Colau reclama que no hi hagi més antiavalots en desnonaments però suavitza el to amb la Generalitat

"Alguna cosa va fallar ahir". Així de categòrica s'ha mostrat aquest dijous l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha demanat que no es torni a repetir la presència d'agents antiavalots dels Mossos en desallotjaments de vivendes de famílies amb fills, famílies amb fills com va passar a Sants aquest dimecres, en un incident que ha generat polèmica entre el consistori i la Generalitat, a la qual Colau va assenyalar pels fets, cosa que va generar un enfrontament entre administracions enfrontament .

L'alcaldessa, no obstant, ha anat amb compte a mesurar les seves paraules i no disparar amb bala contra l'Administració catalana: ha subratllat que ho deia “amb ànim constructiu”, i ha recordat que “la principal responsabilitat” recau en el Govern del PP, per portar la llei 24/2015 del Parlament al Tribunal Constitucional, que l'ha suspès. La norma hauria impedit que el desallotjament de Sants s'hagués portat a terme sense que el propietari, un gran tenidor de vivenda, hagués garantit un allotjament alternatiu per als inquilins, sobretot en vista que a la vivenda hi residien menors.

"UN TEMA LEGISLATIU"

L'alcaldessa ha precisat que no ha parlat amb ningú de la Generalitat sobre els fets, però ha assegurat que ho farà.

“El tema principal és legislatiu, de fons. I ens coordinem amb la Generalitat, els ajuntaments i altres administracions per afrontar una anomalia jurídica. Però hem de fer el màxim. A totes les administracions ens pot servir això d'ahir”, ha dit abans d'insistir que no pot tornar a passar.

Colau s'ha referit als detalls del cas: “Es tracta d'una família vulnerable d'una dona amb tres fills, víctima de maltractaments, que no podia pagar el lloguer. Feia tres mesos que l'ajuntament treballava en el tema. Havíem ofert diverses solucions a la propietat, fins i tot de pagament del lloguer. A vegades li surt més a compte a l'Administració pagar el lloguer que rellogar. L'empresa es va tancar en banda i per això es van iniciar els tràmits de reallotjament, que passa per la taula d'emergència que es reuneix una vegada al mes”.

Pel que fa al desallotjament en si, l'alcaldessa ha recordat que el més habitual és que els mossos vagin a aquesta mena d'actes en un nombre reduït, “una parella”, cosa que permet el diàleg i la mediació, que sovint serveix per parar els desnonaments a última hora. “Feia molt temps que no es veia”, ha insistit sobre els antiavalots.

UNA NOVA WEB

Colau ha abordat la qüestió en la presentació d'una nova web (www.habitage.com) que reuneix la informació de la política de vivenda del consistori, clau per a Barcelona en Comú des que va arribar a l'alcaldia, i de fet el tema en què va créixer l'alcaldessa com a activista, que ha presentat amb el regidor del ram, Josep Maria Montaner. Montaner ha precisat que la Unitat Contra l'Exclusió Residencial (UCER) ha atès 1.515 casos de desallotjament entre el gener i el juliol del 2016, dels quals 581 van ser resolts amb mesures definitives o temporals i en 884 casos més van ser ajornats.

Notícies relacionades

¿Per què han respost els Mossos a Colau?

Es busca (i no es troba) pis de 800 euros al mes

Les dades de l'ajuntament confirmen que els desnonaments per impagament hipotecari són gairebé història: el 94% de casos abordats pel consistori en aquests mesos va ser de desallotjament per impagament del lloguer. Montaner ha afirmat que ara hi ha 132 expedients oberts grans tenidors de vivenda i 118 en preparació.

LIMITAR EL LLOGUER

Colau ha tornat a instistir en la necessitat de limitar per llei els lloguers abusius marcant límits màxims, publicant índexs de preus recomanats de lloguer i augmentar la durada dels contractes de lloguer, fixada en tres anys.