Transports aprova les obres per duplicar l’N-2 a Figueres després de més de dues dècades d’espera

Després de més de dues dècades d’espera, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha aprovat el projecte de construcció per duplicar la carretera N-2 al seu pas per la variant de Figueres, una actuació llargament reivindicada a l’Alt Empordà que arrossega 20 anys de tramitacions. L’obra té un pressupost base de licitació de 118,3 milions d’euros (IVA inclòs) i permetrà ampliar la capacitat d’aquesta via en un tram de 8,2 quilòmetres, entre l’enllaç de Figueres Sud (km 748,800) i Pont de Molins (km 757,040).

En un comunicat fet públic aquest divendres pel ministeri, s’explica que l’actuació preveu una calçada addicional paral·lela a l’actual, amb dos sentits de circulació separats per una mitjana de dos metres. La duplicació es realitzarà pel costat dret del traçat actual, en terraplè, i amb una rasant elevada en la major part del recorregut, fins a 2,5 metres més en alguns punts, per assegurar el pas lliure de les infraestructures existents. La nova carretera disposarà de dues calçades de set metres d’ample, vorals interiors d’1,5 metres, exteriors de 2,5 metres i bermes d’1,5 metres.

Tres nous enllaços

Una vegada es licitin i adjudiquin les obres, els següents tràmits que s’han de dur a terme, el termini d’execució pot ser d’uns tres anys. El projecte inclou tres nous enllaços que reforçaran la connectivitat comarcal i nacional. El primer serà una millora de l’actual enllaç amb la C-31, sense alterar la seva tipologia. El segon, amb la C-260, es construirà mitjançant una glorieta deprimida i dues estructures. El tercer, amb l’N-260, adoptarà una tipologia de trèvol parcial amb dues fulles adjacents pel costat nord de la via i glorietes que resoldran els encreuaments amb els trams d’accés.

Tal com han informat les mateixes fonts, els treballs en aquesta carretera «s’integren dins d’una estratègia més àmplia per dotar la comarca d’una variant de Figueres d’alta capacitat» que, a la vegada, connecti directament amb l’AP-7, tant pel sud com pel nord. De fet, el tram aprovat ara es connecta al sud amb un altre projecte encara en redacció, que permetrà l’accés a l’autopista pel sud de la capital de l’Alt Empordà, i al nord amb un altre tram complementari també en fase de planificació, destinat a enllaçar amb l’AP-7 en direcció a la Jonquera.

Molt trànsit pesant

La connexió efectiva amb l’AP-7 és clau per alleujar el trànsit de llarg recorregut, especialment el de vehicles pesants, que en els últims anys s’ha desviat parcialment a l’autopista després de l’eliminació de peatges el 2021, però que continua utilitzant l’N-2 per a trajectes curts, regionals o en funció de les condicions del trànsit.

La duplicació de l’N-2 entre Figueres Sud i Pont de Molins forma part d’un antic compromís del Govern de l’Estat amb les comarques de Girona. El primer estudi informatiu del projecte es va redactar el 2003, amb el títol «Carretera N-II. Autovia. Tram: Girona - Frontera francesa», i el 2006 es va aprovar la seva corresponent Declaració d’Impacte Ambiental (DIA). Des d’aleshores, el projecte ha viscut múltiples vicissituds, retards administratius i canvis de prioritat pressupostària.

No és una duplicació pura

Notícies relacionades

29 treballadors de Mercedes-Benz es tornen milionaris després de guanyar el premi de l’Euromillones

La vivenda industrialitzada emergeix com a solució als reptes de la construcció

El 2018, el tram entre Figueres i Pont de Molins va ser inclòs dins d’una actuació més àmplia sobre l’N-2 entre Orriols i la Jonquera. Però no va ser fins al setembre del 2024 quan el Ministeri va donar llum verda definitiva al projecte de traçat, amb un pressupost inicial de 111 milions d’euros. Fins ara no s’ha aprovat el projecte constructiu que no és una duplicació pura de l’actual N-2, sinó una infraestructura adaptada als estàndards d’alta capacitat, amb paràmetres geomètrics actualitzats i desplaçaments laterals puntuals respecte al vial existent, de fins a 5,50 metres en alguns trams.

L’N-2 és una artèria clau per a la mobilitat de l’Empordà, però des de fa anys pateix una important saturació, especialment en els accessos a Figueres i en els trams que connecten amb la frontera francesa. El desviament obligatori de camions cap a l’AP-7 va alleujar en el seu moment aquesta pressió, però l’existència de múltiples enllaços intermedis i el trànsit local han mantingut punts de congestió crònica. Aquesta circumstància, a més, s’agreuja en els mesos d’estiu.