hi ha la segona divisió oficiosa: la dels bars, la dels dards de punta de plàstic, els de les màquines electròniques. Aquí també s’hi juguen lligues, campionats nacionals i fins i tot mundials. «És un món», mou el cap Javier. «La gent al·lucina: ¿Com que jugues lligues? I ja quan els parles dels mundials a Las Vegas, Chicago, Taipei…».

    Javier Módenes és darder des de fa 10 anys. En fa cinc que és responsable de 2011 Darts. És una de les nombroses empreses de dianes electròniques que organitzen lligues de dards a Barcelona. Només les seves lligues (de dilluns a dijous) mouen més de 200 jugadors, calcula. Si s’hi afegeixen les competicions dels caps de setmana, la xifra –apunta– «puja a 400 ràpidament». I això que amb la crisi, assegura, la xifra ha baixat molt. «Hi havia el doble». ¿Quin tipus de gent juga a dards? «De tota mena –respon–. Amb estudis, sense estudis, joves, grans…». De 16-17 anys a 60, posa marge d’edat.

    Els equips rivals se saluden xocant els palmells, es desitgen bona partida, aplaudeixen cada tirada. «¡Boooooona!». Tots acabaran brindant amb un chupito. «Aquí ens animem sempre. Ho facis bé o ho facis malament», assegura Javier. «La base és el bon rotllo», afegeix al seu costat Daniel.

Campió d’Espanya 

Notícies relacionades

El Friqui Valley de Barcelona

Aquesta noia provoca 'orgasmes cerebrals'

Daniel Castel és també darder des de fa 10 anys. Sense diana, es guanya la vida com a fuster. Fa un mes que va quedar campió d’Espanya. ¿Que què guanya un al ser campió d’Espanya de dards electrònics? «Pot guanyar un viatge a l’Europeu o al Mundial, una copa… i molta felicitat», riuen tots dos. El que enganxa, diu Javier, és «competir, ajuntar-te amb uns amics, superar-te». «Estàs amb la teva gent –afegeix Daniel–, t’ho passes bé, coneixes una altra gent. I, si guanyes, molt millor». 

    ¿El truc per afinar la punteria? «No hi ha truc –respon Javier–. Concentració, paciència i dedicació». Que en prenguin nota per aprendre a fer diana els de les enquestes electorals.