La "Madona de Portlligat" de Dalí tornarà a l'Empordà setanta anys després de l'última exposició a l'Estat
La Fundació Dalí tanca el 2024 amb 7,6 milions d'euros de benefici i reafirma el seu interès per desenvolupar projectes a Barcelona, tot i que sense un espai físic o "un museu alternatiu"

La Madona de Portlligat. /
La Fundació Gala-Salvador Dalí tornarà l'espectacular Madona de Portlligat de Salvador Dalí a l'Empordà setanta anys després de la seva darrera exposició a l'Estat. Amb l'objectiu de repetir la mateixa operació d'èxit que amb el Crist de Sant Joan de la Creu, ara fa dos anys, aquesta obra excepcional -i de grans dimensions, 5x4 metres- que no s'havia vist al país des que va ser exposada a Madrid i Barcelona l'any 1952, volarà des del Japó per centrar una exposició temporal al Teatre-Museu Dalí de Figueres de setembre a febrer. Així ho ha avançat el president de la Fundació Dalí, Jordi Mercader, en el balanç anual de la institució, que va tancar el 2024 amb els millors resultats de la seva història (1.005.073 milions de visitants als museus del Triangle Dalinià) i uns beneficis econòmics de 7,6 milions d'euros. Mercader ha exposat que un dels grans reptes de futur de la institució és "l'expansió" i això passa per Barcelona, tot i que sense un espai físic, sinó amb projectes que uneixin art, ciència i tecnologia amb repercussió global.
Mercader ha subratllat que una de les prioritats de la Fundació Dalí és buscar "obres significatives" de l'artista empordanès que no es veuen de forma habitual. Per això, seguint la línia del Crist de Portlligat, que va protagonitzar una mostra temporal a Figueres més de set dècades després de l'últim cop que es va veure a l'Estat, ara la Fundació prepara un projecte similar amb la Madona de Portlligat. "És una obra d'una potència enorme, és probable que tingui una repercussió similar al Crist", ha explicat la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, sobre la peça, propietat del museu d'art Fukuoka, que representa l'inici de l'etapa mística nuclear de Dalí. Pintada al taller de Portlligat i exposada per primer cop a Nova York el 1950, va ser a Europa per darrera vegada l'any 2006.
Pel que fa al balanç d'activitat, en l'any del 50è aniversari del Teatre-Museu la Fundació Dalí va tenir uns ingressos de 19,4 milions d'euros (el 70% provinents de la venda d'entrades) i un benefici de 7,6 milions, un cop descomptada la compra de la casa Giralt Ventolà i d'obra del pintor.
Els tres museus Dalí van superar de nou el milió de visitants, als quals cal sumar-hi els 747.000 que van passar per alguna de les mostres immersives que fa arreu del món. Aquestes exposicions, ha assegurat Mercader, són "un suport indirecte per atreure més visites a Figueres", si bé és conscient que els museus Dalí tenen "dues restriccions importants: l'aforament i l'estacionalitat". "Hem de créixer en qualitat, en cultura i esdeveniments", ha apuntat.
En aquest sentit, la institució se situa en un any "de reflexió per reconduir recursos per organitzar l'expansió cultural", que ha definit en un pla a tres anys. Mercader ha apostat per "combinar l'efecte seu", és a dir, "els actius a l'Empordà", amb "una àrea d'intervenció més àmplia", que passa inevitablement per Barcelona.
Projectes a Barcelona
Tot i que ell mateix havia especulat en alguna ocasió amb un quart museu Dalí a la ciutat comtal, ha remarcat que la idea de la Fundació és una altra. Per generar una "neomodernitat" a Barcelona, vol impulsar projectes que lliguin art, desenvolupament científic i tecnològic, seguint els interessos del mateix artista.
"L'àrea metropolitana cultural no acaba a Sant Andreu, sinó a Figueres. Si hem de fer sessions de creativitat amb el supercomputador o el sincrotró Alba, els farem", ha dit, i ha remarcat que "no es tracta en cap cas d'un museu alternatiu ni de transferir actius de l'Empordà", sinó de propiciar "encontres entre art i ciència" que "s'exposaran a Barcelona per arribar al màxim de gent", però "sense un espai físic concret".
En aquests projectes, ha asseverat, no seran "monopolistes", sinó que intentaran sumar-hi suports institucionals i empresarials i treballar amb les principals institucions de recerca.
L'ampliació del Teatre-Museu
Notícies relacionadesEn referència a l'ampliació del Teatre-Museu amb l'edifici adjacent, la Casa Giralt Ventolà, que la fundació va comprar l'any passat, el president preveu tenir el projecte definit a finals del 2025. Actualment, està en fase de "predisseny", per pensar com es distribuiran els 1.200 metres quadrats addicionals que sumarà l'equipament, i que acolliran sobretot mostres temporals i activitats educatives.
Els plans més immeditats de la Fundació Dalí també inclouen la presentació el 5 de juny d'un llibre de luxe amb l'editorial Taschen, una monografia que culmina la feina d'anys amb el segell; una gran exposició a Roma a l'octubre, un nou programa de beques internacionals per a especialistes en l'obra daliniana i la publicació d'una revista, Dalí News, dedicada al somni.
- Baix Llobregat A la venda la mansió de luxe on va viure un exjugador del Barça a Gavà: espectacular i exclusiva
- Alerta Fernando Simón demana preparar-se per al pitjor: "Cada vegada seran més freqüents"
- Alimentació El nutricionista Pablo Ojeda desvela la fórmula per acabar amb la inflor abdominal: "Importa més del que creus"
- Detectat un linx ibèric en llibertat a Catalunya
- Soroll La falta d’avís al 112 deixa sense multa les obres del Camp Nou fora d’horari
- TRUMP Un jutge bloqueja l'ordre de Trump que prohibia a Harvard admetre estudiants estrangers
- Òbit Mor el fotògraf Sebastião Salgado
- Govern de Trump Pànic entre els estudiants espanyols de Harvard després del veto de Trump: "Tinc molta por de creuar la frontera"
- Per 118,3 milions d’euros Transports aprova les obres per duplicar l’N-2 a Figueres després de més de dues dècades d’espera
- Educació a Catalunya Catalunya unifica a la baixa el preu dels seus graus i màsters a les universitats públiques