Carlos Torres, president del BBVA: "On té més sentit mantenir la marca Sabadell és a Catalunya"

¿Aquesta operació s’ha polititzat més del compte?

El fet que la filtració que estàvem en converses per a una fusió es produís en plena campanya de les eleccions catalanes ha tingut incidència en el fet, també, què hi hagi hagut veus més vocals.

Aquestes veus han tingut un any per tranquil·litzar-se, però durant les últimes setmanes ha passat just el contrari.

És normal que durant les converses es vulgui saber què passarà. Però ja hem rebut 27 autoritzacions; les més importants, les del Banc Central Europeu (BCE) i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Confio que l’opa arribarà aviat als que han de prendre la decisió, que són els accionistes del Sabadell.

¿Per què considera innecessària la consulta del Govern?

Perquè l’operació no afecta negativament l’interès general, sinó al contrari. És bona per a Catalunya, Espanya i Europa. Els clients del Sabadell tindran accés a una xarxa de més del doble d’oficines i gairebé el triple de caixers. Les empreses, a un catàleg de productes més gran, a més facilitat per a la seva expansió internacional i més crèdit. A més, hi hem afegit uns compromisos molt potents de manteniment del crèdit per a les pimes i autònoms del Sabadell. També és una operació bona per als empleats, que tindran accés a més oportunitats, i per descomptat per als accionistes.

Malgrat tot això, el Govern ha preguntat en la consulta si hi ha criteris d’interès general que quedaran afectats.

No queda cap aspecte d’interès general que no hàgim cobert. No només hem assumit compromisos amb la CNMC lligats a la competència, sinó també en altres dimensions socials com per exemple la cohesió territorial i la inclusió: no tancar oficines que estiguin a menys de 300 metres, no abandonar municipis de menys de 5.000 habitants, no abandonar codis postals que siguin de renda mitjana i baixa, o no tancar cap oficina d’empreses del Sabadell.

La consulta s’ha interpretat com una via del Govern per mirar de carregar-se d’arguments a fi de travar l’opa.

Confio plenament que el Govern prendrà la decisió dins de les competències que té establertes i que l’operació es portarà a terme tan aviat com ho decideixin el conjunt dels accionistes.

Si el Govern imposa condicions, ¿ho acabaran recorrerent davant la justícia?

No especularé.

S’ha interpretat que el BBVA va recolzar el canvi de presidència de Telefónica per guanyar-se el favor del Govern.

No hi té res a veure. Si fos per aconseguir una decisió favorable fent un favor, diria molt poc de com funciona el nostre país.

¿Si el Govern limita la reducció de llocs de treball, mantindrà l’opa, també?

És una operació que no està plantejada per reduir l’ocupació sinó per fer un banc millor, no més petit. Tant una entitat com l’altra ja vam escometre processos de reestructuració de personal molt rellevants ara fa quatre anys, la qual cosa canvia la dimensió de personal respecte a operacions precedents. Qualsevol procés el farem amb els sindicats, acordat i amb un índex molt alt de voluntarietat. Però ara mateix parlem de magnituds que estan molt allunyades de les xifres publicades.

Vostè es refereix als entre 7.600 i 10.500 llocs de treball que han assenyalat els sindicats. Ara bé, i dels 4.000 llocs de treball del Sabadell, ¿què n’ha de dir?

És prematur parlar d’una xifra concreta, però són quantitats molt moderades que no tenen res a veure amb el que s’està publicant i amb les d’operacions precedents. Un bon exemple d’això són les sucursals. Aquestes mateixes fonts [els sindicats] parlen d’un impacte de 800 oficines. Ja hem fet públic que són 300. Ho diu tot.

¿Afectarà més Catalunya, on hi hauria més duplicitats?

No necessàriament. Tenim el compromís de mantenir la seu del Sabadell a Sant Cugat com un centre de decisió i de gestió de negoci global important per al grup.

¿A què tenen previst dedicar-lo, concretament?

Forma part del model de gestió en els diferents territoris que té el BBVA. Creiem fermament en l’equilibri territorial i prova d’això és que ja tenim centres de decisió rellevants en diversos països i territoris. Els detalls els hem de treballar amb l’equip del Sabadell. La nostra visió no és arribar amb un model i imposar-lo, sinó construir conjuntament. La meva hipòtesi és que tindrà a veure amb les fortaleses del Sabadell en innovació, emprenedoria, pimes i empreses, i també el model de gestió comercial i de riscos d’alguns d’aquests segments.

Han promès mantenir la marca Sabadell al costat de la del BBVA el temps "que faci falta» on "tingui sentit».

S’haurà d’analitzar on té valor. La meva hipòtesi és que on té més sentit és precisament a Catalunya i sobretot en segments com ara l’empresarial. Però no vull tancar-ho, és massa prematur. Dependrà de l’anàlisi que facin els equips del Sabadell i el BBVA.

És habitual que la marca absorbida acabi desapareixent.

N’hi ha que es mantenen durant molt temps. La nostra marca a Turquia continua sent Garanti. A Mèxic, durant 20 o 25 anys, va ser Bancomer. I el Sabadell manté Guipuzcuano o Gallego.

¿És possible mantenir la marca Sabadell per sempre?

I tant que sí. Mentre tingui sentit comercial en un món canviant, que ves a saber que ens prepara el futur pel que fa a altres operacions que es puguin continuar produint al món.

¿Han pensat què faran amb les fundacions? ¿Les fusionaran?

Sens dubte hauríem de pensar en quina és l’estratègia comuna que té més sentit.

¿Li sembla raonable que el Sabadell hagi mantingut contactes recentment amb altres bancs per a una fusió?

No sé si és així o quan van ser aquests contactes. Quan es presenta una oferta tan atractiva com la nostra, l’interès dels administradors ha d’estar alineat amb el dels accionistes, i aquests accionistes han de poder decidir. Respectant això, és lícit i legítim que es puguin buscar alternatives que ofereixin un valor més gran. El que pensem és que l’atractiu de la proposta del BBVA és únic i serà difícil que hi hagi un altre comprador que pugui oferir una combinació tan atractiva de projecte i de termes econòmics.

¿Descarta, per tant, un cavaller blanc estranger?

Certament no hem deixat gaire espai, o més aviat gens, perquè vingui un altre oferent.

¿Creu que la cúpula del Sabadell ha defensat l’interès dels accionistes durant aquest any?

No em correspon a mi respondre a aquesta pregunta.

El president del Sabadell, Josep Oliu, va dir que l’opa té un 85% de possibilitats de fracàs.

Jo en canvi li dono una alta probabilitat d’èxit perquè la correlació de les accions ha passat del 60% a més del 90%. Això representa que el mercat descompta una probabilitat molt elevada.

Si el Govern central porta els terminis al màxim, a principis de juliol s’obriria el període d’acceptació, que pot durar entre 30 i 70 dies.

Si l’aprovació es produeix a finals de juny, el pas següent és que la CNMV aprovi el fullet durant el mes següent, de manera que el termini mínim de 30 dies ja no s’acabaria al juliol. No convé a ningú que el període d’acceptació finalitzi a l’agost. El més previsible és que s’estengui fins al setembre.

El mercat també descompta una millora de l’oferta, que vostès neguen.

És cert que en les opes se sol començar baix i es puja cap al final. A Itàlia, l’opa d’Unicredit sobre BPM té una prima inicial inferior a l’1%. Però la nostra operació és molt diferent. La nostra proposta amistosa de fusió tenia una prima del 30%. Quan el consell del Sabadell la va rebutjar, vam decidir de manera molt generosa estendre els mateixos termes als seus accionistes, quan el més habitual és una prima molt més garrepa. A més, l’oferta s’ha revaloritzat un 35% al ser mitjançant un canvi, ja que les nostres accions han pujat. No tenim ni la necessitat ni tampoc la intenció de millorar-la.

Però poden millorar-la fins a cinc dies abans del tancament del període d’acceptació. ¿Ho faran si els falta un últim impuls per tenir èxit?

És cert que els inversors poden vendre avui en borsa les accions del Sabadell a un preu superior al que vam pagar [prima negativa]. Poden estar esperant una millora de l’oferta. Però el fet que continuïn cotitzant per dalt no significa que sigui necessari apujar l’oferta. En la mesura que el mercat vegi que passa aquell dia últim en què es pugui millorar i no ho hem fet, la cotització convergirà ràpid a la proposta que fem.

El Sabadell té previst presentar el seu nou pla estratègic amb un augment de la remuneració a l’accionista. ¿El preocupa que pugui fer que rebutgin l’opa?

En absolut. El benefici per acció de l’accionista del Sabadell es veurà incrementat de manera substancial amb els termes econòmics que hem proposat.

En la seva proposta inicial van incloure crear un consell assessor amb consellers i executius de totes dues entitats. ¿Ho continuen preveient?

La proposta de fusió contenia una sèrie de compromisos i molts es mantenen perquè tenen tot el sentit, com la creació d’un comitè d’integració amb directius de totes dues entitats. D’altres deixen de tenir sentit.

També preveien que hi hagués tres llocs del consell del nou banc per a consellers del Sabadell. ¿Ho preveuen ara?

El plantejament d’una fusió és que els consells de les dues entitats arribin a un acord per proposar-lo a les seves respectives juntes. Una vegada que el consell del Sabadell rebutja la proposta, els compromisos que tenien a veure amb la composició del consell perden sentit. Això no significa que no hi pugui haver consellers actuals del Sabadell que s’incorporin al consell del BBVA.

Notícies relacionades

La vivenda industrialitzada emergeix com a solució als reptes de la construcció

Les traves de la burocràcia i la falta de mà d’obra

¿I la vicepresidència prevista per a Oliu?

Aquest plantejament deixa de tenir sentit en les circumstàncies en les quals estem.