¿Sobren cotxes a Barcelona?

Barcelona té un munt de plans. Metropolitans, d’acció municipal, pressupostaris, socials, de promoció de l’esport, de llars d’infants... També en té un destinat a marcar el rumb de la mobilitat en els pròxims anys. Es va aprovar el 2013 i inclou un lustre sencer. Ara, a mig camí, és bon moment per comprovar fins a quin punt la ciutat va en la bona direcció per complir un dels objectius més ambiciosos: reduir el 21% els desplaçaments en vehicle privat.

Primer s’ha de respondre a la pregunta de si a la capital catalana sobren cotxes. No hi ha unanimitat, ni entre els experts ni entre els polítics. Xavier Trias solia dir durant el seu mandat que la qüestió no és si n’hi ha de més o de menys, sinó el tipus de vehicle. Deia que no en sobren, i que en tot cas, els que ja hi ha haurien de ser més ecològics. Subscriu aquest argument Lluís Puerto, mànager tècnic de la Fundació RACC. «La mobilitat privada no arriba al 18%, així que el repte està a aconseguir un parc de vehicles més net. Tenim un percentatge de desplaçaments en cotxe propi molt inferior a moltes ciutats europees».

Adrià Gomila, director de Mobilitat de l’ajuntament, considera que per motius «de salut pública és clar que s’ha de reduir el nombre de desplaçaments en vehicle privat», i cita el pla de nous carrils bici impulsat pel govern d’Ada Colau i l’extensió de la xarxa ortogonal d’autobusos, que ja té en funcionament 16 de les 28 línies previstes. Segons els experts, si Barcelona complís els valors mínims de contaminació, es podrien salvar cada any unes 1.500 vides.

Notícies relacionades

La Feria de Abril afirma ser aliena al tiroteig mortal al Besòs

Luigi Salmoiraghi: "La qualitat de vida de BCN supera la d’altres capitals"

Les xifres recollides a l’anuari de mobilitat conviden a pensar que el pla no es podrà complir. Es va redactar en un moment en què la circulació, gràcies i per culpa de la crisi, registrava els números més baixos de la dècada. Convidava a pensar que allò es podia mantenir, però amb la lleu recuperació econòmica, el trànsit ha tornat a créixer. La previsió, al marge d’aquest 21% de reducció dels desplaçaments en vehicle privat, és que, entre el 2011 i el 2018, el transport públic creixi el 3,5%; la bici, el 67%, i els moviments a peu, el 10%. Aquesa és la meta, però entre el 2011 i el 2014, el transport públic va caure un 3,1%, els desplaçaments en cotxe o moto van disminuir el 2,6% i els que van a peu van ser un 0,1% menys. Molt haurà d’esprintar la ciutat per aconseguir aquesta fita.

Aposta per la xarxa ortogonal de bus –invent de l’era socialista posat en marxa en temps de CiU– i instal·lació de 200 quilòmetres de carrils bici que prendran espai al vehicle privat. Amb la vista posada en aquesta meta d’intentar reduir els desplaçaments en cotxe i moto caldria afegir, en cas de prosperar, que sembla complicat, la unió del tramvia per la Diagonal, així com la reforma de les Glòries i qualsevol altra transformació urbanística destinada a canviar la morfologia de Barcelona, una ciutat, per ara, ideada per als cotxes.