La pobresa energètica, en cinc claus

2
Es llegeix en minuts
TONI SUST / BARCELONA

EL PRIMER DECRET

A finals del 2013 el Govern català va anunciar un decret contra la pobresa energètica que preveia ajornar el pagament de factures en els mesos més freds a les famílies que estiguessin en una situació econòmica precària. Però els requisits eren tan estrictes que a penes 900 famílies s'hi van poder acollir. Aquesta va ser només una part del problema: el deute ajornat no desapareixia i a l'estiu era igual o més difícil d'assumir que abans. La Generalitat es va comprometre a elaborar un nou decret.

EL RECURS DE L'ESTAT

Tot i que a penes va servir de res, el decret de la Generalitat contra la pobresa energètica va tenir una mort heroica que el va millorar a ulls de tots, amb el procés sobiranista de fons decisiu. El Govern central va recórrer el decret davant el Tribunal Constitucional. El seu argument va ser clar i demostra el pes del sector: el Govern considerava que el decret podia lesionar els beneficis de les companyies. L'Executiu català es va mostrar consternat pel recurs, una queixa recurrent durant la campanya electoral del 27-S.

EL FONS ECONÒMIC

L'octubre passat, la Generalitat va anunciar un nou decret amb un aspecte decisiu: la creació d'un fons de 10 milions d'euros dels pressupostos autonòmics per fer front a la pobresa energètica. Llavors, l'Administració autonòmica va anunciar que les companyies també nodririen el fons. No obstant, mentre la Generalitat va considerar que quedaven obligades, les entitats socials van denunciar que tot quedava subjecte a la voluntat de les empreses. Aquestes s'han mostrat fins ara reticents a veure's implicades econòmicament en el fons.

ELS REGLAMENTS PENDENTS

Notícies relacionades

L'aprovació de la llei 24/2015 per part del Parlament, el juliol passat, es va presentar com un punt d'inflexió, i ho ha de ser, però per ara no té un desenvolupament que permeti precisar la seva aplicació. Pel que fa a la pobresa energètica, el reglament és clau, perquè ha de definir com les empreses són les que reclamen els informes socials abans de tallar el subministrament, i no esperen que el client l'aporti. És el que es coneix com el principi de precaució.

L'AMENAÇA DE COLAU

Està per veure si l'Ajuntament de Barcelona aconsegueix imposar sancions a Endesa i Gas Natural. Segons la versió del consistori, tot i que encara no hi hagi reglament, amb la llei vigent ja es pot sancionar, partint del màxim i mínim previst per a una multa en la llei 24/2015, de 10.000 a 100.00 euros per tallar indegudament el subministrament a clients en situació de vulnerabilitat econòmica. La tinenta d'alcalde Laia Ortiz sosté que utilitzant el codi de consum és viable.