Gràcia, cada carrer, una trinxera

Per exemple, any 2026, data prevista per a la finalització de les obres de la Sagrada Família, fet que se suposa que convertirà Barcelona en un destí de pelegrinatge turístic que riu-te’n dels embussos al voltant de la Kaaba de la Meca. Només falten doncs 10 anys, així que al ritme que canvia Gràcia, amb lloguers que pugen com guèisers i turistes que apareixen de sobte en llocs insospitats (com més endavant explicarem), no seria estrany que alguna agència estrangera organitzi etnovacances al barri: «Decori un carrer com feien els seus habitants, allotjament en albergs, lloguer de bicicletes inclòs».

    Que el monstre de la gentrificació i del que abans es coneixia com a lloretització (ara, simplement, barcelonització) ja treu el cap per Gràcia no és cap scoop, és notícia sabuda, conversa de bar, però les festes del barri són el perfecte termòmetre anual per saber fins a quin punt el barri es resisteix al canvi. Cada carrer decorat, a la seva manera, és una trinxera.

    Travessia de Sant Antoni. A la boca nord del carrer hi ha asseguda la Conxita, que té 93 anys anys. El seu pare i el seu avi van participar en les decoracions més glorioses d’aquell carrer, com l’ambientació parisenca realitzada el 1956 i que l’any passat va ser recuperada per un grup de joves veïns d’aquell racó de Gràcia.

LA PRÒXIMA GENERACIÓ / Verdi. Manel Rodés forma part de l’equip que dirigeix les operacions. Li agrada que el barri sigui internacional, que no vol dir turístic. «Mira, allà, a la part de dalt, d’aquella porta d’accés se n’encarrega un mexicà. I ara –diu–mira a l’altre costat, a la porta de sortida. Aquell és xilè». Entre un i l’altre, un grup de nens s’encarreguen de les tasques de pintura. Algun dia seran el relleu generacional.

    Carrer del Progrés. Tots assenyalen el Juanjo com el principal tramoista del vaixell pirata que s’hi està muntant. «Exageren, en realitat ho vam decidir tot en assemblea». Sorprèn la tranquil·litat amb què tota la colla de filibusters que l’acompanyen es prenen la recta final. L’avarada està prevista per demà, quan despunti el sol. Deu ser que fan seu el lema dels pirates: «Comptem amb el dia en què vivim, no amb el que haurem de viure».

Notícies relacionades

La disco colombiana més gran de BCN obre amb oposició veïnal

BCN reformarà i tancarà a la nit una polèmica plaça d’Horta

    Queda dit, les festes de Gràcia són un símptoma de salut veïnal, i no només pel frenesí d’aquests dies. Per dos motius. Primer, els veïns de cada carrer solen reunir-se després de les festes de Nadal per decidir quina decoració aixecaran a l’estiu, és a dir, viuen el barri no només durant la festa major. I segon, encara que és cert que pels carrers passaran aquests dies desenes de milers de persones, ells preparen les activitats impermeables a aquell tràfec. Com a prova del nou serveix la cadena de concursos que cada migdia tenen previst fer els veïns de Fraternitat de Dalt. Dimarts, d’amanides; dimecres, de postres; dijous, de montaditos; divendres, de truites; dissabte, d’allioli, i diumenge, de gaspatxos. Al carrer de la Perla, ambientat com una molt hortera roller disco, el concurs previst serà un trivial eròtic, per si algú vol posar-se a prova.

A  LA BODEGA MARÍN / És el que té Gràcia, que encara que annexionada, és un poble, pintoresc per a la seva desgràcia. I com a demostració, l’anècdota promesa al principi. Va passar fa pocs dies a la Bodega Marín, del carrer de Milà i Fontanals. Segons el Toni, client i testimoni dels fets, estava amb un vermut a la mà quan va entrar un guia turístic amb un grup de visitants. Van fer el que solen fer, fotos. Al local i als clients. Es se’n van anar, i adéu i gràcies.