Un dia sense manters

La Mare de Déu del Carme va sortir ahir de l’església de Sant Miquel del Port, a la Barceloneta, en processó cap al moll de Pescadors. Unes 150 persones, banda de música inclosa,  van avançar pel passeig de Joan de Borbó, per la vorera que fins divendres passat ocupaven els manters, ahir recuperada com a passeig i irònic skate park. Irònic perquè aquesta ciutat ha perseguit històricament i de quina manera els riders, ara convertits en escuder municipal amb l’objectiu de reemplaçar la venda ambulant. L’endemà de l’operatiu policial destinat a eradicar el top manta, a la capital catalana era gairebé impossible detectar llençols pel terra dels 10 districtes. Han donat una treva. O estan esperant que el suflé baixi. O estudien quin és el millor lloc on tornar a instal·lar-se. Un reset en tota regla.

    

NI RASTRE DELS SENEGALESOS / A la Sagrada Família només s’hi atreveixen un venedor de castanyoles, un altre que dispensa diademes i un tercer que ofereix ninots dels Simpson ballarins. Ni rastre dels joves senegalesos. Tampoc en els parc pròxims, ni a la Diagonal, per si se’ls acudís exposar el gènere allà on paren els autocars. La presència policial és la que s’ha d’esperar d’un país amb un nivell quatre d’alerta terrorista: un furgó dels Mossos d’Esquadra en una de les cantonades.

A la plaça de Catalunya hi abunden els venedors de pals selfie; tots d’origen pakistanès. Comercien sense problemes entre els turistes que donen menjar als coloms malgrat que el lloc sembla la Casa Blanca el 4 de juliol, amb policia a tots els accessos. El conductor d’un bus turístic –no hi ha millor radar, ja que passa diverses vegades pels llocs més turístics de Barcelona– explica que només n’ha vist al matí al Maremàgnum, i que uns agents els han requisat el producte. Un portaveu del consistori, no obstant, assegura no tenir constància d’aquest decomís.

De camí al port, una ullada obligada a la Rambla. Comiats de solter, estàtues, caricaturistes, guies turístics, paelles a les cinc de la tarda. Però ni rastre de manters. Com a màxim, alguna dona romanesa venent ventalls a dos euros. Ja al port comercial, cotxes de luxe de lloguer, turistes barroers sobre imprevisibles patins elèctrics, una regata, grups escolars. De manters, ni un.

Al passeig de Joan de Borbó, quatre furgonetes dels Mossos custodien el lloc. La pista de skate presenta una pobra entrada tant al matí com a la tarda. La calor i l’absència d’ombra donen per fer poques piruetes i molts desmais. «És poc espai, però està bé per entrenar-se. A més hi ha una font a prop», aporta Marc Larroya, estudiant de 16 anys. Eduard Rafanell, de 17, reclama més espai. «És molt petitona».

«NO ÉS LA SOLUCIÓ» / El cor del mercat il·legal era just aquí, en aquest parc de patinadors tancat. Aurora Simba, cambrera equatoriana que treballa en el xiringuito La Mastelada de la Barceloneta, té la barra davant de l’espai dedicat al monopatí. «Els joves disfruten i això està bé, però no em sembla bé el que estan fent amb els manters. Ells es busquen la vida. La solució no és fer-los fora. Les autoritats hi han de trobar una sortida social», reclama Simba, que coincideix al cent per cent amb l’opinió que l’alcaldessa Ada Colau comparteix des del primer dia que va trepitjar l’ajuntament.

Notícies relacionades

Un any sense veure la sortida

Un foc al costat d’un abocador il·legal amenaça Collserola

Óscar Penayo, encarregat del restaurant Toc de Mar, que es troba al mateix passeig, es mostra satisfet que «per fi» l’ajuntament hagi fet alguna cosa per acabar amb el top manta. «Era un desastre. Se’n va anar de mare. No es podia caminar sense trepitjar algú. A més, feia patir veure’ls tantes hores sota el sol. Entenc que hagin de menjar, però això no és vida», assenyala Penayo, que recorda que a la Barceloneta hi ha molts comerços petits als quals els manters feien competència deslleial. «Venien els mateixos productes més barats però sense pagar impostos. Els fonien», afegeix.

Mateu Scuro, treballador de l’empresa Rent a Bike, just davant d’on era el mercat, reconeix que comprava sabates i banyadors als manters. «Això de la pista és increïble. Al meu país, Itàlia, cap institució pública invertiria en un espai destinat als monopatins. Per aquestes petites coses, admiro Barcelona». No gaire lluny d’aquest comerç, un noi dibuixa enormes bombolles de sabó que els nens intenten explotar abans que el vent les allunyi de la seva menudesa. Darrere d’uns arbres, un grup de quatre policies contemplen l’escena. Poc més hi podran fer avui. Demà, ja es veurà.