Un pregó feminista obre les festes de Gràcia

Els pregons són a la festa major el que els preliminars són al sexe. De vegades n’hi ha i de vegades no. Això ho ha recordat aquest any la pregonera gracienca Imma Sust. La seva tia Sílvia tenia una botiga al barri, al carrer Alegre de Dalt. Era de roba, vestia les veïnes. Ella, la Imma, també és dependenta. A la seva manera, fa el contrari, contribueix a fer que es despullin. Treballa en una sex-shop. Així que, reprenem el fil, ahir va recordar que no sempre hi ha hagut pregó a Gràcia (de preliminars no en va dir ni piu), ja que aquest ritual, el d’adreçar-se als veïns des del balcó com un Pepe Isbert, es du a terme només des del 1986, pràcticament ahir si es té en compte que el 2017 la gran festa major d’estiu complirà 200 anys. Total, que Sust fa números i resulta que des de l’any 1986 ella només és la vuitena dona a qui s’encarrega el pregó. Qualitativament no han estat mal representades. La primera va ser Sílvia Munt. Queda tot dit. Però numèricament els comptes no estan equilibrats. Va prometre un pregó per moments reivindicatiu, i va complir.

Missatge als homes que vagin a la festa. «Les dones tenim dret a anar vestides com ens doni la gana i a beure el que ens doni la gana. Que una dona vagi beguda no et dóna dret a tocar-li el cul». El missatge, clar i català, s’afegia al debat sobre el masclisme que des de sempre envernissa les festes populars a l’estiu. Va saltar l’alarma al juliol, als Sanfermines, on les denúncies per violació han ocupat tants titulars com les carreres davant dels toros. De seguida, la posició còmoda va ser anticipar que Gràcia no és Pamplona, com tancant la qüestió, i subratllar que aquí no hi ha denúncies per violació, però segons la pregonera amb això no n’hi ha prou. «Volem una festa lliure de violència i de masclisme».

UNA FESTA TURÍSTICA

Notícies relacionades

Gràcia, cada carrer, una trinxera

Guia per descobrir les festes de Gràcia 2016

Va arrencar aplaudiments, però no tants com amb l’altra qüestió controvertida que va incloure al pregó, la de la turistificació del barri, tema en boca de tothom. Va entrar en aquesta matèria fent broma, quin remei. Va explicar que el problema és només geogràfic. Gràcia està situada, per al seu infortuni, a la meitat de la línia recta que uneix la plaça de Catalunya de «la veïna ciutat de Barcelona» amb el parc Güell. Total, que com que tenia l’alcadessa Ada Colau a dos passos al balcó li va demanar que organitzi ara mateix una flota d’autobusos llançadora que porti els turistes al seu destí sense que hagin de travessar el barri i pertorbar amb això la pau. Va ser l’aplaudiment més sonor, tot i que els que van picar de mans saben que Gràcia forma part de les rutes dels visitants, és a les guies, especialment al capítol de es pot què fer a Barcelona a l’agost, i aquests dies es veurà. No havia passat ni un minut d’aquell fragment del pregó quan mitja dotzena de turistes van tombar la cantonada del carrer del Diluvi amb maletes. Poc després, un altre grup, en aquest cas un d’aquells cada cop més habituals pilots ciclistes en què sempre hi ha algú a punt de perdre l’equilibri, va girar cua al carrer de Martínez de la Rosa quan va veure que no era el millor moment per travessar la plaça de la Vila, lloc del pregó.

En resum: els preliminars de les festes de Gràcia van ser aquest 2016 els 15 minuts que Sust, col·laboradora d’EL PERIÒDICO, va dedicar a exalçar la singularitat d’aquesta festa major que va estar a punt d’extingir-se als anys 70, quan a penes cinc carrers s’engalanaven per a l’ocasió, i que a hores d’ara  gaudeix d’una salut envejable per a algú a punt de fer dos segles. Aquest any s’han sumat dues noves vies a la festa, Fraternitat de Dalt i la plaça del Poble Romaní. Encara que amb les xifres sempre s’ha de ser prudent, la previsió és que pels carrers del barri hi transitin de visita al llarg d’aquesta setmana dos milions de persones. I, una cosa gairebé inaudita, sense que la pluja amenaci d’arruïnar les decoracions després del pregó.