I desfilaran mamuts per la Diagonal

I desfilaran criatures prehistòriques pels carrers de la ciutat; i la gent s’aturarà i les veurà passar amb sorpresa; i serà un mamut el que presideixi la processó; i tremolarà el terreny al seu pas, perquè foradaran la terra amb els seus peus; i s’obriran clarianes al cel i el sol apuntarà a l’extravagant marxa, perquè és el que era i el que havia de venir; i retrunyiran els tambors, i bufaran els àngels les seves trompetes; i jo estaré allà, per ser testimoni del miracle.

    I el Museu del Mamut se n’haurà anat, amb els seus bisons i els seus bous mesquers, i els seus rinoceronts llanuts, i els seus óssos de les cavernes. I els seus mamuts, és clar. Els seus mamuts.

    I dirà Slesareva, Júlia, nascuda a Rússia, dirà Júlia Slesareva sobre la marxa del museu: «La situació econòmica». I llavors sabran els que mai ho van saber que a Barcelona hi havia un Museu del Mamut, i que va durar poc, uns anys, temps infinitesimal en eres geològiques, que d’això es parla quan es parla de mamuts. I dirà Júlia, filla de Serguei, directora del museu: «No ens en volem anar, però ser un museu privat costa, i fa uns mesos va morir un dels socis, i no estem en una bona situació». I explicarà, per arrodonir la idea: que no tenen ajuda pública, que ja els agradaria, que així potser es quedarien; i que a les seves criatures, els seus mesquers, els seus bisons, se les emporten a Sardenya, a Itàlia, on hi ha un compromís, on hi ha finançament; on potser, potser, aconseguiran sobreviure.

    ¡A Sardenya! (I els animals seran transportats en una arca).

    I sabran els que no ho sabien com era el recorregut pel museu; i s’assabentaran que hi havia una maqueta de l’antiga Barcelona: l’antiga, antiga Barcelona, poblada de petits animals prehistòrics; i tocaran amb les seves mans pèl de iac, perquè amb pèl de iac s’havia vestit la rèplica que hi havia a l’entrada; i dirà Júlia, filla de Serguei: «És el més semblant que existeix al pèl de mamut»; i els descreguts veuran un tigre de dents de sabre, i un esquelet de bou mesquer, i un esquelet de rinoceront llanut; i exclamaran ¡oh! i ¡ah!; i els nens es faran fotos al seu costat; i trobaran en una sala la peça principal, la joia del museu: un esquelet complet de mamut; i dirà Júlia, filla de Serguei: «Són restes trobades a Sibèria, en el permafrost siberià»; i llavors sabran que Serguei Slesarev, el pare, pilot d’aviació, participa tres mesos a l’any –els tres mesos d’estiu, els tres mesos que es pot– en expedicions per Sibèria; i que les restes les ha trobat ell.

    I es materialitzarà llavors el pare en el museu, amb aquell aspecte indòmit, d’arqueòleg aficionat.

    I dirà Júlia, filla de Serguei: «Per al meu pare és un hobby».

    I es confirmarà el que ha dit el profeta.

Ullals robats

I sabran els que ho vulguin saber que el museu es va instal·lar a la ciutat el 2010; i que així va passar perquè Júlia, filla de Serguei, havia estudiat aquí, i era la seva debilitat, aquesta ciutat; que estava ubicat al Palau Puiglloriguer, al carrer de Montcada, enmig del mundanal turisme; i que era petit, potser modest, però que als nens els encantava; sabran que es va fer conegut, per un robatori d’ullals de mamut, dos anys després; i sabran –els que així ho vulguin– que una banya autèntica de rinoceront llanut fa una pudor de «mil dimonis»; i ho sabran perquè així ho va dir Júlia, filla de Serguei.

    «Aquí la tens, ensuma».

    I se n’anirà amb polèmica el Museu del Mamut, per desgràcia, perquè s’haurà posat en dubte l’autenticitat de la seva col·lecció; i Júlia, filla de Serguei, dirigirà una carta a la Generalitat, i allà posarà que hi ha «documentació oficial» expedida per la Duana, i que està escrit –pels segles dels segles– que «tots els esquelets són reals i autèntics»; i que està tot qualificat de «material paleontològic»; i que és una col·lecció que els ha costat «anys» reunir. Així haurà parlat Júlia, filla de Serguei.

    I quedarà buit, després de l’octubre, el Palau Puiglloriguer.

    I tot haurà passat com ho va predir el profeta.

Notícies relacionades

Pelai ressorgeix amb més diversitat de botigues i només un 3,7% de locals buits

Cunyades de luxe en la gala més top

    Pels temps dels temps.

    Amén.