Un any sense veure la sortida

Encara que alguns hagin descobert el problema del top manta en els últims mesos, aquest fenomen és tan vell com l’auge turístic de Barcelona. Sí que és cert que en aquests últims temps hi ha hagut un cert boom, alimentat per la comprensió que fins a cert punt ha exhibit el govern d’Ada Colau, que s’ha atipat de repetir que la sortida a aquest conflicte ha de ser social, no policial. Com que la primera no prospera, la segona ha pres la iniciativa i s’ha imposat. Per ara. La capital catalana conviu amb aquesta activitat des de fa més d’una dècada, però els esdeveniments actuals tenen el seu origen un any enrere. 

A mitjans d’agost del 2015, un venedor ambulant va morir a Salou després de precipitar-se per un balcó. Aquell succés va encendre els ànims del col·lectiu de senegalesos, que van fer responsables els Mossos d’Esquadra de la mort del seu company. Alguns dies després, diversos venedors van agredir agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Es van sentir les primeres veus que parlaven de «permissivitat» per part del govern d’Ada Colau. La policia local, per la seva part, va donar ordres als agents d’adoptar una «actitud proactiva».

Cinc ferits al centre

Cinc ferits al centreEl 4 de setembre passat es va produir el que potser ha sigut l’altercat més greu. Un operatiu rutinari contra els manters a la parada del metro de Catalunya va acabar amb cinc ferits. Cinc dies després, la segona tinenta d’alcalde, Laia Ortiz, rebia una delegació de senegalesos, mentre l’oposició es posava les botes sol·licitant una solució.

A finals d’octubre, al costat de Colom, en un terreny fronterer entre l’ajuntament i l’autoritat portuària, ja era fàcil trobar-hi fins a 200 manters. El 10 de novembre, un dispositiu policial en aquesta zona coordinat entre Mossos d’Esquadra, Urbana i Policia Portuària, igual que el de divendres passat, semblava posar fi a la venda ambulant. 

A la vegada, el govern municipal assegurava que ben aviat presentaria algunes mesures per ajudar aquests joves: plans d’ocupació i la possibilitat de crear una zona on poguessin exhibir els seus productes sense la pressió policial, de manera regulada. 

El consistori també va crear una taula de diàleg per resoldre el tema, però la Confederació de Comerç es va negar a participar-hi. En aquella reunió es va acordar invertir gairebé un milió d’euros en dos anys per reforçar els serveis d’atenció i les accions d’inclusió social.

A principis d’abril d’aquest any aquest diari va fer públic un vídeo en què es distingia el regidor de la CUP de Barcelona, Josep Garganté, reclamant a un metge que modifiqués el comunicat de lesions d’un manter perquè hi constés l’empenta d’un policia. El sanitari s’hi va negar. Aquell fet va afegir gasolina al conflicte, sobretot polític, de la venda ambulant a la ciutat. El govern municipal, no obstant, va descartar presentar-se a la causa contra Garganté.

Mentre això succeïa, els manters ja s’havien fet forts a la zona de Joan de Borbó, a la Barceloneta, aprofitant també el dubte competencial en aquesta zona.

Notícies relacionades

Un dia sense manters

Un foc al costat d’un abocador il·legal amenaça Collserola

A finals de maig, després que un manter passés a disposició judicial per haver agredit un guàrdia urbà, el tinent d’alcalde Jaume Asens va trucar al despatx d’advocats que defensa els interessos de la policia local per fer constar que l’ajuntament no es podia permetre demanar presó per a un manter. Colau va descartar actuar contra el regidor, malgrat que el mateix cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez, així l’hi va sol·licitar. El divorci entre ajuntament i Urbana tocava sostre. I l’oposició, una vegada més, estirava el fil per pressionar el govern municipal. 

El mes de juny hi va haver altres operatius policials, però els senegalesos es van fer forts a la Barceloneta. Fins divendres passat, quan Mossos, Urbana i Policia Portuària van imposar la seva llei. Qui sap fins quan.