Triumvirat de luxe

Tenir una intervenció artística de Miquel Barceló no és fàcil. Barcelona només en té una: la que va fer a la cúpula del Mercat de les Flors el 1990. Més corrent és contemplar obres de Frederic Amat. N’hi ha al mateix Mercat de les Flors, a l’Ateneu Barcelonès, al Teatre Lliure i a la façana i la rereguarda de l’Hotel Ohla. A més de les projectades però no executades, com la polèmica intervenció al frontal del Liceu: 170 cercles oberts de color sang que uns veuen com dònuts, i altres, com pírcings per a un rocòdrom. I és el coliseu líric l’únic edifici que compta, o comptava fins divendres, amb la creació artística d’un altre esquiu de l’art com Barceló: Perejaume. Allà llueixen, des de 1999, els seus vuit òsculs instal·lats al sostre de la seva sala principal.

  

  El mallorquí segueix sense prodigar-se. Però divendres les coses van canviar per a l’artista de Sant Pol de Mar. Va sumar obra a Barcelona. I el Mercat de les Flors, també. Amb la instal·lació 'Tres corbes de nivell' al 'foyer' del gran espai dedicat a la dansa, Perejaume va augmentar la seva presència a la ciutat i el Mercat va aconseguir un triumvirat artístic de luxe situat a les seves parets: Barceló, Amat i Perejaume. Déu n’hi do. Pintura, ceràmica i tapís. Tres tècniques molt diferents per a tres obres molt diferents de tres artistes molt diferents. La redundància no és gratuïta, perquè la diferència és una cosa que Perejaume va tenir molt en compte a l’hora de projectar la seva peça: «Vaig pensar que havia d’inventar un artefacte que es relacionés bé amb els veïns i la millor relació sempre és la diferència». Paraula d’artista.

1.785 HORES TEIXINT 

Tampoc s’assemblen els espais que allotgen les obres: un és exterior, el que alberga el 'Mural de les olles' d’Amat; l’altre és «estrafolari, d’un noucentisme barroc o d’un barroc noucentista», el que acull la pintura de Barceló; i per últim hi ha el racionalisme de la paret que ha intervingut Perejaume. Una paret que no existia i que va emergir per imperatiu de la seguretat. Els bombers la van exigir. El Mercat la va aixecar. I el lloc va parlar. «A vegades els espais et demanen coses, et mussiten, et xiuxiuegen, et xiulen a l’orella... I aquesta paret mussitava, xiuxiuejava i xiulava una intervenció. Deia ‘segueix aquest camí’ i és el que he fet», explicava divendres Francesc Casadesús, el director del Mercat. I el que va fer va ser encarregar la peça a Perejaume. Un artista que treballa la memòria de les coses i les despullada del que és superflu per deixar-ne l’esperit, una cosa que enllaça molt bé amb la manera de treballar de Peter Brook. La cita del reconegut director britànic tampoc és gratuïta. Perquè no només és famós per focalitzar-se en l’essència de les coses, sinó que ha firmat les dues estrenes que ha allotjat el Mercat com a espai escènic.

    

Arribats fins aquí, el que correspondria seria explicar el treball de Perejaume, però s’ha de dir d’entrada que no «hi ha intenció narrativa en la peça», segons l’artista. Vaja, que no és fàcil d’interpretar o que no hi ha res a interpretar. Sinó que es tracta de veure. I el que un veu a la paret són tres faixes negres, paral·leles i de la mateixa mesura però que acaben enrotllades com bobines de cine de diferents mides. I el que representen és l’abstracció en forma de tapís de tres corbes de nivell de tres muntanyes diferents: el Cim de Monteixo, el Puig de Gallicant i el Turó de Monterols. «És una obra senzilla», segons el parer del seu autor. I lenta. Perquè Mercè Ibarz i el seu equip han invertit 1.785 hores a teixir-la a mà amb ordit de fil de niló negre.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

    

Amb la peça de Perejaume, el Mercat és possiblement l’equipament cultural amb més intervencions artístiques contemporànies. Gens sorprenent, perquè la creativitat està al seu ADN. No en va, l’edifici, una part del Palau de l’Arquitectura construït per a l’Exposició Internacional del 29, és una de les joies del noucentisme que porta les firmes de Manuel Mayol i Josep M. Ribas.