Beneïda ferralla

Les de Marieme Diama i Mariam Drammeh són les primeres cares que un troba a l’arribar a Alencop, en una amagada nau industrial al carrer de Santander, al barri del Besòs. S’encarreguen de l’atenció al públic des del mes de maig passat. Les seves cares són, a més a més, les d’un dels petits èxits –la incorporació de dones al projecte– de la cooperativa de ferralla que va aixecar la persiana l’estiu passat després d’una llarguíssima gestació. Marieme, senegalesa, i Mariam, gambiana, són dues de les 15 noves persones que s’han sumat a la iniciativa, en què ja treballen 30 persones, nascuda per buscar una sortida als subsaharians desallotjats de la nau del carrer de Puigcerdà, al Poblenou, el 2013.

    Alencop és la materialització del que durant anys va constituir una entelèquia: la creació d’una cooperativa perquè els centenars de subsaharians que recollien ferralla als carrers de la ciutat ho fessin d’una forma legal, organitzada i també digna. Es tractava de la recerca d’una solució «des d’un punt de vista social per a un problema social», una cosa tan en voga en el discurs oficial aquests dies, en ple debat estival sobre el top manta.

VIES D’INSERCIÓ

Un any després de la seva obertura, Guillermo Rojo i Jesús García, coordinadors de la iniciativa per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, fan balanç. És obvi que la cooperativa no ha sigut una solució ni màgica ni universal per als subsaharians dels assentaments –ha servit per a 30 dels 300 que van ser desallotjats–, però «està servint de laboratori per explorar noves vies d’inserció fugint de l’assistencialisme», apunten els dos coordinadors de l’activitat.

    «És la primera vegada que s’està intentant una cosa així. Que és una realitat. Ens conviden a congressos internacionals per explicar-ho», destaca García. És una experiència pionera, i funcionen pel sistema d’assaig i error.

TORNAR Al SEU PAÍS

«Només pel fet d’haver permès que 20 persones hagin regularitzat la seva situació ja podríem dir que el projecte ha sigut un èxit», assenyala Rojo. Molts d’ells han pogut tornar al seu país a visitar els seus familiars per primera vegada des que van arribar a Barcelona, la majoria fa anys. Menys els tres fundadors de la cooperativa, que havien de tenir els papers en ordre per una qüestió administrativa per poder registrar-la, la resta els han pogut aconseguir gràcies a formar part de la cooperativa.

    Van començar 15. Ara n’hi han entrat 15 més. No perquè els desbordi la demanda, sinó perquè ja estava convingut d’aquesta manera amb l’ajuntament. «No es tracta només d’autoocupació. També engloba la vivenda i la manutenció», exposa García. Rojo destaca la importància de la implantació en el territori. «L’ajuntament va impulsar la cooperativa per la pressió que van exercir l’assemblea solidària amb els assentaments i l’Associació de Veïns del Poblenou», recorda.

    Calculen que perquè la iniciativa sigui viable econòmicament necessiten un recorregut de quatre anys i confien que el govern municipal d’Ada Colau (el projecte va néixer amb el de Xavier Trias) faci seva la idea i hi aposti fins a aconseguir-ho. De propostes no els en falten per ampliar línies de negoci: augmentar els punts de recollida –ara treballen només al districte de Sant Martí (van en bicicleta)– i anar cap a la gestió de residus –ara només en recullen a les vivendes i els porten fins a un punt verd.

    «Volem anar també cap a la reparació i la venda de segona mà, perquè molta gent ens truca perquè recollim electrodomèstics que ja no volen però que o encara funcionen o amb una petita reparació podrien tornar a funcionar», assenyala Rojo.

    La regidora d’afers socials, Laia Ortiz, destaca que la cooperativa va ser «una sortida col·lectiva a un problema col·lectiu». «Ens agrada l’aposta per una economia social i cooperativa. Alencop és un referent en innovació social», subratlla la regidora, abans d’afegir que ara el camí és «buscar un horitzó de sostenibilitat econòmica».

SEGURETAT SOCIAL

Notícies relacionades

La tele d'Anastasia

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Sobre aquesta «sostenibilitat», els coordinadors del projecte n’assenyalen els beneficis no tan tangibles: les 30 persones que treballen a la cooperativa ja no recullen ferralla de forma il·legal i a més a més cotitzen a la seguretat social. El principal servei actual d’Alencop és la recollida a domicili d’electrodomèstics espatllats o en desús. Això evita, a més a més, que aquests aparells es tirin de forma inapropiada a les escombraries o bé es deixin tirats a la vorera de qualsevol manera.

    Com que treballen sota demanda, a més a més, és vital per a ells que se’ls conegui. Que els truquin. Per aquesta raó intenten participar en les iniciatives populars del barri. Estan a la taula que debat el futur de l’eix de Pere IV –un dels principals reptes de la zona– i van participar en la festa major. H