«Sant Gervasi és com jo, tranquil però no avorrit»

Sortir de casa i, sense baixar de la vorera, arribar al quiosc per comprar el diari, a la botiga de queviures, a la farmàcia i al restaurant. Aquest era el gran repte del pare de Bernat Soler, que enaltia així la comoditat de viure on ho feia la família, al barri de Sant Gervasi-Galvany. És el barri on ha viscut sempre el periodista i comentarista esportiu de TV-3, encarregat de les transmissions dels partits de futbol del Barça.

¿Per què canviar si un està a gust? I és el seu cas. «M'agrada molt viure a la ciutat, però en algun lloc que també tingui aquest punt de poble, com aquí a Sant Gervasi», precisa Soler.

«Jo sóc molt de fer encàrrecs al barri, com anar a la ferreteria, al sabater perquè m'arregli el calçat... I això aquí ho faig en pocs carrers», afirma el periodista. I quan diu en pocs carrers, són ben pocs. «El barri és discret però té de tot, sense ser bulliciós. És tranquil, però no és avorrit, i això coincideix bastant amb el meu caràcter. Jo també sóc així», puntualitza el veí que sempre ha viscut en carrers pròxims del mateix districte.

Bona comunicació

Soler aprecia el comerç de proximitat al barri, però també la facilitat que li brinda Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) per plantar-se a la plaça de Catalunya en tot just cinc minuts. «Des d'aquí et sents molt a prop de tot», declara Soler, que és germà, per part de pare, del cantant, guitarrista i compositor del Maresme Toti Soler. Ho explica esmorzant al Budy Café (Marià Cubí, 44), un dels cinc llocs escollits per a aquest reportatge pel comunicador esportiu. «Hi vinc molt, perquè tot el que fan aquí està molt bo: els pastissos, els entrepans.. I també preparen dinars», explica.

El periodista ha conviscut amb llocs ara tan demodés com el Drugstore David, del 1914, galeries comercials entre Tuset i Aribau, (sota la Travessera de Gràcia), o la misteriosa finca de Can Ferrer, «amb tant potencial i molt descuidada», es lamenta el veí.

Personatges al barri

Soler, potser marcat per la seva professió, és dels que es queda amb les històries dels que l'atenen i despatxen als establiments que freqüenta en la seva vida de cada dia. El Francesc, per exemple, «és el mestre sabater de la cantonada, un home d'ofici», diu Soler. «És jove, però molt apassionat pel que fa: sabates a mida», explica Soler, que també es considera un apassionat de la seva feina, ara ja immers en la vuitena temporada amb els drets de transmissió de la Champions, «amb molta il·lusió», afirma.

Un altre dels llocs que Soler ha volgut destacar del seu barri és la sala Luz de Gas. «Entranyable», resumeix. «Fede Sardà -el seu propietari, i germà del Xavier i la Rosa Maria Sardà- té molta sensibilitat solidària i obre la sala a concerts per recollir fons per a causes d'altruisme social o per a recerca mèdica», exalça el periodista esportiu.

Notícies relacionades

Pelai ressorgeix amb més diversitat de botigues i només un 3,7% de locals buits

Cunyades de luxe en la gala més top

Luz de Gas és també l'escenari on acaben molts sopars de restaurants com Antigua (Marià Cubí, 59). «Després dels partits del Barça a casa, anem a sopar i després a Luz de Gas», explica. «I els dimecres i els dijous, també s'hi està molt bé, més tranquil», apunta Soler.

«¿Ambient futboler al meu barri? No crec que n'hi hagi més o menys aquí que en un altre lloc», assenyala el periodista, encara que no hi ha veí, porter o comerciant que el conegui que no li pregunti com va l'equip del qual narra les millors i pitjors jugades.